Arxiu d'etiquetes: Junker

Nova commissió en acció

El passat 1 de novembre va prendre possessió la Comissió Europea, corresponent a la 8a. legislatura. L’equip presidit per Jean-Claude Juncker va ser aprovat pel Parlament Europeu el passat 26 d’octubre, amb 423 vots a favor, 206 en contra i 46 abstencions.

comission junker

Una de les novetats introduïdes per Juncker és el treball dels comissaris en grups temàtics (clusters), sota la coordinació de les vicepresidències. Aquest canvi augmenta la comunicació entre els diversos comissaris, amb l’objectiu que les propostes de la Comissió incloguin una visió completa i global.

La introducció d’aquesta nova manera de treballar, en part, respon a les prioritats establertes pel President de la Comissió per a aquest mandat. Al juliol, Jean-Claude Juncker va presentar la seva agenda per a Europa, es a dir, les grans línies directrius de la seva Comissió. En concret, els àmbits seleccionats destaquen pel seu caràcter ambiciós i europeista.

A continuació, us detallem les polítiques més rellevants de la Comissió Juncker:

Recuperar el creixement econòmic europeu

Tot i la situació d’incipient recuperació econòmica dels últims mesos, la situació socieconòmica dels països europeus continua sent molt delicada. El manteniment d’altes taxes d’atur en països perifèrics, així com el progressiu endeutament públic de molts estats membres afecten en gran mesura al nivell de vida dels ciutadans, cada vegada més desafectes amb les polítiques de la Unió Europea. D’altra banda, aquesta situació de crisi i recessió econòmica no ha afectat de la mateixa manera als països emergents, que han continuat creixent de manera constant i s’han posicionat com a economies de referència en el sistema mundial.

Per aquestes raons, la Comissió Europea adopta com a principals objectius la generació de creixement econòmic, i en particular, la creació d’ocupació. Per assolir aquests objectius, es proposa aprofundir en la integració del mercat comú, especialment en àrees com l’energia, el mercat de capitals i els continguts digitals.

Unió energètica i creixement sostenible

La idea de crear una unió energètica forma part de les iniciatives que fomenten l’aprofundiment del mercat comú i la competitivitat de les empreses europees, que es beneficiarien d’una important reducció de costos. A més a més, les tenses relacions amb Rússia i Ucraina, principals socis energètics dels estats membres orientals, han evidenciat la necessitat d’una acció europea conjunta en aquesta matèria.

D’altra banda, la Comissió manté el compromís de la UE amb la lluita contra el canvi climàtic, especialment amb la reducció d’emissions de diòxid de carboni (CO2). Una de les prioritats d’aquesta Comissió és la implementació d’un mercat de drets d’emissió (ETS en anglès) que fomenti la inversió en energies renovables.

Unió bancària i mercat de capitals

Arrel de la crisi financera de 2009, s’ha evidenciat la necessitat de dotar-se d’una regulació del mercat de capitals en l’àmbit supranacional. Des de la Unió Europea s’han adoptat diverses mesures, tenint en consideració l’existència d’una moneda única entre molts membres (eurozona) i la supervisió de la política monetària per part del BCE.

Aquests dies ha entrat en vigor el Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) que dóna al BCE les potestats per supervisar les entitats bancàries dels estats membres. Aquest instrument, juntament amb el Mecanisme Únic de Resolució (MUR), esdevindrà un dels pilars de la unió bancària. La implementació d’aquest projecte serà complementat per l’activitat del comissari Jonathan Hill, especialment designat per a afers d’Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió de Mercats de Capitals.

Agenda Digital

Durant aquest mandat, la Comissió impulsarà la creació d’un mercat integrat de telecomunicacions. Això implicarà la desaparició de les barreres nacionals en favor d’una regulació única europea, especialment en termes de copyright i protecció de dades personals. La finalitat d’aquesta equiparació en l’àmbit de les telecomunicacions es afavorir la inversió i el desenvolupament d’empreses  de contingut digitals en tot el continent europeu.

Per a més informació sobre els àmbits d’actuació de la nova Comissió Europea, us recomanem els següents informes:

Memos to the EU leadership (Bruegel)

Priorities for the Juncker Commission: Policy recommendations and advice (CEPS)

Anuncis

Cimera europea extraordinària després de les eleccions

Aquesta tarda se celebrarà a Brussel·les una cimera extraordinària dels vint-i-vuit caps d’estat de la Unió Europea amb el propòsit d’analitzar els resultats de les eleccions i les possibilitats de constituir una majoria estable dins del Parlament Europeu.

La cimera estarà presidida per Herman Van Rompuy, que probablement tindrà un paper central per al vincle postelectoral entre el Parlament Europeu i el Consell Europeu.

La cimera podria accelerar el procés de decisió en relació al nomenament del President de la Comissió. El Tractat de Lisboa determina que és el Consell Europeu qui ha d’elegir el candidat, però tenint en consideració el resultat de les eleccions al Parlament.

Tot i que els resultats són clars, amb 214 escons per al Partit Popular Europeu i 189 per al Partit Socialista Europeu, Martin Schulz no vol deixar el càrrec de President de la Comissió en mans de Jean-Claude Juncker i s’apunta que podria estar intentant formar una coalició, mentre que altres partits polítics no estan d’acord  en donar suport a cap d’aquests dos candidats.

Aquesta situació post-25 de maig amb una cimera en la que es discutirà la situació a porta tancada i en la que els partits polítics no volen acceptar com a president de la Comissió als líders d’altres partits és necessari preguntar-se si es complirà el que els partits polítics han promès: que un dels cinc candidats ocupi aquest càrrec.

Per a més informació, us recomanem consultar l’article “Strategists: reviewing possible coalition scenarios” publicat a Euroactiv i l’article “Euro-politcians head to the back room” publicat a NewEurope.

Si voleu conèixer quina serà l’evolució per a la constitució d’un nou cicle polític europeu, podeu consultar la nova secció titulada “Inici de la 8a. Legislatura” del blog.

El debat “presidencialista” Eurovision

El principal debat entre els candidats a presidir la Comissió Europea va tenir lloc el 15 de maig. Va ser un debat d’uns 90 minuts de durada, retransmès per 146 mitjans de comunicació procedents de 30 països. 

Principals àmbits de debat

Economia: austeritat i atur juvenil

En aquest eix de debat, els candidats van defensar diverses propostes com: la inversió en energies renovables, sanitat i educació (Ska Keller); la creació d’un ‘European New Deal’ i la condonació de part del deute (A.Tsipras); la lluita contra el frau fiscal i la inversió en continguts digitals i energia (M. Schulz); l’equilibri fiscal i la creació d’un mercat comú digital (J.C.Junker) i l’impuls d’una nova onada d’integració en l’àmbit bancari, de les telecomunicacions, energètic i financer (G.Verhofstadt).

Unió bancària i futur de l’Euro

En aquest àmbit hi va haver consens entorn de la necessitat d’impulsar una unió bancària, tot i poder-se identificar certes diferències entre els candidats. Uns van culpabilitzar als bancs de la crisi econòmica (A.Tsipras i M.Schulz), mentre altres van proposar la creació d’uns estàndards mínims per als treballadors (J.C.Junker), o bé van afirmar que el problema a Grècia no va ser a causa de bancs ‘dolents’ sinó de polítiques nacionals dolentes dels dos partits majoritaris (G.Verhofstadt). Finalment,  S.Keller va criticar la negociació a porta tancada del Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units.

Crisi a Ucraïna

Els candidats van adoptar diverses postures davant la crítica situació del país veí. Tsipras i Keller van coincidir en la necessitat  d’intensificar el diàleg a la zona, tot i que Keller va insistir en aturar la venda d’armes a Rússia. La resta de candidats coincidien en la necessitat d’imposar sancions, encara que Junker i Schulz van posar l’èmfasi en intensificar-les, respectant la naturalesa pacífica (soft power) de l’acció exterior de la UE.

Processos sobiranistes

En relació als moviments independentistes d’Escòcia i Catalunya, únicament Ska Keller va adoptar una postura clara en relació al dret de les persones a prendre les seves pròpies decisions.  Verhofstadt, Junker i Schulz van afirmar – amb diferents matisos – que es tracta d’un debat intern de cada estat membre i que no entra dins l’àmbit europeu. Tsipras, tot i reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles, no va valorar positivament els nacionalismes a la interna de la UE.

Migració i Asil

En aquest àmbit, tots els candidats van coincidir en la necessitat d’impulsar una política comú d’immigració i asil. Les diferències es van evidenciar en l’enfocament d’aquesta necessitat: per a donar una resposta a la immigració il·legal i el tràfic humà (Verhofstadt), com a mesura solidària i responsable de la Unió Europea davant els esdeveniments al mar Mediterrani (Tsipras), per a dotar-se d’un sistema legal i segur per a refugiats (Keller), com a complement de polítiques de desenvolupament a l’exterior de la UE (Junker) i com a sistema de protecció de refugiats de guerres civils i desastres (Schulz).

Desafecció ciutadana i abstenció electoral

Els candidats van reconèixer la persistència de l’abstenció en les eleccions europees vinculada a la desafecció que senten els ciutadans vers la Unió Europea.

Keller va insistir en la capacitat dels polítics europeus per a impulsar el canvi i escoltar la veu dels seus ciutadans. Junker va destacar la pau com un dels grans èxits del projecte europeu, per contra, Verhofstadt, es va centrar en la necessitat d’un nou discurs, en nous àmbits per a sustentar el projecte europeu. Tsipiras va justificar l’abstenció degut al dèficit democràtic de la Unió Europea, i Schulz va ressaltar la confrontació electoral d’aquestes eleccions com un factor que pot impulsar la participació.

Lobbies i corrupció en les institucions comunitàries

En relació a la presència de lobbies en la dinàmica política de la UE, Junker i Verhofstadt van coincidir en la necessitat de regular aquesta realitat, tot i reconèixer el rol dels grups d’interessos en la presa de decisions. Keller va denunciar que hi ha massa lobbistes i que les veus ciutadanes no són escoltades. Junker va proposar com a mesura, informar públicament amb quins grups es reuneixen els Comissaris.

Tsipras i Schulz van centrar les seves intervencions sobre la necessitat de promoure una normativa europea i nacional per a combatre la corrupció. El candidat de l’Esquerra va apel·lar a la voluntat política de la UE i dels governs dels estats membres per impulsar una normativa comunitària contra el frau i l’evasió fiscal.  Verhofstadt també va afegir que part del problema és la falta de lideratge  i d’independència de la Comissió davant els estats membres.

En els següents enllaços trobareu una selecció d’articles que analitzen el debat entre els candidats:

El debat “Eurovision” dels candidats a la Comissió

Avui, 15 de maig de 2014, a partir de les 21h, tindrà lloc el debat més important per a les eleccions europees d’aquest mes. Es tracta d’un debat per a la presidència de la Comissió, en el qual hi seran presents els cinc candidats: Jean Claude Juncker del Partit Popular Europeu, Martin Schulz del Partit dels Socialistes Europeus, Guy Verhofstadt, candidat liberal, Ska Keller, d’Els Verds i Alexis Tsipras, de L’Esquerra Europea.

La periodista italiana Monica Maggioni, presentadora i directora del canal públic RAI News 24, serà l’encarregada de moderar el debat, que tindrà una durada de 90 minuts i on s’abordaran temes de tres grans àmbits: societat, medi ambient i política, internacional i economia.

El debat serà retransmès per 146 mitjans de comunicació, procedents de 30 països.

El canal de la Televisió Pública de Catalunya, 3/24 subtitularà tot el debat en directe i es podrà seguir de dues maneres. O bé per traducció simultània en català, o bé en sistema dual, és a dir, escoltant la versió original del debat on els candidats s’expressaran en la seva llengua o en anglès, i amb la possibilitat d’activar els subtítols.

TVE ha decidit difondre’l a través del canal d’informació 24 horas. Tot i això, just abans es retransmetrà el debat dels candidats espanyols del Partit Popular, Arias Cañete, i Partit Socialista, Elena Valenciano, que serà retransmès per La 1. La decisió d’emetre un debat pel canal principal i l’altre pel canal d’informació ha impulsat una iniciativa des de l’espai CC/Europa per aconseguir el recolzament necessari perquè el debat europeu sigui retransmès per la cadena amb més audiència, La 1.

També es podrà seguir en directe per les webs dels canals de televisió públics i a la pàgina oficial d’Eurovision Debate i la nota amb més informació que han fet des de l’espai CC/Europa.

Què votaran els alemanys a les eleccions europees?

Angela MERKEL, Martin SCHULZ.En la propera legislatura del Parlament Europeu, Alemanya seguirà sent el país amb el major número de representants, és a dir, 96 eurodiputats. Aquesta realitat determina una intensa activitat electoral dins l’Estat Alemany i un profund interès per a les preferències i expectatives dels votants.

Segons l’última enquesta realitzada per l’Institut alemany Forsa publicada el 7 de maig de 2014, els alemanys tenen un clar favorit per la presidència de la Comissió Europea: l’alemany Martin Schulz, amb un percentatge de 41%, molt per sobre del 24% dels alemanys que volen al luxemburguès Jean-Claude Juncker.

No obstant això, si es pregunta quins partits prefereixen els alemanys aquesta situació canvia. Sembla que el partit CDU de l’actual cancellera Angela Merkel, en aliança amb el CSU, segueix comptant amb la majoria dels votants. Aquesta aliança forma part del Partit Popular Europeu, que té com a membre més destacat al mateix Juncker.

A nivell europeu, aquesta contradicció entre la preferència del candidat del Partit Socialista Europeu com a President de la Comissió i els vots a favor d’eurodiputats del Partit Popular Europeu fa que sorgeixi la pregunta si potser no seria encara més democràtic que els europeus votem per separat el President de la Comissió i el representant al Parlament Europeu.

Per a més informació, podeu consultar els següents enllaços:
Los alemanes quieren a Schulz de presidente de la CE, pero votan por la CDU de Euroefe o Umfrage: Deutsche favorisieren Schulz als EU-Kommissionspräsidenten, del diari alemany Die Zeit.

Un debat, quatre candidats i tres grans preguntes

Albert Aixalà, investigador en política europea a la UAB i investigador associat de la FCE

Dilluns 28 d’abril es va produir el primer debat de la campanya europea entre els candidats a la presidència de la Comissió. Un debat pioner, el primer gran debat entre candidats de diferents partits polítics europeus de la història democràtica de la Unió. Un debat en anglès però retransmès en directe amb traducció simultània pel canal Euronews arreu del món també en alemany, àrab, espanyol, francès, grec, hongarès, italià, persa, portuguès, rus, turc i ucranià.

Convidats per la Universitat i la ciutat de Maastricht, el Youth European Forum i Euronews,  hi van participar Jean-Claude Juncker -del Partit Popular Europeu-, Martin Schulz -del Partit dels Socialistes Europeus-, Guy Verhofstadt -candidat de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus-, i Ska Keller -candidata del Partit Verd Europeu-. Només hi va faltar Alexis Tsipras -candidat del Partit de l’Esquerra Europea- que malauradament va declinar la invitació.

Quatre candidats que representaven les 4 principals famílies polítiques europees, que avui agrupen 600 dels 750 diputats al Parlament Europeu. Les 4 famílies polítiques que protagonitzen sonores batalles i dures negociacions al Parlament Europeu es presentaven, per primer cop, en públic per debatre obertament els seus posicionaments polítics, els seus arguments, a través dels seus top candidates.

Les eleccions europees de 2014 seran les primeres en què cada partit polític europeu presenta un candidat comú, que representa a tots els partits polítics nacionals de la seva família ideològica. Un candidat pan-europeu, que fa campanya per tots els països de la Unió i que debat amb els candidats de les altres forces polítiques per fer arribar el seu missatge a l’opinió pública, com en qualsevol altra democràcia parlamentària. L’elecció de candidats comuns per part dels partits polítics és una innovació major del sistema polític de la Unió Europea, que pot marcar un avenç important en el procés de politització i democratització de les institucions comunitàries. Per primer cop, el candidat guanyador d’aquestes eleccions serà elegit pel Parlament com a nou President de la Comissió Europea, responsable d’aplicar un programa polític gràcies al mandat rebut de les urnes i a la majoria parlamentària que haurà de construir per a ser elegit.

El debat del dia 28 va ser el primer d’una sèrie que es produirà a través de diversos mitjans fins el dia de les eleccions. El més important es produirà el dia 15 de maig,  serà emès a través de la European Broadcasting Union – la xarxa de televisions públiques nacionals que emet el festival d’Eurovisió-, i ja hi han confirmat la seva participació els 5 candidats. Cada televisió pública nacional decidirà si l’emet en directe o en diferit i per quin dels seus canals, però suposa un salt qualitatiu important en la creació d’un espai públic de debat polític a nivell europeu.

Per tant, el debat del passat dilluns tenia un aire d’assaig general. Funcionaria el debat a quatre? Els candidats atraurien l’atenció del públic? S’interpel·larien entre ells? Es produirien al·lusions personals a les respectives carreres polítiques?

El format triat per Euronews amb dos conductors, preguntes en directe del públic present -més de 700 joves- i a través de les xarxes socials, i respostes necessàriament curtes -d’entre 30 segons i 1 minut- per part dels candidats, va convertir l’assaig general en un debat viu, directe i amb un ritme notable, major del que es produeix en molts debats polítics nacionals, sovint més pautats i encarcarats, i amb uns candidats sota pressió. En aquest cas, vam poder veure 4 candidats -darrere els seus respectius faristols-  convençuts dels seus arguments i amb ganes de rebatre els arguments dels altres per tal de convèncer al públic, que va aplaudir nombroses intervencions.

El debat es va estructurar en tres blocs: economia, euroescepticisme i política exterior, intentant respondre així les 3 grans preguntes sobre el futur de la Unió: com resoldre la profunda crisi econòmica? com tornar a guanyar la confiança dels ciutadans? com convertir la UE en un actor global rellevant?

En el primer van destacar clarament Martin Schulz i Guy Verhofstadt, que van insistir clarament en què l’única prioritat havia de ser la creació d’ocupació -“jobs, jobs, jobs“- i un “creixement qualificat” per tal d’obtenir “llocs de treball qualificats”. En aquest bloc, Keller va acusar directament Juncker de ser l’ex-primer ministre d’un “paradís fiscal”, acusació que va respondre dient que ell estava a favor de la “competència fiscal però no del dumping fiscal”. Finalment, Juncker i Schulz van polemitzar sobre l’existència de majories polítiques a Alemanya en favor dels Eurobons.

En el segon bloc, Verhofstadt es va seguir mantenint molt actiu -oferint-se per dotar d’un nou lideratge europeista a la presidència de la Comissió i arribant a afirmar que si el Consell Europeu tria un president de la Comissió que no hagi estat candidat per cap partit, això suposaria “la fi de la democràcia europea”. El candidat liberal també va denunciar que el PPE inclou partits xenòfobs i euroescèptics. Schulz va reduir notablement la seva presència en aquest bloc del debat, fet que va ser aprofitat per Keller -que es va créixer parlant de polítiques d’immigració i la lluita contra la xenofòbia- i Juncker, que va arribar a provocar les rialles del públic quan en ser tallat pel moderador per realitzar la pausa que marcava el programa va afirmar “Democracy come back after the pause“.

Finalment, en el tercer bloc el més absent va ser Juncker, que va patir una certa coalició dels altres tres candidats durant tot el debat contra les propostes i les polítiques del PPE impulsades des del Consell, la Comissió i l’Eurogrup. En relació a la crisi d’Ucraïna, Schulz va apuntar que la UE hauria d’haver ofert ajuda econòmica abans de la caiguda de l’anterior president, i Verhofstadt va posar l’èmfasi en la necessitat d’aturar a Putin i reforçar la política de defensa comú. En relació al tractat de lliure comerç amb els Estats Units, Keller va criticar que els altres tres grups polítics hi haguessin donat suport.

El debat, de 90 minuts, va superar clarament les expectatives. Els 4 candidats van fer gala de passió democràtica en la defensa de les seves posicions i el públic va poder valorar clarament les seves diferències. El seguiment a través de les xarxes socials va ser molt notable, convertint-se en trending topic a twitter durant bona part del debat en 6 països de la Unió: Bèlgica, Alemanya, Holanda, Irlanda, Àustria, Itàlia i França. De fet, es van registrar 50.000 tweets utilitzant el hashtag #EUDebate2014. El canal oficial d’Euronews a través d’internet va registrar 70.000 sessions per visualitzar el debat, a més de les desenes de milers de teleespectadors que el van seguir pel canal de televisió convencional o des d’altres plataformes. Un interès públic notable que caldrà veure com evoluciona al llarg de la campanya i a través dels mitjans de comunicació nacionals.

Per a més informació podeu consultar aquesta entrada del blog.

Sondeig: empat tècnic entre populars i socialistes

El grup European People’s Party, amb el lideratge de Jean-Claude Junker, ha aconseguit retallar els 19 escons que donaven l’avantatge al grup socialdemòcrata, amb Martin Schulz com a candidat. En aquests moments, ambdós grups es trobarien en un empat tècnic.

Per més informació en anglès sobre els resultats dels sondeig, cliqueu aquí.

El Partit Popular Europeu tria a Juncker com a candidat a la Comissió

Ioannes_Claudius_Juncker_die_7_Martis_2014

L’elecció del Partit Popular Europeu per l’exprimer ministre luxemburguès com a candidat a presidir la propera Comissió Europea suposa una aposta per la negociació a la interna del projecte europeu.

A l’article Juncker: gana Merkel, otra vez, trobareu l’opinió d’Antoni Gutiérrez-Rubí, al seu blog “Pasaporte #EP2014”.