Arxiu d'etiquetes: euroescepticisme

Oberts els col·legis electorals al Regne Unit i Països Baixos

Avui, 22 de maig, és el dia d’obertura de les urnes per les votacions a les eleccions al Parlament Europeu. Els ciutadans europeus han començat a votar a partir de les 7:30 del matí a Holanda i a partir de les 8 a Gran Bretanya, on també voten a les eleccions locals.

Segons els últims sondejos, en cadascun dels dos estats que ja han començat a votar els partits euroescèptics aconseguiran bons resultats. En aquest sentit, el partit d’ultradreta holandès de Geert Wilders, que durant la campanya s’ha centrat en polítiques en contra de la immigració, serà probablement el segon partit més votat en aquest estat membre i aconseguiria al voltat de 4 escons (xifra estimada).

D’altra banda, el partit euroescèptic britànic de Nigel Farage obtindria, segons les enquestes, el major número de vots, de manera que guanyaria les eleccions a Regne Unit i podria obtenir fins a 24 escons.

Els ciutadans europeus estan cridats a les urnes, segons cada estat membre, des d’avui fins diumenge a les 9 del vespre, hora a la que tancaran els col·legis electorals a Itàlia.

Si voleu saber quin dia es vota a cada estat membre cliqueu aquí

Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç EU elections: Latest across Europe a Euractiv

Anuncis

Mouffe: “El populisme és una necessitat”

La politòloga postmarxista Chantal Mouffe realitza una entrevista en la que afirma que el populisme de dretes no constitueix un problema, si existeix un populisme d’esquerres que compensi aquesta nova força. A més a més, considera que el populisme podria ser una manera d’incentivar la democràcia, en comptes de ser un factor d’amenaça.

Mouffe planteja diverses reflexions entorn a la manca de diferències i alternatives polítiques entre els partits i les seves conseqüències en el sistema polític, com l’abstenció electoral i la falta de debat polític real. Argumenta que l’atractiu discurs del populisme de dretes ha manllevat certs trets ideològics característics de l’esquerra, i aquesta ha adoptat un discurs poc diferenciat i dirigit a les classes mitjanes.

Tot i reconèixer que algunes de les demandes dels populistes de dretes poden definir-se com utòpiques, Mouffe afirma que “El populisme és una dimensió necessària en la política de les democràcies. [Actualment] No hi ha necessitat de prendre en consideració les peticions de les persones i de crear una voluntat comuna.” Per això, considera necessari el retorn de la “passió en la política”, amb la finalitat de mobilitzar la dimensió afectiva de les persones i contribuir a la creació de formes col·lectives d’identificació.

Per a conèixer més reflexions entorn a la desafecció ciutadana, quin paper han assumit els partits tradicionals i quines propostes es podrien implementar per canviar l’Europa actual, us recomanem la lectura de l’entrevista completa (en anglès), publicada a The European Magazine.

Guanyaran els antieuropeistes les eleccions europees al Regne Unit?

ukip1

Segons l’últim sondeig del 25 d’abril de 2014 de YouGov, UKIP, el partit britànic euroescèptic, és el partit polític que més vots obtindrà en les eleccions europees del proper maig.

UKIP és un partit que proposa polítiques clarament antieuropeistes. Una de les principals preocupacions que generen va relacioda amb el seu posicionament sobre la immigració. A la seva pàgina web s’exposa “l’amenaça” a la qual Gran Bretanya ha de fer front en aquest moment: “una onada d’immigrants que arriben de la UE (especialment romanesos i búlgars)”. I quines solucions proposen? reprendre el control de les fronteres, canviar la política de visats, imposar als immigrants condicions especials pel que fa a l’accés al sistema de sanitat i d’educació i altres polítiques clarament discriminatòries pels ciutadans d’altres estats membres de la UE i de tercers estats.

D’aquesta manera, el partit es posiciona en contra d’un principi essencial dins de la Unió exposat a l’article 18 del Tractat de la UE: la no discriminació per raó de nacionalitat.

Segons el sondeig, el partit ha arribat a un nivell de vots d’un 31% entre els electors britànics, molt per sobre del partit conservador de l’actual primer ministre, David Cameron, que només ha aconseguit un 19%. El creixement que ha aconseguit en comparació a l’últim sondeig de la mateixa empresa enquestadora és substancial, ja que aquest reflectia només un 15%.

Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç amb la notícia del sondeig o aquest article publicat a European Voice.

La distància entre la UE i els seus ciutadans

“Un home respectable se situa a la base d’una torre, cridant fins qui sap on. “Pots sentir-me allà dalt? La meva aigua està contaminada.” Finalment, després de dies d’estar de peu i cridant en va, una carta flota cap avall, “Missatge rebut: La seva àvia està constipada*. No hi ha res que pugui fer per ajudar-te.” Consternat, l’home respectable ha de fer alguna cosa per arreglar la seva aigua i s’allunya pensant. Es troba amb un home corpulent molt més jove que ell, que li explica la manera de tenir tota l’aigua neta. Mirant cap enrere en la torre, sospira amb desànim, i accepta la quincalla que l’home tenia en exhibició.”

Amb aquesta petita història, la Natasha Marie Levanti ens planteja una analogia de la distància entre els ciutadans (l’home respectable) i la Unió Europea (la torre). Ens trobem realment en aquest escenari? Quin paper juguen els polítics? Realment hi ha una manca de lideratge? Quin impacte poden tenir les properes eleccions? Més informació a l’article en anglès “Citizens & the Ivory Tower; the Need for Political Leaders to Build a Staircase”.

 

*Missatge original: “La teva dona està restreta” (Your wife is constipated). La traducció s’ha canviat amb la finalitat de mantenir el sentit de la història (malentès, joc de paraules).

El combat del populisme antieuropeu

Carlos Carnicero Urabayen, politòleg i analista especialitzat en Polítiques i Govern de la Unió Europea, ens aporta una interessant reflexió sobre el curiós ressorgiment de formacions euroescèptiques (també auto denominats, eurorealistes) en el propi sí de les institucions comunitàries: el Parlament Europeu.

Aquest fenomen té certes particularitats, si considerem que ens trobem per primera vegada davant un petit espai de política europea, segrestat per l’europessimisme. Tot i així, Carnicero Urabayen analitza com s’enquadra l’auge d’aquests partits en el context polític europeu actual al següent article, publicat al European Council on Foreign Relations.

Marine Le Pen equipara la Unió Europea a la Unió Soviètica

marine_le_penSegons la líder eurorealista del Front Nacional francès, la Unió Europea no és una entitat democràtica perquè les seves institucions han segrestat la sobirania nacional dels estats.  A l’entrevista realitzada amb l’agència EFE, Le Pen va destacar l’ideari de la seva formació i la seva intenció de “refundar una Europa de nacions lliures i sobiranes“, en la qual els estats cooperarien entre ells únicament en determinades àrees segons la seva conveniència.  

Altres aspectes com el retorn de la sobirania nacional, la crisi d’identitat dels estats, la gestió de la immigració o la urgent necessitat de reforma de les institucions europees van ser tractats amb profunditat en aquesta entrevista, en què Le Pen va defensar la seva posició.