Arxiu d'etiquetes: desafecció

Mouffe: “El populisme és una necessitat”

La politòloga postmarxista Chantal Mouffe realitza una entrevista en la que afirma que el populisme de dretes no constitueix un problema, si existeix un populisme d’esquerres que compensi aquesta nova força. A més a més, considera que el populisme podria ser una manera d’incentivar la democràcia, en comptes de ser un factor d’amenaça.

Mouffe planteja diverses reflexions entorn a la manca de diferències i alternatives polítiques entre els partits i les seves conseqüències en el sistema polític, com l’abstenció electoral i la falta de debat polític real. Argumenta que l’atractiu discurs del populisme de dretes ha manllevat certs trets ideològics característics de l’esquerra, i aquesta ha adoptat un discurs poc diferenciat i dirigit a les classes mitjanes.

Tot i reconèixer que algunes de les demandes dels populistes de dretes poden definir-se com utòpiques, Mouffe afirma que “El populisme és una dimensió necessària en la política de les democràcies. [Actualment] No hi ha necessitat de prendre en consideració les peticions de les persones i de crear una voluntat comuna.” Per això, considera necessari el retorn de la “passió en la política”, amb la finalitat de mobilitzar la dimensió afectiva de les persones i contribuir a la creació de formes col·lectives d’identificació.

Per a conèixer més reflexions entorn a la desafecció ciutadana, quin paper han assumit els partits tradicionals i quines propostes es podrien implementar per canviar l’Europa actual, us recomanem la lectura de l’entrevista completa (en anglès), publicada a The European Magazine.

Frustració ciutadana i manca d’accountability

La crisi econòmica ha posat de manifest la dificultat d’exigir responsabilitats directes als governants, que s’excusen emparant-se en l’existència d’un sistema econòmic transnacional. Davant aquesta manca d’accountability, s’ha generat un profund sentiment de desafecció cap a les institucions, els governs i els partits polítics, tenint en compte la impossibilitat de control i sanció per part de la ciutadania.

En el context actual de desconfiança generalitzada, la lluita contra la desafecció ciutadana es presenta com un dels grans reptes dels propers comicis. Les eleccions europees es plantegen com una oportunitat per reduir el dèficit democràtic existent, mitjançant un augment de la legitimitat del Parlament Europeu.

Per a conèixer més reflexions entorn a la desafecció i el funcionament del sistema democràtic en temps de crisi, us proposem l’article “¿Qué pasa cuando las elecciones no sirven para castigar a los políticos que se lo merecen?” publicat a Eldiario.es

Personalització de les eleccions?

Una de les grans novetats d’aquestes eleccions és, sens dubte, la vinculació per part dels grups polítics europeus amb un candidat a presidir la Comissió. Aquesta iniciativa va sorgir amb l’objectiu d’incrementar l’interès ciutadà en les eleccions i en el sistema polític europeu.

El paper que us proposem a continuació, publicat pel Centre for European Policy Studies (CEPS), analitza les principals febleses en el procés de selecció dels candidats i com estan focalitzant la campanya. Més enllà de les dificultats pròpies pel fet de ser una campanya d’àmbit europeu i no nacional, la falta d’un programa polític clar i la possibilitat que cap dels candidats esdevingui el President de la propera Comissió Europea també són factors que poden limitar l’efectivitat d’aquesta iniciativa en termes de participació electoral i legitimitat democràtica de la UE.

Per a més informació, consulteu el paper titulat “The ‘Personalisation’ of the European Elections: A half-hearted attempt to increase turnout and democratic legitimacy”, publicat pel Centre for European Policy Studies (CEPS) i European Policy Institutes Network (EPIN).

Dèficit de poder a les institucions polítiques

El vicepresident del Parlament Europeu, Miguel Ángel Martínez, ha realitzat declaracions en relació a la participació en les properes eleccions de maig.

Martínez ha reconegut que són unes eleccions de rellevància, però pronostica uns alts nivells d’abstenció, a causa d’una “falta de poder”.  Destaca que els ciutadans estan convençuts de la impotència dels seus governants per exercir el poder, ara en mans de les institucions financeres. Assegura que “aquest desequilibri entre poder polític i financer és una de les qüestions més importants en les que ha de treballar Europa”.

Per a més informació sobre aquestes reflexions, podeu llegir aquest article, publicat a Euractiv.es.

Sondeig: els joves no aniran a les urnes

Tot i les diverses campanyes audiovisuals i mediàtiques que destaquen la importància de les properes eleccions europees, sembla que als joves no els interessa participar en aquests comicis, segons un estudi de la Universitat de València. Aquest sondeig revela que vora del 50% dels enquestats entre 18 i 24 anys no acudirà a les urnes, per desconfiança, desinterès, com a protesta, entre d’altres motius.

Si voleu més informació sobre les dades del sondeig, podeu llegir l’article “Los jóvenes que no aman a las urnas” publicat a El País.

Candidatures europees, agenda nacional

Segons José Ignacio Torreblanca, director del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), els partits polítics a Espanya enfocaran les seves candidatures europees com a unes “primàries”, en tant que es tracten afers interns en els que el Parlament Europeu no té competència.

A més a més, identifica nous eixos d’enfrontament polític a banda de la clàssica diferenciació dreta-esquerra i analitza la posició del Parlament Europeu en temes de fiscalitat. Per finalitzar, realitza una petita reflexió sobre la situació política a Espanya, on creu que els arguments cap a unes eleccions europees diferents són “una trampa”, ja que ens trobem en un “clima (polític) completament diferent”.

Per a més informació, llegiu l’article complet a “Torreblanca, del ECFR: “En España los partidos intentan diferenciarse con asuntos que no son competencia de Europa”

Legitimitat democràtica a les institucions europees

Un nou paper per part de Fritz Scharpf qüestiona fins a quin punt les institucions de la Unió Europea són legítimes. La legitimació de les institucions polítiques normalment s’origina als seus inputs –per exemple, si la seva activitat respon a demandes democràtiques– o  bé, als outputs –quan subministren béns públics dels quals ens beneficiem–.

En aquests moments, segons Scharpf, la unió econòmica i monetària a la interna de la Unió Europea no té cap tipus de legitimació, donat que plans d’austeritat són percebuts com a imposicions des de l’estranger  i les retallades pressupostàries degraden la provisió de béns públics.

Per conèixer les aportacions de Scharpf i com es podria contribuir al canvi en aquesta situació, llegiu el seu discussion paper “No Exit from the Euro-Rescuing Trap?”, publicat pel Max Planck Institute for the Study of Societies, Cologne.

La distància entre la UE i els seus ciutadans

“Un home respectable se situa a la base d’una torre, cridant fins qui sap on. “Pots sentir-me allà dalt? La meva aigua està contaminada.” Finalment, després de dies d’estar de peu i cridant en va, una carta flota cap avall, “Missatge rebut: La seva àvia està constipada*. No hi ha res que pugui fer per ajudar-te.” Consternat, l’home respectable ha de fer alguna cosa per arreglar la seva aigua i s’allunya pensant. Es troba amb un home corpulent molt més jove que ell, que li explica la manera de tenir tota l’aigua neta. Mirant cap enrere en la torre, sospira amb desànim, i accepta la quincalla que l’home tenia en exhibició.”

Amb aquesta petita història, la Natasha Marie Levanti ens planteja una analogia de la distància entre els ciutadans (l’home respectable) i la Unió Europea (la torre). Ens trobem realment en aquest escenari? Quin paper juguen els polítics? Realment hi ha una manca de lideratge? Quin impacte poden tenir les properes eleccions? Més informació a l’article en anglès “Citizens & the Ivory Tower; the Need for Political Leaders to Build a Staircase”.

 

*Missatge original: “La teva dona està restreta” (Your wife is constipated). La traducció s’ha canviat amb la finalitat de mantenir el sentit de la història (malentès, joc de paraules).

Institucions i desconfiança

Influeixen les institucions nacionals en la valoració ciutadana sobre les institucions comunitàries? Aquesta qüestió i altres relacionades amb les percepcions ciutadanes sobre la política, els missatges dels partits i la cobertura mediàtica de la informació són tractades detalladament en l’anàlisi de Cristina Ares Castro-Conde, disponible en aquest enllaç i publicat a Eldiario.es.

L’eurodesconeixement

La publicació de les últimes dades de l’eurobaròmetre revela l’existència de certs fenòmens que afecten a la ciutadania europea de forma persistent. Entre ells, podríem destacar el desconeixement generalitzat sobre la Unió Europea i el seu funcionament, la desconfiança cap a les institucions o la necessitat d’un projecte europeista.

Salvador Llaudes, ajudant d’investigació per a l’àrea d’Europa del Real Instituto Elcano, analitza aquestes tendències en aquest article publicat al blog de la institució.