Arxiu d'etiquetes: Ciutadania

Després de les urnes

El Partit Popular Europeu (EPP) es proclama guanyador d’aquestes eleccions, encara que hagi perdut 60 escons respecte al resultat del 2009. Els socialistes (S&D) també han registrat una baixada de 7 escons, però es mantenen com a segon grup majoritari.

Per a conèixer en detall els resultats d’aquestes eleccions, us recomanem consultar l’interactiu del Diari Ara, amb interessants infografies i comparatives amb les anteriors eleccions

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’auge de grups minoritaris i en molts casos, de partits sense una clara afiliació a un grup polític, ha fomentat la fragmentació política d’aquest nou Parlament. Això podria interpretar-se com un intent de regeneració democràtica, ja que molts d’aquest partits s’han distanciat del discurs dels partits tradicionals i han ofert una alternativa a la desafecció ciutadana. Entorn a aquesta qüestió, podeu consultar l’article “Nuevos partidos por la regeneración… ¿democrática?” publicat a SexyEurope.

D’altra banda, aquest Parlament engegarà un nou cicle polític a l’entramat polític europeu. Encara és massa d’hora per saber quin rol assumirà el Parlament i si està a l’alçada del mandat dels seus ciutadans, en tot cas, us recomanem la interessant reflexió que realitza  José Ignacio Torreblanca sobre la democràcia a Europa.

Si voleu saber totes les dades dels resultats a Catalunya en comparació a la resta de l’Estat espanyol, els altres països de la UE i també respecte les eleccions anteriors, consulteu aquest document del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública.

Estats membres, decisions comunitàries

Moltes vegades els ciutadans tenen la sensació que les grans decisions es prenen a “Europa”, en el marc de les institucions comunitàries. Per una altra banda, es percep que les decisions, especialment en relació amb els assumptes econòmics, que es prenen en el marc europeu estan fortament influïdes pels interessos dels estats membres més poderosos i això desincentiva la participació ciutadana.

S’ajusten aquestes percepcions a la realitat? Com es prenen les decisions a les institucions europees? Hi ha estats membres que prevalen sobre els altres? Quina és la dinàmica de funcionament al Parlament Europeu? I a les altres institucions?

Per conèixer la dinàmica de les institucions comunitàries, us recomanem la lectura de l’article “Divisiones (en la toma de decisiones) en Europa”, publicat al diari El País.

Mouffe: “El populisme és una necessitat”

La politòloga postmarxista Chantal Mouffe realitza una entrevista en la que afirma que el populisme de dretes no constitueix un problema, si existeix un populisme d’esquerres que compensi aquesta nova força. A més a més, considera que el populisme podria ser una manera d’incentivar la democràcia, en comptes de ser un factor d’amenaça.

Mouffe planteja diverses reflexions entorn a la manca de diferències i alternatives polítiques entre els partits i les seves conseqüències en el sistema polític, com l’abstenció electoral i la falta de debat polític real. Argumenta que l’atractiu discurs del populisme de dretes ha manllevat certs trets ideològics característics de l’esquerra, i aquesta ha adoptat un discurs poc diferenciat i dirigit a les classes mitjanes.

Tot i reconèixer que algunes de les demandes dels populistes de dretes poden definir-se com utòpiques, Mouffe afirma que “El populisme és una dimensió necessària en la política de les democràcies. [Actualment] No hi ha necessitat de prendre en consideració les peticions de les persones i de crear una voluntat comuna.” Per això, considera necessari el retorn de la “passió en la política”, amb la finalitat de mobilitzar la dimensió afectiva de les persones i contribuir a la creació de formes col·lectives d’identificació.

Per a conèixer més reflexions entorn a la desafecció ciutadana, quin paper han assumit els partits tradicionals i quines propostes es podrien implementar per canviar l’Europa actual, us recomanem la lectura de l’entrevista completa (en anglès), publicada a The European Magazine.

Quines repercursions tindran les eleccions en les vides dels ciutadans?

Malgrat que les informacions proporcionades pels mitjans de comunicació sobre la legislació europea siguin escasses, no per això deixa de ser una activitat molt intensa. La pàgina de la Comissió conté una base de dades on qualsevol ciutadà pot comprovar les propostes legislatives que hauran de ser aprovades, ratificades o rebutjades pel Parlament Europeu, i per exemplificar-ho, només en el mes d’abril d’aquest any es poden identificar una xifra d’aproximadament 30 propostes legislatives, informes i comunicacions de la Comissió i del Consell.

Els ciutadans que aniran o no a votar han de conèixer de quina manera afectaran els vots a les seves pròpies vides. Entre els sectors en els quals el Parlament haurà de legislar a partir del mes d’octubre d’aquest any és essencial mencionar la sanitat, els serveis financers, la tecnologia i el transport.

Les propostes de la Comissió en quant als sistemes sanitaris estan vinculades a temes com el dels equips mèdics i el de les reformes pel què fa a la protecció de dades, a més d’altres temes pendents com són propostes sobre la indústria farmacèutica.

Pel què fa al sector financer, els possibles impactes en el Comitè ECON (Comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris del PE) tindran influència en qüestions com el sistema bancari i una possible reforma de les pensions.

Dins el sector de la tecnologia, un dels majors reptes en aquest àmbit serà aconseguir un equilibri entre la protecció de dades i la necessitat d’innovació tecnològica, mentre que el pressupost de 26 mil milions d’euros destinats pel sector del transport el 2014-2020 ressalta la seva importància per a la UE.

Un altre aspecte destacat de la pròxima legislatura del Parlament és que probablement haurà de ratificar les primeres Iniciatives ciutadanes (un sistema únic en el món que permet que un milió de ciutadans de set països de la UE demanin a la Comissió Europea que presenti una proposta legislativa).

Per a més informació, consulteu la pàgina de la iniciativa ciutadana aquest article elaborat per experts del EP elections.

Partits i ciutadania: hi ha connexió amb l’electorat?

Tradicionalment, els partits polítics han estat els impulsors de la societat civil, tenint en compte la seva organització de base i la capacitat per mobilitzar a la ciutadania. En aquest context, la militància ha esdevingut un indicador de la seva legitimació social. En les democràcies actuals, existeix una tendència a la reducció dels membres associats a partits polítics, cada vegada més vinculats a les institucions i a una classe política dirigent.

Quina relació mantenen els partits amb el seu electorat? És encara el nivell de militància un indicador rellevant? Quines diferències hi ha entre “velles democràcies” (Europa Occidental) i “noves democràcies” (Europa Central i Oriental)? On resideix la capacitat de mobilitzar i de connectar amb la ciutadania per part dels partits?

Aquestes i més preguntes troben resposta a l’article titulat “The decline in party membership across Europe means that political parties need to reconsider how they engage with the electorate”, publicat al EUROPP – LSE Blog.

Les eleccions europees determinaran el futur de la UE

Sovint les eleccions europees es defineixen com a eleccions nacionals de segon o tercer ordre, en comptes d’eleccions europees reals. Tot i així, el president de la Comissió Europea assumeix un rol clau, juntament amb el Parlament, en la definició del projecte d’integració europea. Ingeborg Tömmel argumenta que, amb l’elecció del proper president de la Comissió segons el resultat de les eleccions europees al maig, és crucial que els ciutadans expressin les seves opinions mitjançant les urnes.

Per a més informació, llegiu l’article complert “European Parliament elections are no longer second-order national contests – they are essential for determining the future direction of the EU”, publicat al blog de European Politics and Policy (EUROPP) de la London School of Economics and Political Science.