Arxiu d'etiquetes: institucions

Nova commissió en acció

El passat 1 de novembre va prendre possessió la Comissió Europea, corresponent a la 8a. legislatura. L’equip presidit per Jean-Claude Juncker va ser aprovat pel Parlament Europeu el passat 26 d’octubre, amb 423 vots a favor, 206 en contra i 46 abstencions.

comission junker

Una de les novetats introduïdes per Juncker és el treball dels comissaris en grups temàtics (clusters), sota la coordinació de les vicepresidències. Aquest canvi augmenta la comunicació entre els diversos comissaris, amb l’objectiu que les propostes de la Comissió incloguin una visió completa i global.

La introducció d’aquesta nova manera de treballar, en part, respon a les prioritats establertes pel President de la Comissió per a aquest mandat. Al juliol, Jean-Claude Juncker va presentar la seva agenda per a Europa, es a dir, les grans línies directrius de la seva Comissió. En concret, els àmbits seleccionats destaquen pel seu caràcter ambiciós i europeista.

A continuació, us detallem les polítiques més rellevants de la Comissió Juncker:

Recuperar el creixement econòmic europeu

Tot i la situació d’incipient recuperació econòmica dels últims mesos, la situació socieconòmica dels països europeus continua sent molt delicada. El manteniment d’altes taxes d’atur en països perifèrics, així com el progressiu endeutament públic de molts estats membres afecten en gran mesura al nivell de vida dels ciutadans, cada vegada més desafectes amb les polítiques de la Unió Europea. D’altra banda, aquesta situació de crisi i recessió econòmica no ha afectat de la mateixa manera als països emergents, que han continuat creixent de manera constant i s’han posicionat com a economies de referència en el sistema mundial.

Per aquestes raons, la Comissió Europea adopta com a principals objectius la generació de creixement econòmic, i en particular, la creació d’ocupació. Per assolir aquests objectius, es proposa aprofundir en la integració del mercat comú, especialment en àrees com l’energia, el mercat de capitals i els continguts digitals.

Unió energètica i creixement sostenible

La idea de crear una unió energètica forma part de les iniciatives que fomenten l’aprofundiment del mercat comú i la competitivitat de les empreses europees, que es beneficiarien d’una important reducció de costos. A més a més, les tenses relacions amb Rússia i Ucraina, principals socis energètics dels estats membres orientals, han evidenciat la necessitat d’una acció europea conjunta en aquesta matèria.

D’altra banda, la Comissió manté el compromís de la UE amb la lluita contra el canvi climàtic, especialment amb la reducció d’emissions de diòxid de carboni (CO2). Una de les prioritats d’aquesta Comissió és la implementació d’un mercat de drets d’emissió (ETS en anglès) que fomenti la inversió en energies renovables.

Unió bancària i mercat de capitals

Arrel de la crisi financera de 2009, s’ha evidenciat la necessitat de dotar-se d’una regulació del mercat de capitals en l’àmbit supranacional. Des de la Unió Europea s’han adoptat diverses mesures, tenint en consideració l’existència d’una moneda única entre molts membres (eurozona) i la supervisió de la política monetària per part del BCE.

Aquests dies ha entrat en vigor el Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) que dóna al BCE les potestats per supervisar les entitats bancàries dels estats membres. Aquest instrument, juntament amb el Mecanisme Únic de Resolució (MUR), esdevindrà un dels pilars de la unió bancària. La implementació d’aquest projecte serà complementat per l’activitat del comissari Jonathan Hill, especialment designat per a afers d’Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió de Mercats de Capitals.

Agenda Digital

Durant aquest mandat, la Comissió impulsarà la creació d’un mercat integrat de telecomunicacions. Això implicarà la desaparició de les barreres nacionals en favor d’una regulació única europea, especialment en termes de copyright i protecció de dades personals. La finalitat d’aquesta equiparació en l’àmbit de les telecomunicacions es afavorir la inversió i el desenvolupament d’empreses  de contingut digitals en tot el continent europeu.

Per a més informació sobre els àmbits d’actuació de la nova Comissió Europea, us recomanem els següents informes:

Memos to the EU leadership (Bruegel)

Priorities for the Juncker Commission: Policy recommendations and advice (CEPS)

Anuncis

Feliç Dia d’Europa

Avui, 9 de maig de 2014, els europeus celebrem el Dia d’Europa, també conegut per molts com el Dia Schuman, recordant l’èxit més gran que s’ha aconseguit des dels inicis del projecte: més de 60 anys de pau entre els països membres de la comunitat europea.

El 9 de maig de 1950 el primer ministre francès, Robert Schuman va establir las bases del projecte europeu a través d’un pla de col·laboració econòmica entre França i Alemanya.

A banda de la pau, també commemorem els principis i valors fonamentals europeus: el respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, respecte als drets humans, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.

El Dia d’Europa és un dels símbols de la Unió, juntament amb la bandera, l’Himne de l’Alegria de Beethoven, el lema ‘Unitat en la diversitat’ i l’euro.

Més informació: El País, Europa Press, Hablamos de Europa.

Opacitat, corrupció,… també a la UE?

La organització Transparència Internacional acaba de fer públic un informe sobre l’estat en aquesta qüestió de les institucions europees. El gran titular ha estat que denuncia l’opacitat existent en el procés de presa de decisions i el risc de corrupció que se’n deriva.

TI reconeix que existeixen bones bases per evitar la corrupció però que no s’apliquen estrictament ni amb prou contundència. L’informe critica la informalitat i el secretisme d’alguns processos i la UE es defensa al·legant que la intenció és disminuir la lentitud i complexitat, fet també criticat recurrentment. Per tant, es planteja un dilema sobre si més controls i escrutini complicarien encara més la realitat europea, perdent accountability i allunyant-la més de la ciutadania.

Informe complet

Si ens centrem en les crítiques i recomanacions que l’informe planteja pel Parlament Europeu destaca la debilitat de les mesures de control i supervisió de la conducta dels europarlamentaris i la seva relació amb els grups de pressió. Es recomana establir mecanismes de sanció de la conducta dels MEPs i els seus ajudants i planteja la possibilitat d’establir una autoritat independent i lliure d’influències dels partits polítics com a responsable d’aquesta supervisió.

Recomanacions pel Parlament Europeu

Candidatures europees, agenda nacional

Segons José Ignacio Torreblanca, director del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), els partits polítics a Espanya enfocaran les seves candidatures europees com a unes “primàries”, en tant que es tracten afers interns en els que el Parlament Europeu no té competència.

A més a més, identifica nous eixos d’enfrontament polític a banda de la clàssica diferenciació dreta-esquerra i analitza la posició del Parlament Europeu en temes de fiscalitat. Per finalitzar, realitza una petita reflexió sobre la situació política a Espanya, on creu que els arguments cap a unes eleccions europees diferents són “una trampa”, ja que ens trobem en un “clima (polític) completament diferent”.

Per a més informació, llegiu l’article complet a “Torreblanca, del ECFR: “En España los partidos intentan diferenciarse con asuntos que no son competencia de Europa”

Institucions i desconfiança

Influeixen les institucions nacionals en la valoració ciutadana sobre les institucions comunitàries? Aquesta qüestió i altres relacionades amb les percepcions ciutadanes sobre la política, els missatges dels partits i la cobertura mediàtica de la informació són tractades detalladament en l’anàlisi de Cristina Ares Castro-Conde, disponible en aquest enllaç i publicat a Eldiario.es.