Arxiu d'etiquetes: participació electoral

Oberts els col·legis electorals al Regne Unit i Països Baixos

Avui, 22 de maig, és el dia d’obertura de les urnes per les votacions a les eleccions al Parlament Europeu. Els ciutadans europeus han començat a votar a partir de les 7:30 del matí a Holanda i a partir de les 8 a Gran Bretanya, on també voten a les eleccions locals.

Segons els últims sondejos, en cadascun dels dos estats que ja han començat a votar els partits euroescèptics aconseguiran bons resultats. En aquest sentit, el partit d’ultradreta holandès de Geert Wilders, que durant la campanya s’ha centrat en polítiques en contra de la immigració, serà probablement el segon partit més votat en aquest estat membre i aconseguiria al voltat de 4 escons (xifra estimada).

D’altra banda, el partit euroescèptic britànic de Nigel Farage obtindria, segons les enquestes, el major número de vots, de manera que guanyaria les eleccions a Regne Unit i podria obtenir fins a 24 escons.

Els ciutadans europeus estan cridats a les urnes, segons cada estat membre, des d’avui fins diumenge a les 9 del vespre, hora a la que tancaran els col·legis electorals a Itàlia.

Si voleu saber quin dia es vota a cada estat membre cliqueu aquí

Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç EU elections: Latest across Europe a Euractiv

Anuncis

Mouffe: “El populisme és una necessitat”

La politòloga postmarxista Chantal Mouffe realitza una entrevista en la que afirma que el populisme de dretes no constitueix un problema, si existeix un populisme d’esquerres que compensi aquesta nova força. A més a més, considera que el populisme podria ser una manera d’incentivar la democràcia, en comptes de ser un factor d’amenaça.

Mouffe planteja diverses reflexions entorn a la manca de diferències i alternatives polítiques entre els partits i les seves conseqüències en el sistema polític, com l’abstenció electoral i la falta de debat polític real. Argumenta que l’atractiu discurs del populisme de dretes ha manllevat certs trets ideològics característics de l’esquerra, i aquesta ha adoptat un discurs poc diferenciat i dirigit a les classes mitjanes.

Tot i reconèixer que algunes de les demandes dels populistes de dretes poden definir-se com utòpiques, Mouffe afirma que “El populisme és una dimensió necessària en la política de les democràcies. [Actualment] No hi ha necessitat de prendre en consideració les peticions de les persones i de crear una voluntat comuna.” Per això, considera necessari el retorn de la “passió en la política”, amb la finalitat de mobilitzar la dimensió afectiva de les persones i contribuir a la creació de formes col·lectives d’identificació.

Per a conèixer més reflexions entorn a la desafecció ciutadana, quin paper han assumit els partits tradicionals i quines propostes es podrien implementar per canviar l’Europa actual, us recomanem la lectura de l’entrevista completa (en anglès), publicada a The European Magazine.

Personalització de les eleccions?

Una de les grans novetats d’aquestes eleccions és, sens dubte, la vinculació per part dels grups polítics europeus amb un candidat a presidir la Comissió. Aquesta iniciativa va sorgir amb l’objectiu d’incrementar l’interès ciutadà en les eleccions i en el sistema polític europeu.

El paper que us proposem a continuació, publicat pel Centre for European Policy Studies (CEPS), analitza les principals febleses en el procés de selecció dels candidats i com estan focalitzant la campanya. Més enllà de les dificultats pròpies pel fet de ser una campanya d’àmbit europeu i no nacional, la falta d’un programa polític clar i la possibilitat que cap dels candidats esdevingui el President de la propera Comissió Europea també són factors que poden limitar l’efectivitat d’aquesta iniciativa en termes de participació electoral i legitimitat democràtica de la UE.

Per a més informació, consulteu el paper titulat “The ‘Personalisation’ of the European Elections: A half-hearted attempt to increase turnout and democratic legitimacy”, publicat pel Centre for European Policy Studies (CEPS) i European Policy Institutes Network (EPIN).

Sondeig: els joves no aniran a les urnes

Tot i les diverses campanyes audiovisuals i mediàtiques que destaquen la importància de les properes eleccions europees, sembla que als joves no els interessa participar en aquests comicis, segons un estudi de la Universitat de València. Aquest sondeig revela que vora del 50% dels enquestats entre 18 i 24 anys no acudirà a les urnes, per desconfiança, desinterès, com a protesta, entre d’altres motius.

Si voleu més informació sobre les dades del sondeig, podeu llegir l’article “Los jóvenes que no aman a las urnas” publicat a El País.