Arxiu d'etiquetes: Parlament Europeu

Tot a punt per iniciar el Pla Juncker

L’estiu passat, durant una conferència de bancs centrals celebrada als EUA, Mario Draghi, director del Banc Central Europeu, reconeixia obertament que la política d’austeritat fiscal havia dut a la UE a un estat d’anèmia econòmica que demanava un tractament gairebé de xoc per augmentar la demanda agregada i generar ocupació; quelcom que la política monetària per si sola no podria fer, tot i que ja havia decidit començar a fer-la tan expansiva com fos possible.

Jean-Claude Juncker, recentment anomenat President de la Comissió Europea, li agafava el guant i anunciava un pla d’inversions que hauria de mobilitzar més de 300.000 milions d’euros en els propers tres anys; una xifra que esperava assolir emprant com a palanca un fons públic de 21.000 milions, per cobrir les primeres pèrdues dels inversors privats disposats a endegar projectes de risc generadors d’ocupació. Continua llegint Tot a punt per iniciar el Pla Juncker

Després de les urnes

El Partit Popular Europeu (EPP) es proclama guanyador d’aquestes eleccions, encara que hagi perdut 60 escons respecte al resultat del 2009. Els socialistes (S&D) també han registrat una baixada de 7 escons, però es mantenen com a segon grup majoritari.

Per a conèixer en detall els resultats d’aquestes eleccions, us recomanem consultar l’interactiu del Diari Ara, amb interessants infografies i comparatives amb les anteriors eleccions

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’auge de grups minoritaris i en molts casos, de partits sense una clara afiliació a un grup polític, ha fomentat la fragmentació política d’aquest nou Parlament. Això podria interpretar-se com un intent de regeneració democràtica, ja que molts d’aquest partits s’han distanciat del discurs dels partits tradicionals i han ofert una alternativa a la desafecció ciutadana. Entorn a aquesta qüestió, podeu consultar l’article “Nuevos partidos por la regeneración… ¿democrática?” publicat a SexyEurope.

D’altra banda, aquest Parlament engegarà un nou cicle polític a l’entramat polític europeu. Encara és massa d’hora per saber quin rol assumirà el Parlament i si està a l’alçada del mandat dels seus ciutadans, en tot cas, us recomanem la interessant reflexió que realitza  José Ignacio Torreblanca sobre la democràcia a Europa.

Si voleu saber totes les dades dels resultats a Catalunya en comparació a la resta de l’Estat espanyol, els altres països de la UE i també respecte les eleccions anteriors, consulteu aquest document del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública.

Oberts els col·legis electorals al Regne Unit i Països Baixos

Avui, 22 de maig, és el dia d’obertura de les urnes per les votacions a les eleccions al Parlament Europeu. Els ciutadans europeus han començat a votar a partir de les 7:30 del matí a Holanda i a partir de les 8 a Gran Bretanya, on també voten a les eleccions locals.

Segons els últims sondejos, en cadascun dels dos estats que ja han començat a votar els partits euroescèptics aconseguiran bons resultats. En aquest sentit, el partit d’ultradreta holandès de Geert Wilders, que durant la campanya s’ha centrat en polítiques en contra de la immigració, serà probablement el segon partit més votat en aquest estat membre i aconseguiria al voltat de 4 escons (xifra estimada).

D’altra banda, el partit euroescèptic britànic de Nigel Farage obtindria, segons les enquestes, el major número de vots, de manera que guanyaria les eleccions a Regne Unit i podria obtenir fins a 24 escons.

Els ciutadans europeus estan cridats a les urnes, segons cada estat membre, des d’avui fins diumenge a les 9 del vespre, hora a la que tancaran els col·legis electorals a Itàlia.

Si voleu saber quin dia es vota a cada estat membre cliqueu aquí

Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç EU elections: Latest across Europe a Euractiv

Quines repercursions tindran les eleccions en les vides dels ciutadans?

Malgrat que les informacions proporcionades pels mitjans de comunicació sobre la legislació europea siguin escasses, no per això deixa de ser una activitat molt intensa. La pàgina de la Comissió conté una base de dades on qualsevol ciutadà pot comprovar les propostes legislatives que hauran de ser aprovades, ratificades o rebutjades pel Parlament Europeu, i per exemplificar-ho, només en el mes d’abril d’aquest any es poden identificar una xifra d’aproximadament 30 propostes legislatives, informes i comunicacions de la Comissió i del Consell.

Els ciutadans que aniran o no a votar han de conèixer de quina manera afectaran els vots a les seves pròpies vides. Entre els sectors en els quals el Parlament haurà de legislar a partir del mes d’octubre d’aquest any és essencial mencionar la sanitat, els serveis financers, la tecnologia i el transport.

Les propostes de la Comissió en quant als sistemes sanitaris estan vinculades a temes com el dels equips mèdics i el de les reformes pel què fa a la protecció de dades, a més d’altres temes pendents com són propostes sobre la indústria farmacèutica.

Pel què fa al sector financer, els possibles impactes en el Comitè ECON (Comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris del PE) tindran influència en qüestions com el sistema bancari i una possible reforma de les pensions.

Dins el sector de la tecnologia, un dels majors reptes en aquest àmbit serà aconseguir un equilibri entre la protecció de dades i la necessitat d’innovació tecnològica, mentre que el pressupost de 26 mil milions d’euros destinats pel sector del transport el 2014-2020 ressalta la seva importància per a la UE.

Un altre aspecte destacat de la pròxima legislatura del Parlament és que probablement haurà de ratificar les primeres Iniciatives ciutadanes (un sistema únic en el món que permet que un milió de ciutadans de set països de la UE demanin a la Comissió Europea que presenti una proposta legislativa).

Per a més informació, consulteu la pàgina de la iniciativa ciutadana aquest article elaborat per experts del EP elections.

Quin paper juga el Parlament Europeu en política exterior?

Davant els últims esdeveniments a Ucraïna, l’atenció mediàtica es concentra majoritàriament en les actuacions del Consell Europeu com a representant de la Unió Europea en l’escena internacional. Tot i la posició predominant del Consell en política exterior, el Parlament Europeu adopta una posició activa en aquest àmbit, on la seva participació s’ha incrementat gràcies a les innovacions introduïdes amb el Tractat de Lisboa.

Si voleu conèixer les posicions dels diversos grups parlamentaris europeus, us recomanem la lectura de l’article “Judy Asks: How Can the European Parliament Strengthen EU Foreign Policy?” publicat per Carnegie Europe.

Un debat, quatre candidats i tres grans preguntes

Albert Aixalà, investigador en política europea a la UAB i investigador associat de la FCE

Dilluns 28 d’abril es va produir el primer debat de la campanya europea entre els candidats a la presidència de la Comissió. Un debat pioner, el primer gran debat entre candidats de diferents partits polítics europeus de la història democràtica de la Unió. Un debat en anglès però retransmès en directe amb traducció simultània pel canal Euronews arreu del món també en alemany, àrab, espanyol, francès, grec, hongarès, italià, persa, portuguès, rus, turc i ucranià.

Convidats per la Universitat i la ciutat de Maastricht, el Youth European Forum i Euronews,  hi van participar Jean-Claude Juncker -del Partit Popular Europeu-, Martin Schulz -del Partit dels Socialistes Europeus-, Guy Verhofstadt -candidat de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus-, i Ska Keller -candidata del Partit Verd Europeu-. Només hi va faltar Alexis Tsipras -candidat del Partit de l’Esquerra Europea- que malauradament va declinar la invitació.

Quatre candidats que representaven les 4 principals famílies polítiques europees, que avui agrupen 600 dels 750 diputats al Parlament Europeu. Les 4 famílies polítiques que protagonitzen sonores batalles i dures negociacions al Parlament Europeu es presentaven, per primer cop, en públic per debatre obertament els seus posicionaments polítics, els seus arguments, a través dels seus top candidates.

Les eleccions europees de 2014 seran les primeres en què cada partit polític europeu presenta un candidat comú, que representa a tots els partits polítics nacionals de la seva família ideològica. Un candidat pan-europeu, que fa campanya per tots els països de la Unió i que debat amb els candidats de les altres forces polítiques per fer arribar el seu missatge a l’opinió pública, com en qualsevol altra democràcia parlamentària. L’elecció de candidats comuns per part dels partits polítics és una innovació major del sistema polític de la Unió Europea, que pot marcar un avenç important en el procés de politització i democratització de les institucions comunitàries. Per primer cop, el candidat guanyador d’aquestes eleccions serà elegit pel Parlament com a nou President de la Comissió Europea, responsable d’aplicar un programa polític gràcies al mandat rebut de les urnes i a la majoria parlamentària que haurà de construir per a ser elegit.

El debat del dia 28 va ser el primer d’una sèrie que es produirà a través de diversos mitjans fins el dia de les eleccions. El més important es produirà el dia 15 de maig,  serà emès a través de la European Broadcasting Union – la xarxa de televisions públiques nacionals que emet el festival d’Eurovisió-, i ja hi han confirmat la seva participació els 5 candidats. Cada televisió pública nacional decidirà si l’emet en directe o en diferit i per quin dels seus canals, però suposa un salt qualitatiu important en la creació d’un espai públic de debat polític a nivell europeu.

Per tant, el debat del passat dilluns tenia un aire d’assaig general. Funcionaria el debat a quatre? Els candidats atraurien l’atenció del públic? S’interpel·larien entre ells? Es produirien al·lusions personals a les respectives carreres polítiques?

El format triat per Euronews amb dos conductors, preguntes en directe del públic present -més de 700 joves- i a través de les xarxes socials, i respostes necessàriament curtes -d’entre 30 segons i 1 minut- per part dels candidats, va convertir l’assaig general en un debat viu, directe i amb un ritme notable, major del que es produeix en molts debats polítics nacionals, sovint més pautats i encarcarats, i amb uns candidats sota pressió. En aquest cas, vam poder veure 4 candidats -darrere els seus respectius faristols-  convençuts dels seus arguments i amb ganes de rebatre els arguments dels altres per tal de convèncer al públic, que va aplaudir nombroses intervencions.

El debat es va estructurar en tres blocs: economia, euroescepticisme i política exterior, intentant respondre així les 3 grans preguntes sobre el futur de la Unió: com resoldre la profunda crisi econòmica? com tornar a guanyar la confiança dels ciutadans? com convertir la UE en un actor global rellevant?

En el primer van destacar clarament Martin Schulz i Guy Verhofstadt, que van insistir clarament en què l’única prioritat havia de ser la creació d’ocupació -“jobs, jobs, jobs“- i un “creixement qualificat” per tal d’obtenir “llocs de treball qualificats”. En aquest bloc, Keller va acusar directament Juncker de ser l’ex-primer ministre d’un “paradís fiscal”, acusació que va respondre dient que ell estava a favor de la “competència fiscal però no del dumping fiscal”. Finalment, Juncker i Schulz van polemitzar sobre l’existència de majories polítiques a Alemanya en favor dels Eurobons.

En el segon bloc, Verhofstadt es va seguir mantenint molt actiu -oferint-se per dotar d’un nou lideratge europeista a la presidència de la Comissió i arribant a afirmar que si el Consell Europeu tria un president de la Comissió que no hagi estat candidat per cap partit, això suposaria “la fi de la democràcia europea”. El candidat liberal també va denunciar que el PPE inclou partits xenòfobs i euroescèptics. Schulz va reduir notablement la seva presència en aquest bloc del debat, fet que va ser aprofitat per Keller -que es va créixer parlant de polítiques d’immigració i la lluita contra la xenofòbia- i Juncker, que va arribar a provocar les rialles del públic quan en ser tallat pel moderador per realitzar la pausa que marcava el programa va afirmar “Democracy come back after the pause“.

Finalment, en el tercer bloc el més absent va ser Juncker, que va patir una certa coalició dels altres tres candidats durant tot el debat contra les propostes i les polítiques del PPE impulsades des del Consell, la Comissió i l’Eurogrup. En relació a la crisi d’Ucraïna, Schulz va apuntar que la UE hauria d’haver ofert ajuda econòmica abans de la caiguda de l’anterior president, i Verhofstadt va posar l’èmfasi en la necessitat d’aturar a Putin i reforçar la política de defensa comú. En relació al tractat de lliure comerç amb els Estats Units, Keller va criticar que els altres tres grups polítics hi haguessin donat suport.

El debat, de 90 minuts, va superar clarament les expectatives. Els 4 candidats van fer gala de passió democràtica en la defensa de les seves posicions i el públic va poder valorar clarament les seves diferències. El seguiment a través de les xarxes socials va ser molt notable, convertint-se en trending topic a twitter durant bona part del debat en 6 països de la Unió: Bèlgica, Alemanya, Holanda, Irlanda, Àustria, Itàlia i França. De fet, es van registrar 50.000 tweets utilitzant el hashtag #EUDebate2014. El canal oficial d’Euronews a través d’internet va registrar 70.000 sessions per visualitzar el debat, a més de les desenes de milers de teleespectadors que el van seguir pel canal de televisió convencional o des d’altres plataformes. Un interès públic notable que caldrà veure com evoluciona al llarg de la campanya i a través dels mitjans de comunicació nacionals.

Per a més informació podeu consultar aquesta entrada del blog.

Cap a la unió bancària?

La unió bancària va ser una de les mesures acordades entre els mandataris europeus per tal d’impulsar una sortida de la crisi de forma unitària. Tot i estar convençuts de la necessitat d’aquesta mesura, el projecte ha avançat de forma lenta i amb considerables excepcions.

Carmen Alcaide, analista i expresidenta de l’INE, ens ofereix una anàlisi completa i detallada sobre quines són les directrius del Consell Europeu, en quins aspectes de la supervisió bancària s’ha avançat, quines entitats seran subjecte de la regulació i quina és la dinàmica impulsada entre els estats membres i les institucions comunitàries.

Per a conèixer de manera clara quina és la situació actual de la unió bancària, recomanem la lectura de l’editorial “Vamos despacio que tengo prisa”, publicat a El País.

Terricabras demanarà al PE sobre la consulta del 9-N

El cap de llista d’ERC, Josep Maria Terricabras, ha declarat en una entrevista que es compromet a presentar una moció al Parlament Europeu sobre la consulta del proper 9 de novembre. El candidat a eurodiputat ha destacat que “no demanarà al Parlament Europeu que es pronunciï sobre la independència de Catalunya, donat que això ho han de decidir únicament els catalans”, sinó que la moció tractarà sobre la llibertat de vot i el reconeixement posterior dels resultats.

Per a més informació sobre aquesta entrevista, cliqueu aquí.