Arxiu d'etiquetes: eleccions

Cimera europea extraordinària després de les eleccions

Aquesta tarda se celebrarà a Brussel·les una cimera extraordinària dels vint-i-vuit caps d’estat de la Unió Europea amb el propòsit d’analitzar els resultats de les eleccions i les possibilitats de constituir una majoria estable dins del Parlament Europeu.

La cimera estarà presidida per Herman Van Rompuy, que probablement tindrà un paper central per al vincle postelectoral entre el Parlament Europeu i el Consell Europeu.

La cimera podria accelerar el procés de decisió en relació al nomenament del President de la Comissió. El Tractat de Lisboa determina que és el Consell Europeu qui ha d’elegir el candidat, però tenint en consideració el resultat de les eleccions al Parlament.

Tot i que els resultats són clars, amb 214 escons per al Partit Popular Europeu i 189 per al Partit Socialista Europeu, Martin Schulz no vol deixar el càrrec de President de la Comissió en mans de Jean-Claude Juncker i s’apunta que podria estar intentant formar una coalició, mentre que altres partits polítics no estan d’acord  en donar suport a cap d’aquests dos candidats.

Aquesta situació post-25 de maig amb una cimera en la que es discutirà la situació a porta tancada i en la que els partits polítics no volen acceptar com a president de la Comissió als líders d’altres partits és necessari preguntar-se si es complirà el que els partits polítics han promès: que un dels cinc candidats ocupi aquest càrrec.

Per a més informació, us recomanem consultar l’article “Strategists: reviewing possible coalition scenarios” publicat a Euroactiv i l’article “Euro-politcians head to the back room” publicat a NewEurope.

Si voleu conèixer quina serà l’evolució per a la constitució d’un nou cicle polític europeu, podeu consultar la nova secció titulada “Inici de la 8a. Legislatura” del blog.

Anuncis

Després de les urnes

El Partit Popular Europeu (EPP) es proclama guanyador d’aquestes eleccions, encara que hagi perdut 60 escons respecte al resultat del 2009. Els socialistes (S&D) també han registrat una baixada de 7 escons, però es mantenen com a segon grup majoritari.

Per a conèixer en detall els resultats d’aquestes eleccions, us recomanem consultar l’interactiu del Diari Ara, amb interessants infografies i comparatives amb les anteriors eleccions

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’auge de grups minoritaris i en molts casos, de partits sense una clara afiliació a un grup polític, ha fomentat la fragmentació política d’aquest nou Parlament. Això podria interpretar-se com un intent de regeneració democràtica, ja que molts d’aquest partits s’han distanciat del discurs dels partits tradicionals i han ofert una alternativa a la desafecció ciutadana. Entorn a aquesta qüestió, podeu consultar l’article “Nuevos partidos por la regeneración… ¿democrática?” publicat a SexyEurope.

D’altra banda, aquest Parlament engegarà un nou cicle polític a l’entramat polític europeu. Encara és massa d’hora per saber quin rol assumirà el Parlament i si està a l’alçada del mandat dels seus ciutadans, en tot cas, us recomanem la interessant reflexió que realitza  José Ignacio Torreblanca sobre la democràcia a Europa.

Si voleu saber totes les dades dels resultats a Catalunya en comparació a la resta de l’Estat espanyol, els altres països de la UE i també respecte les eleccions anteriors, consulteu aquest document del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública.

Elecciones europeas en perspectiva rumana

En la octava legislatura del Parlamento Europeo que se elegirá a finales de este mes, los temas económicos y sociales parecen ser decisivos para los resultados que obtendrán cada uno de los partidos políticos europeos.  Según reflejan las encuestas  temas como la austeridad y el desempleo son los que mayor influencia tendrán sobre los votos de los ciudadanos en esta ocasión y no es de extrañar que estén marcando la campaña de los partidos y candidatos.

Además, cabe recordar que la novedad que introduce esta elección en relación con el  nombramiento por parte de los partidos de un candidato para la presidencia de la Comisión Europea, ha contribuido a politizar la campaña electoral, a la vez que podría redundar en la propia democratización de la Unión Europea.

Sin embargo, según las encuestas, estamos asistiendo a un incremento del número de votos para los partidos euroescépticos. Y, aunque en algunos países las campañas electorales se ven más centradas en los partidos políticos europeos, en otros todavía se centran en los partidos políticos nacionales y lo cierto es que las campañas muestran grandes diferencias en función del país miembro.

Para conocer la perspectiva rumana de las próximas elecciones, les recomendamos leer el siguiente artículo, realizado por Alina Gadalean, Asistente de investigación de la FCE.

Estats membres, decisions comunitàries

Moltes vegades els ciutadans tenen la sensació que les grans decisions es prenen a “Europa”, en el marc de les institucions comunitàries. Per una altra banda, es percep que les decisions, especialment en relació amb els assumptes econòmics, que es prenen en el marc europeu estan fortament influïdes pels interessos dels estats membres més poderosos i això desincentiva la participació ciutadana.

S’ajusten aquestes percepcions a la realitat? Com es prenen les decisions a les institucions europees? Hi ha estats membres que prevalen sobre els altres? Quina és la dinàmica de funcionament al Parlament Europeu? I a les altres institucions?

Per conèixer la dinàmica de les institucions comunitàries, us recomanem la lectura de l’article “Divisiones (en la toma de decisiones) en Europa”, publicat al diari El País.

Oberts els col·legis electorals al Regne Unit i Països Baixos

Avui, 22 de maig, és el dia d’obertura de les urnes per les votacions a les eleccions al Parlament Europeu. Els ciutadans europeus han començat a votar a partir de les 7:30 del matí a Holanda i a partir de les 8 a Gran Bretanya, on també voten a les eleccions locals.

Segons els últims sondejos, en cadascun dels dos estats que ja han començat a votar els partits euroescèptics aconseguiran bons resultats. En aquest sentit, el partit d’ultradreta holandès de Geert Wilders, que durant la campanya s’ha centrat en polítiques en contra de la immigració, serà probablement el segon partit més votat en aquest estat membre i aconseguiria al voltat de 4 escons (xifra estimada).

D’altra banda, el partit euroescèptic britànic de Nigel Farage obtindria, segons les enquestes, el major número de vots, de manera que guanyaria les eleccions a Regne Unit i podria obtenir fins a 24 escons.

Els ciutadans europeus estan cridats a les urnes, segons cada estat membre, des d’avui fins diumenge a les 9 del vespre, hora a la que tancaran els col·legis electorals a Itàlia.

Si voleu saber quin dia es vota a cada estat membre cliqueu aquí

Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç EU elections: Latest across Europe a Euractiv

El debat “presidencialista” Eurovision

El principal debat entre els candidats a presidir la Comissió Europea va tenir lloc el 15 de maig. Va ser un debat d’uns 90 minuts de durada, retransmès per 146 mitjans de comunicació procedents de 30 països. 

Principals àmbits de debat

Economia: austeritat i atur juvenil

En aquest eix de debat, els candidats van defensar diverses propostes com: la inversió en energies renovables, sanitat i educació (Ska Keller); la creació d’un ‘European New Deal’ i la condonació de part del deute (A.Tsipras); la lluita contra el frau fiscal i la inversió en continguts digitals i energia (M. Schulz); l’equilibri fiscal i la creació d’un mercat comú digital (J.C.Junker) i l’impuls d’una nova onada d’integració en l’àmbit bancari, de les telecomunicacions, energètic i financer (G.Verhofstadt).

Unió bancària i futur de l’Euro

En aquest àmbit hi va haver consens entorn de la necessitat d’impulsar una unió bancària, tot i poder-se identificar certes diferències entre els candidats. Uns van culpabilitzar als bancs de la crisi econòmica (A.Tsipras i M.Schulz), mentre altres van proposar la creació d’uns estàndards mínims per als treballadors (J.C.Junker), o bé van afirmar que el problema a Grècia no va ser a causa de bancs ‘dolents’ sinó de polítiques nacionals dolentes dels dos partits majoritaris (G.Verhofstadt). Finalment,  S.Keller va criticar la negociació a porta tancada del Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units.

Crisi a Ucraïna

Els candidats van adoptar diverses postures davant la crítica situació del país veí. Tsipras i Keller van coincidir en la necessitat  d’intensificar el diàleg a la zona, tot i que Keller va insistir en aturar la venda d’armes a Rússia. La resta de candidats coincidien en la necessitat d’imposar sancions, encara que Junker i Schulz van posar l’èmfasi en intensificar-les, respectant la naturalesa pacífica (soft power) de l’acció exterior de la UE.

Processos sobiranistes

En relació als moviments independentistes d’Escòcia i Catalunya, únicament Ska Keller va adoptar una postura clara en relació al dret de les persones a prendre les seves pròpies decisions.  Verhofstadt, Junker i Schulz van afirmar – amb diferents matisos – que es tracta d’un debat intern de cada estat membre i que no entra dins l’àmbit europeu. Tsipras, tot i reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles, no va valorar positivament els nacionalismes a la interna de la UE.

Migració i Asil

En aquest àmbit, tots els candidats van coincidir en la necessitat d’impulsar una política comú d’immigració i asil. Les diferències es van evidenciar en l’enfocament d’aquesta necessitat: per a donar una resposta a la immigració il·legal i el tràfic humà (Verhofstadt), com a mesura solidària i responsable de la Unió Europea davant els esdeveniments al mar Mediterrani (Tsipras), per a dotar-se d’un sistema legal i segur per a refugiats (Keller), com a complement de polítiques de desenvolupament a l’exterior de la UE (Junker) i com a sistema de protecció de refugiats de guerres civils i desastres (Schulz).

Desafecció ciutadana i abstenció electoral

Els candidats van reconèixer la persistència de l’abstenció en les eleccions europees vinculada a la desafecció que senten els ciutadans vers la Unió Europea.

Keller va insistir en la capacitat dels polítics europeus per a impulsar el canvi i escoltar la veu dels seus ciutadans. Junker va destacar la pau com un dels grans èxits del projecte europeu, per contra, Verhofstadt, es va centrar en la necessitat d’un nou discurs, en nous àmbits per a sustentar el projecte europeu. Tsipiras va justificar l’abstenció degut al dèficit democràtic de la Unió Europea, i Schulz va ressaltar la confrontació electoral d’aquestes eleccions com un factor que pot impulsar la participació.

Lobbies i corrupció en les institucions comunitàries

En relació a la presència de lobbies en la dinàmica política de la UE, Junker i Verhofstadt van coincidir en la necessitat de regular aquesta realitat, tot i reconèixer el rol dels grups d’interessos en la presa de decisions. Keller va denunciar que hi ha massa lobbistes i que les veus ciutadanes no són escoltades. Junker va proposar com a mesura, informar públicament amb quins grups es reuneixen els Comissaris.

Tsipras i Schulz van centrar les seves intervencions sobre la necessitat de promoure una normativa europea i nacional per a combatre la corrupció. El candidat de l’Esquerra va apel·lar a la voluntat política de la UE i dels governs dels estats membres per impulsar una normativa comunitària contra el frau i l’evasió fiscal.  Verhofstadt també va afegir que part del problema és la falta de lideratge  i d’independència de la Comissió davant els estats membres.

En els següents enllaços trobareu una selecció d’articles que analitzen el debat entre els candidats:

El debat “Eurovision” dels candidats a la Comissió

Avui, 15 de maig de 2014, a partir de les 21h, tindrà lloc el debat més important per a les eleccions europees d’aquest mes. Es tracta d’un debat per a la presidència de la Comissió, en el qual hi seran presents els cinc candidats: Jean Claude Juncker del Partit Popular Europeu, Martin Schulz del Partit dels Socialistes Europeus, Guy Verhofstadt, candidat liberal, Ska Keller, d’Els Verds i Alexis Tsipras, de L’Esquerra Europea.

La periodista italiana Monica Maggioni, presentadora i directora del canal públic RAI News 24, serà l’encarregada de moderar el debat, que tindrà una durada de 90 minuts i on s’abordaran temes de tres grans àmbits: societat, medi ambient i política, internacional i economia.

El debat serà retransmès per 146 mitjans de comunicació, procedents de 30 països.

El canal de la Televisió Pública de Catalunya, 3/24 subtitularà tot el debat en directe i es podrà seguir de dues maneres. O bé per traducció simultània en català, o bé en sistema dual, és a dir, escoltant la versió original del debat on els candidats s’expressaran en la seva llengua o en anglès, i amb la possibilitat d’activar els subtítols.

TVE ha decidit difondre’l a través del canal d’informació 24 horas. Tot i això, just abans es retransmetrà el debat dels candidats espanyols del Partit Popular, Arias Cañete, i Partit Socialista, Elena Valenciano, que serà retransmès per La 1. La decisió d’emetre un debat pel canal principal i l’altre pel canal d’informació ha impulsat una iniciativa des de l’espai CC/Europa per aconseguir el recolzament necessari perquè el debat europeu sigui retransmès per la cadena amb més audiència, La 1.

També es podrà seguir en directe per les webs dels canals de televisió públics i a la pàgina oficial d’Eurovision Debate i la nota amb més informació que han fet des de l’espai CC/Europa.

Què votaran els alemanys a les eleccions europees?

Angela MERKEL, Martin SCHULZ.En la propera legislatura del Parlament Europeu, Alemanya seguirà sent el país amb el major número de representants, és a dir, 96 eurodiputats. Aquesta realitat determina una intensa activitat electoral dins l’Estat Alemany i un profund interès per a les preferències i expectatives dels votants.

Segons l’última enquesta realitzada per l’Institut alemany Forsa publicada el 7 de maig de 2014, els alemanys tenen un clar favorit per la presidència de la Comissió Europea: l’alemany Martin Schulz, amb un percentatge de 41%, molt per sobre del 24% dels alemanys que volen al luxemburguès Jean-Claude Juncker.

No obstant això, si es pregunta quins partits prefereixen els alemanys aquesta situació canvia. Sembla que el partit CDU de l’actual cancellera Angela Merkel, en aliança amb el CSU, segueix comptant amb la majoria dels votants. Aquesta aliança forma part del Partit Popular Europeu, que té com a membre més destacat al mateix Juncker.

A nivell europeu, aquesta contradicció entre la preferència del candidat del Partit Socialista Europeu com a President de la Comissió i els vots a favor d’eurodiputats del Partit Popular Europeu fa que sorgeixi la pregunta si potser no seria encara més democràtic que els europeus votem per separat el President de la Comissió i el representant al Parlament Europeu.

Per a més informació, podeu consultar els següents enllaços:
Los alemanes quieren a Schulz de presidente de la CE, pero votan por la CDU de Euroefe o Umfrage: Deutsche favorisieren Schulz als EU-Kommissionspräsidenten, del diari alemany Die Zeit.

Guanyaran els antieuropeistes les eleccions europees al Regne Unit?

ukip1

Segons l’últim sondeig del 25 d’abril de 2014 de YouGov, UKIP, el partit britànic euroescèptic, és el partit polític que més vots obtindrà en les eleccions europees del proper maig.

UKIP és un partit que proposa polítiques clarament antieuropeistes. Una de les principals preocupacions que generen va relacioda amb el seu posicionament sobre la immigració. A la seva pàgina web s’exposa “l’amenaça” a la qual Gran Bretanya ha de fer front en aquest moment: “una onada d’immigrants que arriben de la UE (especialment romanesos i búlgars)”. I quines solucions proposen? reprendre el control de les fronteres, canviar la política de visats, imposar als immigrants condicions especials pel que fa a l’accés al sistema de sanitat i d’educació i altres polítiques clarament discriminatòries pels ciutadans d’altres estats membres de la UE i de tercers estats.

D’aquesta manera, el partit es posiciona en contra d’un principi essencial dins de la Unió exposat a l’article 18 del Tractat de la UE: la no discriminació per raó de nacionalitat.

Segons el sondeig, el partit ha arribat a un nivell de vots d’un 31% entre els electors britànics, molt per sobre del partit conservador de l’actual primer ministre, David Cameron, que només ha aconseguit un 19%. El creixement que ha aconseguit en comparació a l’últim sondeig de la mateixa empresa enquestadora és substancial, ja que aquest reflectia només un 15%.

Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç amb la notícia del sondeig o aquest article publicat a European Voice.

Retòrica a la UE

En el context actual de crisi i desconfiança respecte a les institucions europees, existeixen també algunes incerteses sobre el projecte polític europeu. Gutiérrez-Rubí publica un interessant post al seu blog (Pasaporte #EP2014), en el que destaca que el debat sobre el futur d’Europa ha trobat diversos interlocutors arreu del continent, mitjançant diversos manifestos publicats els últims anys. Aquests relats constitueixen una alternativa al discurs del Consell Europeu, fins a aquest moment, incontestable.

Per a conèixer les diverses propostes que podrien tenir impacte en la campanya electoral, us recomanem la lectura del post “Manifiestos para una nueva Europa”.