Arxiu d'etiquetes: Partits polítics

Cimera europea extraordinària després de les eleccions

Aquesta tarda se celebrarà a Brussel·les una cimera extraordinària dels vint-i-vuit caps d’estat de la Unió Europea amb el propòsit d’analitzar els resultats de les eleccions i les possibilitats de constituir una majoria estable dins del Parlament Europeu.

La cimera estarà presidida per Herman Van Rompuy, que probablement tindrà un paper central per al vincle postelectoral entre el Parlament Europeu i el Consell Europeu.

La cimera podria accelerar el procés de decisió en relació al nomenament del President de la Comissió. El Tractat de Lisboa determina que és el Consell Europeu qui ha d’elegir el candidat, però tenint en consideració el resultat de les eleccions al Parlament.

Tot i que els resultats són clars, amb 214 escons per al Partit Popular Europeu i 189 per al Partit Socialista Europeu, Martin Schulz no vol deixar el càrrec de President de la Comissió en mans de Jean-Claude Juncker i s’apunta que podria estar intentant formar una coalició, mentre que altres partits polítics no estan d’acord  en donar suport a cap d’aquests dos candidats.

Aquesta situació post-25 de maig amb una cimera en la que es discutirà la situació a porta tancada i en la que els partits polítics no volen acceptar com a president de la Comissió als líders d’altres partits és necessari preguntar-se si es complirà el que els partits polítics han promès: que un dels cinc candidats ocupi aquest càrrec.

Per a més informació, us recomanem consultar l’article “Strategists: reviewing possible coalition scenarios” publicat a Euroactiv i l’article “Euro-politcians head to the back room” publicat a NewEurope.

Si voleu conèixer quina serà l’evolució per a la constitució d’un nou cicle polític europeu, podeu consultar la nova secció titulada “Inici de la 8a. Legislatura” del blog.

Mouffe: “El populisme és una necessitat”

La politòloga postmarxista Chantal Mouffe realitza una entrevista en la que afirma que el populisme de dretes no constitueix un problema, si existeix un populisme d’esquerres que compensi aquesta nova força. A més a més, considera que el populisme podria ser una manera d’incentivar la democràcia, en comptes de ser un factor d’amenaça.

Mouffe planteja diverses reflexions entorn a la manca de diferències i alternatives polítiques entre els partits i les seves conseqüències en el sistema polític, com l’abstenció electoral i la falta de debat polític real. Argumenta que l’atractiu discurs del populisme de dretes ha manllevat certs trets ideològics característics de l’esquerra, i aquesta ha adoptat un discurs poc diferenciat i dirigit a les classes mitjanes.

Tot i reconèixer que algunes de les demandes dels populistes de dretes poden definir-se com utòpiques, Mouffe afirma que “El populisme és una dimensió necessària en la política de les democràcies. [Actualment] No hi ha necessitat de prendre en consideració les peticions de les persones i de crear una voluntat comuna.” Per això, considera necessari el retorn de la “passió en la política”, amb la finalitat de mobilitzar la dimensió afectiva de les persones i contribuir a la creació de formes col·lectives d’identificació.

Per a conèixer més reflexions entorn a la desafecció ciutadana, quin paper han assumit els partits tradicionals i quines propostes es podrien implementar per canviar l’Europa actual, us recomanem la lectura de l’entrevista completa (en anglès), publicada a The European Magazine.

Partits i ciutadania: hi ha connexió amb l’electorat?

Tradicionalment, els partits polítics han estat els impulsors de la societat civil, tenint en compte la seva organització de base i la capacitat per mobilitzar a la ciutadania. En aquest context, la militància ha esdevingut un indicador de la seva legitimació social. En les democràcies actuals, existeix una tendència a la reducció dels membres associats a partits polítics, cada vegada més vinculats a les institucions i a una classe política dirigent.

Quina relació mantenen els partits amb el seu electorat? És encara el nivell de militància un indicador rellevant? Quines diferències hi ha entre “velles democràcies” (Europa Occidental) i “noves democràcies” (Europa Central i Oriental)? On resideix la capacitat de mobilitzar i de connectar amb la ciutadania per part dels partits?

Aquestes i més preguntes troben resposta a l’article titulat “The decline in party membership across Europe means that political parties need to reconsider how they engage with the electorate”, publicat al EUROPP – LSE Blog.

Candidatures europees, agenda nacional

Segons José Ignacio Torreblanca, director del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), els partits polítics a Espanya enfocaran les seves candidatures europees com a unes “primàries”, en tant que es tracten afers interns en els que el Parlament Europeu no té competència.

A més a més, identifica nous eixos d’enfrontament polític a banda de la clàssica diferenciació dreta-esquerra i analitza la posició del Parlament Europeu en temes de fiscalitat. Per finalitzar, realitza una petita reflexió sobre la situació política a Espanya, on creu que els arguments cap a unes eleccions europees diferents són “una trampa”, ja que ens trobem en un “clima (polític) completament diferent”.

Per a més informació, llegiu l’article complet a “Torreblanca, del ECFR: “En España los partidos intentan diferenciarse con asuntos que no son competencia de Europa”