Arxiu d'etiquetes: Institucions europees

És la UE una organització massa burocràtica?

A falta de 25 dies de la celebració de les eleccions, un argument utilitzat pels partits polítics nacionals en campanya és l’excessiva burocratització de les institucions europees. Segons l’Informe sobre Governança 2014 de la Hertie School, la burocràcia europea no seria un problema, sinó més aviat la clau de l’èxit de la governança en l’àmbit europeu.

Comptar amb el suport d’una administració efectiva i legítima dota la Unió Europea de més capacitat en termes de governança per a afrontar els reptes de futur. La governança europea se situa en un entorn definit per diversos sistemes polítics, en els que el poder es troba àmpliament dispers, no només a nivell estatal entre els diversos membres, sinó també entre actors públics i privats.  En aquesta línia, el debat proposat se centra en investigar per què certes iniciatives semblen tenir èxit, més que focalitzar-se en quines finalment funcionen. 

Per a més informació sobre aquest informe, consulteu l’article “Bureaucracy may be the solution, rather than the problem, for issues of European governance” publicat al LSE Blog.

 

Anuncis

Quin és el paper dels Parlaments Nacionals a Europa?

La Unió Europea es troba en un moment de màxima expansió (28 membres) i aprofundiment de la seva governança. En aquest context de maduresa del projecte d’integració, el debat sobre el dèficit democràtic de les institucions comunitàries, adquireix especial rellevància. Els sistema polític europeu encara és percebut com un conjunt d’institutcions burocràtiques distanciades de qualsevol control per part de la ciutadania i organitzades de manera molt complexa.

Per una banda, la participació dels Parlaments Nacionals com a representants de la ciutadania en els processos d’ampliació i en la pròpia Unió Europea és, en sí mateix, un element de garantia democràtica. Per l’altra, la progressiva degradació de la legitimitat dels Parlaments Nacionals es trasllada a l’àmbit europeu i la crisi de representativitat qüestiona la representativitat “indirecta” de les institucions nacionals a Europa.

Per a més informació sobre quin és i hauria de ser el paper dels Parlaments Nacionals en el entramat institucional europeu, us recomanem aquest enllaç.

Tancada la 7a legislatura: conclusions des de Catalunya

puzzle-web (1)

La setmana passada es va celebrar l’última sessió plenària de l’actual legislatura del Parlament Europeu. Els eurodiputats catalans, van assistir a un esmorzar a Brussel·les convidats per l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu. Cadascun d’ells van expressar diverses opinions sobre el futur de la UE i els reptes pendents, entre altres temes.

El diàleg va tractar des de perspectives molt diverses, la rellevància de les properes eleccions i la vitalitat del projecte europeu. Tots els europarlamentaris van coincidir en la necessitat de canvi, tot i les discrepàncies sobre l’origen, a més de destacar la importància del Parlament Europeu com a institució en el projecte de construcció europea.

Per a conèixer les declaracions dels eurodiputats, podeu consultar l’article “Euroentusiasmo y eurofrustación” publicat al diari La Vanguardia.

Legitimitat democràtica a les institucions europees

Un nou paper per part de Fritz Scharpf qüestiona fins a quin punt les institucions de la Unió Europea són legítimes. La legitimació de les institucions polítiques normalment s’origina als seus inputs –per exemple, si la seva activitat respon a demandes democràtiques– o  bé, als outputs –quan subministren béns públics dels quals ens beneficiem–.

En aquests moments, segons Scharpf, la unió econòmica i monetària a la interna de la Unió Europea no té cap tipus de legitimació, donat que plans d’austeritat són percebuts com a imposicions des de l’estranger  i les retallades pressupostàries degraden la provisió de béns públics.

Per conèixer les aportacions de Scharpf i com es podria contribuir al canvi en aquesta situació, llegiu el seu discussion paper “No Exit from the Euro-Rescuing Trap?”, publicat pel Max Planck Institute for the Study of Societies, Cologne.

L’eurodesconeixement

La publicació de les últimes dades de l’eurobaròmetre revela l’existència de certs fenòmens que afecten a la ciutadania europea de forma persistent. Entre ells, podríem destacar el desconeixement generalitzat sobre la Unió Europea i el seu funcionament, la desconfiança cap a les institucions o la necessitat d’un projecte europeista.

Salvador Llaudes, ajudant d’investigació per a l’àrea d’Europa del Real Instituto Elcano, analitza aquestes tendències en aquest article publicat al blog de la institució.