Propostes per a una Europa diferent

Europa es troba en una crisi política i social, en la que ha de recuperar la confiança dels seus ciutadans. Des del començament de la crisi econòmica, els governants europeus han monopolitzat l’agenda amb nombroses cimeres i reunions en les que s’acordaven mesures per a millorar la situació socioeconòmica dels seus ciutadans. Posteriorment es va conèixer que la finalitat d’aquests acords era la salvaguarda del sistema financer, per sobre de l’estat de benestar europeu.

En aquesta situació, la ciutadania ha respost amb veu crítica a la realitat política i econòmica de l’actual projecte europeu. Aquestes veus alternatives provenen de diverses parts d’Europa (Alemanya, França, Espanya, entre d’altres) i defensen una sèrie de propostes polítiques i econòmiques de forma articulada amb la intenció de promoure un debat alternatiu sobre la construcció d’Europa.

Entre els idearis més destacats, us recomanem la lectura dels següents manifestos:

“Towards a Euro Union” – Glienicker Gruppe (Grup d’economistes alemanys)

“For a Euro Community” – Groupe Eiffel (Grup de la societat civil francesa)

“Our manifesto for Europe” – Thomas Piketty et al.

“Cambiar la política económica para recuperar Europa” – Economistas frente a la crisis

“Un altre camí per a Europa” – Xarxa Paneuropea d’Economistes Progressistes

Entrevista amb Ramon Tremosa (CiU)

Ramon Tremosa, actual eurodiputat i cap de llista de la “Coalició per Europa” (CiU), ha realitzat una entrevista a la redacció de El Periódico. 

Un tema recurrent va ser el tractament de la qüestió catalana a Brussel·les, però a més a més, va parlar sobre els plans d’austeritat, el paper de les entitats financeres, la limitació de recursos pressupostaris i les diferents dinàmiques en el sí de la UE.

Per a llegir l’entrevista completa, feu clic aquí.

Legitimitat democràtica a les institucions europees

Un nou paper per part de Fritz Scharpf qüestiona fins a quin punt les institucions de la Unió Europea són legítimes. La legitimació de les institucions polítiques normalment s’origina als seus inputs –per exemple, si la seva activitat respon a demandes democràtiques– o  bé, als outputs –quan subministren béns públics dels quals ens beneficiem–.

En aquests moments, segons Scharpf, la unió econòmica i monetària a la interna de la Unió Europea no té cap tipus de legitimació, donat que plans d’austeritat són percebuts com a imposicions des de l’estranger  i les retallades pressupostàries degraden la provisió de béns públics.

Per conèixer les aportacions de Scharpf i com es podria contribuir al canvi en aquesta situació, llegiu el seu discussion paper “No Exit from the Euro-Rescuing Trap?”, publicat pel Max Planck Institute for the Study of Societies, Cologne.

L’eurodesconeixement

La publicació de les últimes dades de l’eurobaròmetre revela l’existència de certs fenòmens que afecten a la ciutadania europea de forma persistent. Entre ells, podríem destacar el desconeixement generalitzat sobre la Unió Europea i el seu funcionament, la desconfiança cap a les institucions o la necessitat d’un projecte europeista.

Salvador Llaudes, ajudant d’investigació per a l’àrea d’Europa del Real Instituto Elcano, analitza aquestes tendències en aquest article publicat al blog de la institució.