Arxiu d'etiquetes: candidats

El debat “presidencialista” Eurovision

El principal debat entre els candidats a presidir la Comissió Europea va tenir lloc el 15 de maig. Va ser un debat d’uns 90 minuts de durada, retransmès per 146 mitjans de comunicació procedents de 30 països. 

Principals àmbits de debat

Economia: austeritat i atur juvenil

En aquest eix de debat, els candidats van defensar diverses propostes com: la inversió en energies renovables, sanitat i educació (Ska Keller); la creació d’un ‘European New Deal’ i la condonació de part del deute (A.Tsipras); la lluita contra el frau fiscal i la inversió en continguts digitals i energia (M. Schulz); l’equilibri fiscal i la creació d’un mercat comú digital (J.C.Junker) i l’impuls d’una nova onada d’integració en l’àmbit bancari, de les telecomunicacions, energètic i financer (G.Verhofstadt).

Unió bancària i futur de l’Euro

En aquest àmbit hi va haver consens entorn de la necessitat d’impulsar una unió bancària, tot i poder-se identificar certes diferències entre els candidats. Uns van culpabilitzar als bancs de la crisi econòmica (A.Tsipras i M.Schulz), mentre altres van proposar la creació d’uns estàndards mínims per als treballadors (J.C.Junker), o bé van afirmar que el problema a Grècia no va ser a causa de bancs ‘dolents’ sinó de polítiques nacionals dolentes dels dos partits majoritaris (G.Verhofstadt). Finalment,  S.Keller va criticar la negociació a porta tancada del Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units.

Crisi a Ucraïna

Els candidats van adoptar diverses postures davant la crítica situació del país veí. Tsipras i Keller van coincidir en la necessitat  d’intensificar el diàleg a la zona, tot i que Keller va insistir en aturar la venda d’armes a Rússia. La resta de candidats coincidien en la necessitat d’imposar sancions, encara que Junker i Schulz van posar l’èmfasi en intensificar-les, respectant la naturalesa pacífica (soft power) de l’acció exterior de la UE.

Processos sobiranistes

En relació als moviments independentistes d’Escòcia i Catalunya, únicament Ska Keller va adoptar una postura clara en relació al dret de les persones a prendre les seves pròpies decisions.  Verhofstadt, Junker i Schulz van afirmar – amb diferents matisos – que es tracta d’un debat intern de cada estat membre i que no entra dins l’àmbit europeu. Tsipras, tot i reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles, no va valorar positivament els nacionalismes a la interna de la UE.

Migració i Asil

En aquest àmbit, tots els candidats van coincidir en la necessitat d’impulsar una política comú d’immigració i asil. Les diferències es van evidenciar en l’enfocament d’aquesta necessitat: per a donar una resposta a la immigració il·legal i el tràfic humà (Verhofstadt), com a mesura solidària i responsable de la Unió Europea davant els esdeveniments al mar Mediterrani (Tsipras), per a dotar-se d’un sistema legal i segur per a refugiats (Keller), com a complement de polítiques de desenvolupament a l’exterior de la UE (Junker) i com a sistema de protecció de refugiats de guerres civils i desastres (Schulz).

Desafecció ciutadana i abstenció electoral

Els candidats van reconèixer la persistència de l’abstenció en les eleccions europees vinculada a la desafecció que senten els ciutadans vers la Unió Europea.

Keller va insistir en la capacitat dels polítics europeus per a impulsar el canvi i escoltar la veu dels seus ciutadans. Junker va destacar la pau com un dels grans èxits del projecte europeu, per contra, Verhofstadt, es va centrar en la necessitat d’un nou discurs, en nous àmbits per a sustentar el projecte europeu. Tsipiras va justificar l’abstenció degut al dèficit democràtic de la Unió Europea, i Schulz va ressaltar la confrontació electoral d’aquestes eleccions com un factor que pot impulsar la participació.

Lobbies i corrupció en les institucions comunitàries

En relació a la presència de lobbies en la dinàmica política de la UE, Junker i Verhofstadt van coincidir en la necessitat de regular aquesta realitat, tot i reconèixer el rol dels grups d’interessos en la presa de decisions. Keller va denunciar que hi ha massa lobbistes i que les veus ciutadanes no són escoltades. Junker va proposar com a mesura, informar públicament amb quins grups es reuneixen els Comissaris.

Tsipras i Schulz van centrar les seves intervencions sobre la necessitat de promoure una normativa europea i nacional per a combatre la corrupció. El candidat de l’Esquerra va apel·lar a la voluntat política de la UE i dels governs dels estats membres per impulsar una normativa comunitària contra el frau i l’evasió fiscal.  Verhofstadt també va afegir que part del problema és la falta de lideratge  i d’independència de la Comissió davant els estats membres.

En els següents enllaços trobareu una selecció d’articles que analitzen el debat entre els candidats:

El debat “Eurovision” dels candidats a la Comissió

Avui, 15 de maig de 2014, a partir de les 21h, tindrà lloc el debat més important per a les eleccions europees d’aquest mes. Es tracta d’un debat per a la presidència de la Comissió, en el qual hi seran presents els cinc candidats: Jean Claude Juncker del Partit Popular Europeu, Martin Schulz del Partit dels Socialistes Europeus, Guy Verhofstadt, candidat liberal, Ska Keller, d’Els Verds i Alexis Tsipras, de L’Esquerra Europea.

La periodista italiana Monica Maggioni, presentadora i directora del canal públic RAI News 24, serà l’encarregada de moderar el debat, que tindrà una durada de 90 minuts i on s’abordaran temes de tres grans àmbits: societat, medi ambient i política, internacional i economia.

El debat serà retransmès per 146 mitjans de comunicació, procedents de 30 països.

El canal de la Televisió Pública de Catalunya, 3/24 subtitularà tot el debat en directe i es podrà seguir de dues maneres. O bé per traducció simultània en català, o bé en sistema dual, és a dir, escoltant la versió original del debat on els candidats s’expressaran en la seva llengua o en anglès, i amb la possibilitat d’activar els subtítols.

TVE ha decidit difondre’l a través del canal d’informació 24 horas. Tot i això, just abans es retransmetrà el debat dels candidats espanyols del Partit Popular, Arias Cañete, i Partit Socialista, Elena Valenciano, que serà retransmès per La 1. La decisió d’emetre un debat pel canal principal i l’altre pel canal d’informació ha impulsat una iniciativa des de l’espai CC/Europa per aconseguir el recolzament necessari perquè el debat europeu sigui retransmès per la cadena amb més audiència, La 1.

També es podrà seguir en directe per les webs dels canals de televisió públics i a la pàgina oficial d’Eurovision Debate i la nota amb més informació que han fet des de l’espai CC/Europa.

Un debat, quatre candidats i tres grans preguntes

Albert Aixalà, investigador en política europea a la UAB i investigador associat de la FCE

Dilluns 28 d’abril es va produir el primer debat de la campanya europea entre els candidats a la presidència de la Comissió. Un debat pioner, el primer gran debat entre candidats de diferents partits polítics europeus de la història democràtica de la Unió. Un debat en anglès però retransmès en directe amb traducció simultània pel canal Euronews arreu del món també en alemany, àrab, espanyol, francès, grec, hongarès, italià, persa, portuguès, rus, turc i ucranià.

Convidats per la Universitat i la ciutat de Maastricht, el Youth European Forum i Euronews,  hi van participar Jean-Claude Juncker -del Partit Popular Europeu-, Martin Schulz -del Partit dels Socialistes Europeus-, Guy Verhofstadt -candidat de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus-, i Ska Keller -candidata del Partit Verd Europeu-. Només hi va faltar Alexis Tsipras -candidat del Partit de l’Esquerra Europea- que malauradament va declinar la invitació.

Quatre candidats que representaven les 4 principals famílies polítiques europees, que avui agrupen 600 dels 750 diputats al Parlament Europeu. Les 4 famílies polítiques que protagonitzen sonores batalles i dures negociacions al Parlament Europeu es presentaven, per primer cop, en públic per debatre obertament els seus posicionaments polítics, els seus arguments, a través dels seus top candidates.

Les eleccions europees de 2014 seran les primeres en què cada partit polític europeu presenta un candidat comú, que representa a tots els partits polítics nacionals de la seva família ideològica. Un candidat pan-europeu, que fa campanya per tots els països de la Unió i que debat amb els candidats de les altres forces polítiques per fer arribar el seu missatge a l’opinió pública, com en qualsevol altra democràcia parlamentària. L’elecció de candidats comuns per part dels partits polítics és una innovació major del sistema polític de la Unió Europea, que pot marcar un avenç important en el procés de politització i democratització de les institucions comunitàries. Per primer cop, el candidat guanyador d’aquestes eleccions serà elegit pel Parlament com a nou President de la Comissió Europea, responsable d’aplicar un programa polític gràcies al mandat rebut de les urnes i a la majoria parlamentària que haurà de construir per a ser elegit.

El debat del dia 28 va ser el primer d’una sèrie que es produirà a través de diversos mitjans fins el dia de les eleccions. El més important es produirà el dia 15 de maig,  serà emès a través de la European Broadcasting Union – la xarxa de televisions públiques nacionals que emet el festival d’Eurovisió-, i ja hi han confirmat la seva participació els 5 candidats. Cada televisió pública nacional decidirà si l’emet en directe o en diferit i per quin dels seus canals, però suposa un salt qualitatiu important en la creació d’un espai públic de debat polític a nivell europeu.

Per tant, el debat del passat dilluns tenia un aire d’assaig general. Funcionaria el debat a quatre? Els candidats atraurien l’atenció del públic? S’interpel·larien entre ells? Es produirien al·lusions personals a les respectives carreres polítiques?

El format triat per Euronews amb dos conductors, preguntes en directe del públic present -més de 700 joves- i a través de les xarxes socials, i respostes necessàriament curtes -d’entre 30 segons i 1 minut- per part dels candidats, va convertir l’assaig general en un debat viu, directe i amb un ritme notable, major del que es produeix en molts debats polítics nacionals, sovint més pautats i encarcarats, i amb uns candidats sota pressió. En aquest cas, vam poder veure 4 candidats -darrere els seus respectius faristols-  convençuts dels seus arguments i amb ganes de rebatre els arguments dels altres per tal de convèncer al públic, que va aplaudir nombroses intervencions.

El debat es va estructurar en tres blocs: economia, euroescepticisme i política exterior, intentant respondre així les 3 grans preguntes sobre el futur de la Unió: com resoldre la profunda crisi econòmica? com tornar a guanyar la confiança dels ciutadans? com convertir la UE en un actor global rellevant?

En el primer van destacar clarament Martin Schulz i Guy Verhofstadt, que van insistir clarament en què l’única prioritat havia de ser la creació d’ocupació -“jobs, jobs, jobs“- i un “creixement qualificat” per tal d’obtenir “llocs de treball qualificats”. En aquest bloc, Keller va acusar directament Juncker de ser l’ex-primer ministre d’un “paradís fiscal”, acusació que va respondre dient que ell estava a favor de la “competència fiscal però no del dumping fiscal”. Finalment, Juncker i Schulz van polemitzar sobre l’existència de majories polítiques a Alemanya en favor dels Eurobons.

En el segon bloc, Verhofstadt es va seguir mantenint molt actiu -oferint-se per dotar d’un nou lideratge europeista a la presidència de la Comissió i arribant a afirmar que si el Consell Europeu tria un president de la Comissió que no hagi estat candidat per cap partit, això suposaria “la fi de la democràcia europea”. El candidat liberal també va denunciar que el PPE inclou partits xenòfobs i euroescèptics. Schulz va reduir notablement la seva presència en aquest bloc del debat, fet que va ser aprofitat per Keller -que es va créixer parlant de polítiques d’immigració i la lluita contra la xenofòbia- i Juncker, que va arribar a provocar les rialles del públic quan en ser tallat pel moderador per realitzar la pausa que marcava el programa va afirmar “Democracy come back after the pause“.

Finalment, en el tercer bloc el més absent va ser Juncker, que va patir una certa coalició dels altres tres candidats durant tot el debat contra les propostes i les polítiques del PPE impulsades des del Consell, la Comissió i l’Eurogrup. En relació a la crisi d’Ucraïna, Schulz va apuntar que la UE hauria d’haver ofert ajuda econòmica abans de la caiguda de l’anterior president, i Verhofstadt va posar l’èmfasi en la necessitat d’aturar a Putin i reforçar la política de defensa comú. En relació al tractat de lliure comerç amb els Estats Units, Keller va criticar que els altres tres grups polítics hi haguessin donat suport.

El debat, de 90 minuts, va superar clarament les expectatives. Els 4 candidats van fer gala de passió democràtica en la defensa de les seves posicions i el públic va poder valorar clarament les seves diferències. El seguiment a través de les xarxes socials va ser molt notable, convertint-se en trending topic a twitter durant bona part del debat en 6 països de la Unió: Bèlgica, Alemanya, Holanda, Irlanda, Àustria, Itàlia i França. De fet, es van registrar 50.000 tweets utilitzant el hashtag #EUDebate2014. El canal oficial d’Euronews a través d’internet va registrar 70.000 sessions per visualitzar el debat, a més de les desenes de milers de teleespectadors que el van seguir pel canal de televisió convencional o des d’altres plataformes. Un interès públic notable que caldrà veure com evoluciona al llarg de la campanya i a través dels mitjans de comunicació nacionals.

Per a més informació podeu consultar aquesta entrada del blog.

Personalització de les eleccions?

Una de les grans novetats d’aquestes eleccions és, sens dubte, la vinculació per part dels grups polítics europeus amb un candidat a presidir la Comissió. Aquesta iniciativa va sorgir amb l’objectiu d’incrementar l’interès ciutadà en les eleccions i en el sistema polític europeu.

El paper que us proposem a continuació, publicat pel Centre for European Policy Studies (CEPS), analitza les principals febleses en el procés de selecció dels candidats i com estan focalitzant la campanya. Més enllà de les dificultats pròpies pel fet de ser una campanya d’àmbit europeu i no nacional, la falta d’un programa polític clar i la possibilitat que cap dels candidats esdevingui el President de la propera Comissió Europea també són factors que poden limitar l’efectivitat d’aquesta iniciativa en termes de participació electoral i legitimitat democràtica de la UE.

Per a més informació, consulteu el paper titulat “The ‘Personalisation’ of the European Elections: A half-hearted attempt to increase turnout and democratic legitimacy”, publicat pel Centre for European Policy Studies (CEPS) i European Policy Institutes Network (EPIN).

Les eleccions europees determinaran el futur de la UE

Sovint les eleccions europees es defineixen com a eleccions nacionals de segon o tercer ordre, en comptes d’eleccions europees reals. Tot i així, el president de la Comissió Europea assumeix un rol clau, juntament amb el Parlament, en la definició del projecte d’integració europea. Ingeborg Tömmel argumenta que, amb l’elecció del proper president de la Comissió segons el resultat de les eleccions europees al maig, és crucial que els ciutadans expressin les seves opinions mitjançant les urnes.

Per a més informació, llegiu l’article complert “European Parliament elections are no longer second-order national contests – they are essential for determining the future direction of the EU”, publicat al blog de European Politics and Policy (EUROPP) de la London School of Economics and Political Science.