Arxiu d'etiquetes: austeritat

Frustració ciutadana i manca d’accountability

La crisi econòmica ha posat de manifest la dificultat d’exigir responsabilitats directes als governants, que s’excusen emparant-se en l’existència d’un sistema econòmic transnacional. Davant aquesta manca d’accountability, s’ha generat un profund sentiment de desafecció cap a les institucions, els governs i els partits polítics, tenint en compte la impossibilitat de control i sanció per part de la ciutadania.

En el context actual de desconfiança generalitzada, la lluita contra la desafecció ciutadana es presenta com un dels grans reptes dels propers comicis. Les eleccions europees es plantegen com una oportunitat per reduir el dèficit democràtic existent, mitjançant un augment de la legitimitat del Parlament Europeu.

Per a conèixer més reflexions entorn a la desafecció i el funcionament del sistema democràtic en temps de crisi, us proposem l’article “¿Qué pasa cuando las elecciones no sirven para castigar a los políticos que se lo merecen?” publicat a Eldiario.es

Entrevista amb Ramon Tremosa (CiU)

Ramon Tremosa, actual eurodiputat i cap de llista de la “Coalició per Europa” (CiU), ha realitzat una entrevista a la redacció de El Periódico. 

Un tema recurrent va ser el tractament de la qüestió catalana a Brussel·les, però a més a més, va parlar sobre els plans d’austeritat, el paper de les entitats financeres, la limitació de recursos pressupostaris i les diferents dinàmiques en el sí de la UE.

Per a llegir l’entrevista completa, feu clic aquí.

Candidatures europees, agenda nacional

Segons José Ignacio Torreblanca, director del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), els partits polítics a Espanya enfocaran les seves candidatures europees com a unes “primàries”, en tant que es tracten afers interns en els que el Parlament Europeu no té competència.

A més a més, identifica nous eixos d’enfrontament polític a banda de la clàssica diferenciació dreta-esquerra i analitza la posició del Parlament Europeu en temes de fiscalitat. Per finalitzar, realitza una petita reflexió sobre la situació política a Espanya, on creu que els arguments cap a unes eleccions europees diferents són “una trampa”, ja que ens trobem en un “clima (polític) completament diferent”.

Per a més informació, llegiu l’article complet a “Torreblanca, del ECFR: “En España los partidos intentan diferenciarse con asuntos que no son competencia de Europa”

Legitimitat democràtica a les institucions europees

Un nou paper per part de Fritz Scharpf qüestiona fins a quin punt les institucions de la Unió Europea són legítimes. La legitimació de les institucions polítiques normalment s’origina als seus inputs –per exemple, si la seva activitat respon a demandes democràtiques– o  bé, als outputs –quan subministren béns públics dels quals ens beneficiem–.

En aquests moments, segons Scharpf, la unió econòmica i monetària a la interna de la Unió Europea no té cap tipus de legitimació, donat que plans d’austeritat són percebuts com a imposicions des de l’estranger  i les retallades pressupostàries degraden la provisió de béns públics.

Per conèixer les aportacions de Scharpf i com es podria contribuir al canvi en aquesta situació, llegiu el seu discussion paper “No Exit from the Euro-Rescuing Trap?”, publicat pel Max Planck Institute for the Study of Societies, Cologne.

La distància entre la UE i els seus ciutadans

“Un home respectable se situa a la base d’una torre, cridant fins qui sap on. “Pots sentir-me allà dalt? La meva aigua està contaminada.” Finalment, després de dies d’estar de peu i cridant en va, una carta flota cap avall, “Missatge rebut: La seva àvia està constipada*. No hi ha res que pugui fer per ajudar-te.” Consternat, l’home respectable ha de fer alguna cosa per arreglar la seva aigua i s’allunya pensant. Es troba amb un home corpulent molt més jove que ell, que li explica la manera de tenir tota l’aigua neta. Mirant cap enrere en la torre, sospira amb desànim, i accepta la quincalla que l’home tenia en exhibició.”

Amb aquesta petita història, la Natasha Marie Levanti ens planteja una analogia de la distància entre els ciutadans (l’home respectable) i la Unió Europea (la torre). Ens trobem realment en aquest escenari? Quin paper juguen els polítics? Realment hi ha una manca de lideratge? Quin impacte poden tenir les properes eleccions? Més informació a l’article en anglès “Citizens & the Ivory Tower; the Need for Political Leaders to Build a Staircase”.

 

*Missatge original: “La teva dona està restreta” (Your wife is constipated). La traducció s’ha canviat amb la finalitat de mantenir el sentit de la història (malentès, joc de paraules).

Creix l’europessimisme

S’han publicat els resultats d’una enquesta realitzada en deu països membres (Alemanya, França, Bèlgica, Regne Unit, Hongria, Itàlia, Espanya, Suècia, Holanda i Polònia) que recull diverses percepcions dels ciutadans entorn a la Unió Europea. En concret, tracta temes d’actualitat com la gestió de la crisi econòmica, les polítiques d’ajustament pressupostari o la necessitat de potenciar o reduir la influència de la Unió Europea sobre les polítiques nacionals.

Els resultats reflecteixen l’ambient europessimista que rondeja els estats membres, especialment a Espanya, on el 76% dels enquestats valora negativament la gestió de la crisi econòmica i l’aplicació de mesures d’austeritat, impulsades des de les institucions comunitàries.

Per a més informació, consulteu l’article publicat a eldiario.es.

Perspectives de futur a la zona Euro

L’economista Antón Costas es qüestiona el desenvolupament de la política econòmica de la zona euro. Quines són les prioritats d’Europa? Fins a quin punt l’austeritat ha demostrat ser efectiva? De què depèn el futur del creixement a Espanya i a Europa? Totes aquestes preguntes troben resposta a l’article “Algo va mal con la Unión Europea“, publicat a El País.

El combat del populisme antieuropeu

Carlos Carnicero Urabayen, politòleg i analista especialitzat en Polítiques i Govern de la Unió Europea, ens aporta una interessant reflexió sobre el curiós ressorgiment de formacions euroescèptiques (també auto denominats, eurorealistes) en el propi sí de les institucions comunitàries: el Parlament Europeu.

Aquest fenomen té certes particularitats, si considerem que ens trobem per primera vegada davant un petit espai de política europea, segrestat per l’europessimisme. Tot i així, Carnicero Urabayen analitza com s’enquadra l’auge d’aquests partits en el context polític europeu actual al següent article, publicat al European Council on Foreign Relations.