El dilema sobre les inversions que amenaça el TTIP

L’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions (TTIP en les sigles en anglès) entre els Estats Units i la Unió Europea és el principal acord de lliure comerç mai vist. No només per la seva magnitud -incorpora els dos principals blocs econòmics del món- sinó també per la complexitat de les seves negociacions, que encara estan en marxa i lluny de concloure. S’acostuma a comentar que aquest acord pot arribar a canviar radicalment el comerç internacional i  reconfigurar els espais geopolítics globals. Segurament sigui un clam una mica desmesurat ja que, en aquest cas, la baixada d’aranzels que es pugui aconseguir és massa baixa com per a afectar el comerç. Els EUA i la UE són de les regions amb menys barreres comercials i, de mitja, els aranzels estan situats només al 4%. Únicament les barreres no-aranzelàries, com els requisits tècnics d’un producte, poden suposar una barrera comercial prou significativa. Però sí que les negociacions poden destapar un flux d’inversions força considerable entre l’est i oest de l’Atlàntic. El TTIP tracta essencialment, doncs, sobre facilitar i protegir inversions més que no pas obrir comerç.

Hi ha diversos temes que estan al centre de la polèmica en la que es troba encallat el TTIP. En particular, s’assenyala el risc que Europa acabi forçada a una reducció dels estàndards ambientals, laborals o de qualitat dels productes; la manca de transparència i participació civil en les negociacions; i, en especial, l’anomenat Mecanisme de Disputa Estat-Inversors (ISDS en les sigles en anglès). Centrem-nos en aquest darrer, ja que és el que lliga amb els altres dos temes. L’ISDS serveix, en poques paraules, per a assegurar que els inversors estrangers estan efectivament protegits davant accions discriminatòries o abusives per part de les autoritats del país on han invertit. És una clàusula que s’afegeix als tractats d’inversió entre països i que permet als inversors portar a l’Estat a judici si aquest implementa una política que perjudiqui injustament els seus interessos. Certament, l’ISDS ha estat protegint de manera correcta als inversors de males pràctiques que començaven a abundar als països en vies de desenvolupament tals com: expropiació dels actius dels inversors a la força o sota una compensació injusta; discriminació comercial davant competidors locals; revocació sense justificació de llicències comercials per a operar al país; o bé, abusos econòmics per part del govern com, per exemple, no permetre repatriar capital financer.

La severitat amb la que es redacten aquestes clàusules ha anat a l’alça durant aquests darrers anys, a mesura que els governs d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina competien entre ells per a atreure inversions d’Occident. En paral·lel, les crítiques pel mal ús de l’ISDS anaven en augment. Els crítics denunciaven que s’estava donant un poder desmesurat als inversors davant els Estats. L’ISDS, diuen, lliga als governs -i la seva sobirania- de mans a l’hora de dur a terme qualsevol canvi de política o de regulacions que pugui violar les garanties i estàndards de negoci que l’Estat havia firmat als tractats d’inversió. És a dir, no es poden canviar les regles del joc, sota risc que un inversor internacional iniciï una acció legal. Un bon exemple de la perversitat d’aquest mecanisme el dóna Alemanya. D’ençà que el govern de Merkel va decidir al 2011 dur a terme una “apagada nuclear”, que reflectia un bon consens polític i social, diverses empreses presents al país amb interessos en l’energia nuclear han denunciat a l’Estat per la pèrdua de negoci que els pertoca en virtut dels acords d’inversió firmats. La mateixa lògica aplica en cas que un país europeu, en un moment donat, decideixi prohibir els aliments genèticament modificats, afectant als productors dels Estats Units. El risc, per tant, no és tant que la UE acabi baixant els estàndards, com clamen els crítics, sinó que sigui reticent a establir-ne més si d’aquesta manera està afectant negativament els interessos dels inversors.

La idoneïtat de l’ISDS també és atacada pel flanc liberal. Així, per exemple, el Cato Institute exposava en un informe (el resum aquí) a principis d’any les raons per les quals aquesta clàusula atempta, de fet, contra el lliure comerç. En essència, l’ISDS distorsionaria les decisions d’inversió que fan les empreses. Aquest mecanisme actua com un subsidi “tapat” per a empreses que, sense ell, no invertirien ja que no es poden permetre els riscos intrínsecs de la inversió -el que es coneix com a risc moral-. A més, atorga privilegis a les empreses estrangeres davant les nacionals, que no estan protegides per aquest mecanisme. I, en certa manera, aquestes grans empreses ja són capaces per si mateixes d’avaluar el risc polític que té una inversió.

En definitiva, és un mecanisme criticat tant per la dreta com per l’esquerra. Només és desitjat pels “vested interests”, els principals beneficiats de l’ISDS, que són els únics que tenen influència i participen a les negociacions. És per això que l’ISDS encara és present al TTIP, tot i que comença a ser qüestionat. Una nota recent de la Comissió Europea comenta que cal trobar aquell mecanisme que pugui equilibrar el dret dels Estats a regular i la necessitat de protegir als inversors -un equilibri potser impossible de trobar?-. En un cas com el TTIP, entre països avançats amb un Estat de dret més que acceptable, té poc sentit que l’ISDS hi consti. S’allunya dels motius justificats pels quals es va idear inicialment -males pràctiques discriminatòries dels Estats- i pot ser molt mal usat. Si contribueix a alguna cosa, és a augmentar l’escepticisme de la societat i d’alguns polítics que el TTIP no és beneficiós quan, d’una altra manera, sí que ho seria. Sense aquest mecanisme, per tant, hi hauria més possibilitats d’arribar a un bon acord.

Roger Guiu forma part d’eKonomicus, un col·lectiu de joves economistes per a promoure anàlisi i debat independent sobre l’economia global. El podeu seguir a Twitter: @guiuint o @eKonomicus

Integració econòmica a la UE: quines són les claus de la discrepància?

Segons un estudi realitzat per John Garry i James Tilley, publicat al LSE Blog, el context econòmic dels estats membres és més explicatiu que la identificació ideològica a l’hora de definir el grau de suport dels ciutadans a la integració europea.

Les conclusions d’aquest estudi contribueixen a comprendre perquè la cooperació entre partits polítics en l’àmbit europeu pot ser tan complexa.  Considerant que els efectes d’una major integració econòmica serien notablement diferents en les 28 realitats europees, els partits adopten diferents posicionaments sobre la integració tot i tenir posicionaments ideològics compartits.

Per a més informació sobre els resultats de l’estudi, us recomanem la lectura de “Right-wing citizens in right-wing countries dislike the EU, but right-wing citizens in left-wing countries support European integration“, article publicat al LSE Blog.

Debat sobre la Política Exterior de la UE

Aquest dilluns es va celebrar l’audiència a Federica Mogherini, futura Vicepresidenta de la Comissió i Alta Representant d’Afers Exteriors i de la Política de Seguretat de la Unió Europea.

Davant la comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu, la candidata designada per Junker va haver de respondre a les qüestions plantejades pels europarlamentaris. En la seva intervenció inicial va destacar la seva voluntat de cooperació amb el Parlament Europeu i de col·laboració amb les polítiques nacionals dels estats membres. L’audiència va tractar els següents temes:

Relacions amb Rússia

Les relacions amb la potència veïna van concentrar gran part de les intervencions. En especial, s’ha qüestionat quin és el rol que ha d’assumir la Unió Europea, si es mantindrà el diàleg estratègic amb Rússia i quina interacció es planteja amb relació al partenariat oriental.

Estat Islàmic

Entre les preocupacions dels parlamentaris, va destacar la creixent implicació de l’organització denominada com a “Estat Islàmic” a Orient Pròxim entre els reptes de la política exterior europea.

Nou enfocament de la política exterior europea

Federica Mogherini ha insistit en la visió de conjunt que adoptarà per a definir la política exterior de la UE durant els propers cinc anys. Tot i reforçar la cooperació intrainstitucional, les seves intervencions posaven èmfasi en la necessitat d’una política europea comuna i d’impulsar ‘pensament estratègic’ al Servei Europeu d’Acció Exterior.

Per a més informació sobre Federica Mogherini, propera Alta Representant d’Afers Exteriors, podeu consultar aquest enllaç.

Si voleu conèixer en profunditat les intervencions realitzades a la audiència, us recomanem els articles publicats a EUObserver i EuropeanVoice, i el relat de l’audiència complerta publicat a la BBC.

S’anuncia la celebració de la 7a ronda de negociació del TTIP

La trobada que tindrà lloc del 29 al 3 d’octubre, se celebrarà a Chevy Chase, Maryland, als Estats Units.

La Comissió Europea ha publicat un comunicat al seu portal web en el que anuncia la celebració de la propera ronda de negociacions.

En la nota de premsa, es descriu l’estructura de la cimera, que segons s’anuncia, es dividirà en dues parts:  una primera part al voltant de la presentació i exposició per part dels stakeholders o parts interessades; i una segona part de briefing on els caps negociadors compareixeran davant dels grups interessats. Més tard, se celebrarà una conferència de premsa on es rendirà comptes de tot el que s’ha parlat a les reunions.

Per a més informació sobre qualsevol novetat en relació a la cimera, visiteu la secció del departament de comerç de la web de la Comissió Europea o l’Oficina del USTR dels Estats Units, el més alt representant comercial nord-americà.

El TTIP des del prisma alemany

Alemanya està vivint intensament el procés de negociacions del TTIP. És un dels països que més té a dir: Molt dinàmic comercialment, amb un rol hegemònic en l’economia europea, i amb una societat civil molt activa. 

Alemanya és actualment el país més poblat i ric de la Unió Europea amb més de 80 milions d’habitants i amb el PIB més elevat de la regió segons dades de l’Eurostat. A més, comercialment, és el tercer major exportador mundial, i la relació amb els EUA és especialment intensa: Per a Alemanya, els EUA representa un important destí de les seves exportacions, mentre que per als EUA, Alemanya representa el principal soci europeu amb una xifra de volum comercial molt significativa.

Dit això, és evident que Alemanya ha estat un dels grans impulsors del TTIP i un dels grans interessats en que les relacions s’estrenyin encara més. Les principals motivacions són l’augment de llocs de treball, l’expansió econòmica, l’enfortiment de l’aliança Atlàntica i l’entrada al mercat automobilístic americà,  com apunta el think tank online Atlantic Community per explicar la postura germànica.

D’ençà de l’inici de les rondes de negociacions a començaments del 2013, s’ha especulat força sobre el paper que jugarà Alemanya en la presa de decisions i influència que tindrà en la configuració final del tractat, i són diversos els think tanks i consultores que ho posen de relleu. (la firma consultora alemanya Bohnen Kallmorgen & Partner presenta un interessant position paper).

L’executiu alemany, el Deutsche Bundesregierung, s’ha posicionat a favor del tractat, com a mesura per incentivar el comerç i impulsar el desenvolupament econòmic, tal i com es recull en declaracions de la canciller Angela Merkel.

Tot i que la postura oficial de la coalició de govern, i per extensió, dels partits UDC i PSD, es pro TTIP, els principals partits de l’oposició, com els Verds, es mostren força crítics i actius fent campanya en contra, com mostra aquesta notícia sobre unes filtracions publicades pels europarlamentaris alemanys verds. Per la seva partDie Linke, també ha endegat campanyes en contra l’acord. Altres partits més minoritaris, però amb importància com el partit pirata, també s’han mostrat molt actius, han engegat campanyes i han promogut manifestacions en contra. En definitiva, el país alemany s’ha caracteritzat per un nivell alt de manifestació, segons informa el Suddeutsche Zeitung, el diari de subscripció, de caire liberal, amb més tirada nacional .

D’altra banda, a part de l’actitud adoptada pel govern federal, la societat civil també s’ha posicionat al respecte. A més de les creixents queixes en relació a un procés de negociacions que es descriu com a poc transparent, que fins i tot ha portat a la Defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly,  a diversos experts i acadèmics, i a varis mitjans de comunicació (com la revista Der Spiegel) a denunciar-ho públicament, la societat alemanya s’ha mostrat crítica amb l’evolució i el contingut de les negociacions. Preocupa la sensació que l’acord serveix essencialment a l’interès de les empreses, i en concret preocupa l’assumpte de l’ISDS (la capacitat de les empreses d’anar a judici en contra els estats) com expressa l’economista Christopher Scherrer a una entrevista realitzada a la ràdio pública Deutsche Welle. Un altre assumpte que ha causat gran revolt, i que ha resultat en nombroses manifestacions, està relacionat amb la indústria agroalimentària, i en concret, amb els processos de desinfecció del pollastre als EUA, que exportaria aquest producte a Europa.

Tanmateix, el resultats d’un estudi d’enquestes realitzades a ciutadans alemanys i nord-americans per part del think tank estatunidenc PEW Research Center, en col·laboració amb la Bertelsmann Foundation i la North American Arm of Bertelsmann Foundation, mostra entre les seves conclusions, que existeix, darrere d’una primera impressió de suport, una sensació d’incertesa i confusió, traduïda en escepticisme, per part de la població alemanya en front al TTIP . Tot i que la població alemanya recolza i reconeix la importància del comerç, i que tant americans com germànics consideren el TTIP beneficiós pel país, no obstant, està bastant estesa la sensació, més entre alemanys que entre americans, de que certs continguts dins del tractat s’haurien de revisar.

Altres veus crítiques vénen relacionades amb les conseqüències negatives que el tractat pot tenir, a efectes col·laterals, en les petites economies, sobretot dels països més empobrits, com apunta l’ONG alemana Bröt fur Die Welt.

Els debats estan oberts i tot i que els interessos econòmics són molt potents, altres qüestions com els estàndards de consum, les proteccions dels consumidors dins del contingut del tractat, a més a més de la naturalesa de les negociacions, es plantegen com a temes cardinals i als quals la societat alemanya dóna molta importància. Veurem com continuen els esdeveniments.

En definitiva, el debat al país teutó està totalment viu i obert, on existeixen moltes posicions confrontades i interessos en joc. Tanmateix, l’activitat tant de think tanks com d’organitzacions activistes està contribuint a que el seguiment sigui bastant potent, tant per part dels media com de la societat civil. Veurem com continuen els esdeveniments.

El TTIP, en perspectiva britànica

Al Regne Unit s’està produïnt molta polèmica en torn del TTIP, especialment pel que fa al debat sobre si el National Health Service, el sistema de salut pública, ha de formar part dels àmbits de negociació del tractat. 

El Regne Unit és, per la seva economia i poder polític, un dels actors principals en el marc de la Unió Europea (tercer país amb més producció segons dades de l’Eurostat) . Destaca també el seu poder comercial, sent el desè major exportador mundial. I no menys important és la seva relació amb els EUA, que és el seu soci inversor principal, fet que repercuteix en la creació de més d’un milió de llocs de treball a cada banda de l’atlàntic, segons anuncia a la seva web, l’organització lobbista British American Business.

En relació al TTIP, La postura governamental és a dia d’avui força favorable a tirar endavant amb les negociacions i així ho demostra la pàgina web del govern que ha publicat durant aquests mesos diversos documents que defensen el contingut i les bondats de l’acord en termes de creació de nous llocs de treball com a resultat d’un augment de l’intercanvi comercial en un context on les barreres i aranzels siguin menors.

Per la seva banda, el parlament també s’ha posicionat. Tant a la House of Lords, la càmara alta, com la House of Commons, la càmara baixa, que presenten varies publicacions a les seves webs, els debats sobre què s’ha d’incloure i què no a l’acord protagonitzen les sessions plenàries.

Tot i que existeix cert consens entre els partits i la societat civil sobre els avantatges que comportaria el TTIP per a l’economia britànica, hi ha certs temes que provoquen encara molta controvèrsia. La principal discussió se centra en la possibilitat que el NHS (National Health Service), el servei públic de sanitats’inclogui en el paquet de continguts a negociar.

L’amenaça de privatitzar un bé públic i tant elemental com la salut ha generat molt de ressò entre la ciutadania, i tant sindicats com ONGs s’han pronunciat totalment en contra de l’adopció de mesures en aquest àmbit, com el sindicat Unite , el més gran del país en número d’afiliats, 1.500.000, que ha alertat de les conseqüències irreversibles de la privatització. Diversos grups i organitzacions ciutadanes també s’han fet notar: denúncies en contra la privatització, com les de Patients4NHS, o recollides de signatures, com l’endegada a la web de l’organització activista 38 Degrees.

També la coneguda ONG londinenca War on Want, una de les més actives en l’onada de protestes i crítiques, té disponible a la seva web informació detallada sobre el seu posicionament crític, com iniciatives per fer campanya o publicacions que posen en dubte les previsions econòmiques que preveuen els estudis que publiquen els defensors del TTIP.

Entre els principals mitjans de comunicació escrits, el TTIP també és un tema de debat recurrent. El columnista George Monbiot, del The Guardian, ha publicat força material crític, i el The Daily Telegraph se’n va fer ressò en el seu moment publicant un estudi de l’Atlantic Council, un think tank nord-americà, produït en col·laboració amb l’ambaixada anglesa als EUA.

Segons els comunicats i les compareixences realitzades fins ara, el govern del conservador Cameron no té intenció d’excloure el NHS de les negociacions, però el missatge oficial és que no es modificarà el servei de salut, tot això en el marc d’un context marcat pel malestar que produeix el caràcter opac de les negociacions.

La figura del govern més vinculada al procés de negociacions, i que s’està convertint en una de les cares més visibles d’ençà es va començar a tractar l’assumpte als media, és el ministre de Comerç Dan Livingston. Ell ha defensat obertament el procés de negociacions i s’ha desfet de les crítiques adduint que són resultat d’una mala interpretació de les voluntats dels negociadors .  A més, ha intentat restar importància al cas del NHS (Livingston també defensa obertament el cas de l’ISDS o Investor-State Dispute Settlement, la possibilitat que una companyia pugui demandar a un estat).

Vist com es presenta l’ escenari al Regne Unit, sembla que encara queda molt camí per recòrrer en les negociacions del Tractat i molts debats pendents de resoldre tant en l’àmbit institucional com entre el conjunt de la ciutadana.

Nova legislatura, nous reptes

La nova composició del Parlament Europeu ha sigut objecte de molts anàlisis, amb especial atenció a l’entrada de partits denominats euroescèptics. Tot i la impossibilitat de formar un grup polític propi, aquests partits han contribuït a la fragmentació global del Parlament que s’enfronta a importants reptes en la legislatura que comença.

Desprès del nomenament de la nova Comissió i els alts càrrecs de la Unió, com el President de la Comissió i l’Alt Representat d’afers exteriors i política de seguretat, l’agenda del Parlament es concentrarà en la discussió dels següents aspectes:

  • Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea
El procès de negociació va a càrrec de la Comissió, però és el Parlament el responsable de ratificar l’entrada en vigor del Tractat. Per aquesta raó, els europarlamentaris poden condicionar, en certa mesura, els àmbits  afectats pel Tractat o bé el grau d’aplicació en els sectors econòmics europeus.
  • Unió bancaria i regulació dels serveis financers

Tot i la recent aprovació de la Unió Bancària a l’àmbit europeu, la seva implementació requereix de regulació complementària pendent de discussió i aprovació.

  • Regulació de la Privacy i del mercat de continguts digitals

El Parlament Europeu realitza una tasca activa en la defensa dels drets dels ciutadans, especialment, en el món digital. Un dels objectius principals d’aquesta legislatura és la regulació dels continguts digitals i la protecció dels ciutadans, en concret, amb el reconeixement del “dret a ser oblidat“, reconegut per la Tribunal de Justícia Europeu.

  • Política energètica i canvi climàtic

Cap a final d’any el Parlament s’haurà de pronunciar sobre els objectius del marc europeu d’energia i canvi climàtic. La Unió Europea ha participat en moltes conferències internacionals en defensa de la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, i el Parlament haurà de continuar amb aquesta tasca de cara a les properes negociacions previstes pel 2015 a París.

Per a més informació sobre aquestes temàtiques, us recomanem aquest article, publicat a DW i aquest article, publicat al Financial Times.

L’estratègia de la ultradreta al Parlament Europeu

France Front National

La ultradreta ha aconseguit un nombre inesperat d’eurodiputats aquesta vuitena legislatura del Parlament Europeu. El triomf més destacat és el del Front Nacional francès, amb 24 membres a l’Eurocambra, i amb Marine Le Pen al capdavant.

Els partits ultradretans estan pactant una possible aliança. Aquests són el Partit per la Llibertat neerlandès (PVV), el Front Nacional francès (FN), l’Interès Flamenc belga (VB), el Partit de la Llibertat austríac (FPO) i la Lliga Nord italiana (LN). Tanmateix, necessiten dos partits més d’estats membres per a formar una aliança, ja que els requisits per aconseguir-ho són tenir un mínim de 25 membres i la representació de 7 països. Els pactes, en cas de donar-se, s’hauran de donar abans de l’1 de juliol, data en que se celebrarà la primera sessió del nou Parlament Europeu a Estrasburg.

Què explica el triomf d’aquests partits? Quines són les seves propostes i en quina mesura entren en contradicció amb els principis orientadors del projecte europeu? Es tracta d’una altra conseqüència de la mala gestió de la crisi econòmica i social europea?

Consulteu aquesta infografia, aquest article d’ Euractiv o aquest article d’Euroefe, per a trobar algunes respostes.

Cimera europea extraordinària després de les eleccions

Aquesta tarda se celebrarà a Brussel·les una cimera extraordinària dels vint-i-vuit caps d’estat de la Unió Europea amb el propòsit d’analitzar els resultats de les eleccions i les possibilitats de constituir una majoria estable dins del Parlament Europeu.

La cimera estarà presidida per Herman Van Rompuy, que probablement tindrà un paper central per al vincle postelectoral entre el Parlament Europeu i el Consell Europeu.

La cimera podria accelerar el procés de decisió en relació al nomenament del President de la Comissió. El Tractat de Lisboa determina que és el Consell Europeu qui ha d’elegir el candidat, però tenint en consideració el resultat de les eleccions al Parlament.

Tot i que els resultats són clars, amb 214 escons per al Partit Popular Europeu i 189 per al Partit Socialista Europeu, Martin Schulz no vol deixar el càrrec de President de la Comissió en mans de Jean-Claude Juncker i s’apunta que podria estar intentant formar una coalició, mentre que altres partits polítics no estan d’acord  en donar suport a cap d’aquests dos candidats.

Aquesta situació post-25 de maig amb una cimera en la que es discutirà la situació a porta tancada i en la que els partits polítics no volen acceptar com a president de la Comissió als líders d’altres partits és necessari preguntar-se si es complirà el que els partits polítics han promès: que un dels cinc candidats ocupi aquest càrrec.

Per a més informació, us recomanem consultar l’article “Strategists: reviewing possible coalition scenarios” publicat a Euroactiv i l’article “Euro-politcians head to the back room” publicat a NewEurope.

Si voleu conèixer quina serà l’evolució per a la constitució d’un nou cicle polític europeu, podeu consultar la nova secció titulada “Inici de la 8a. Legislatura” del blog.

Després de les urnes

El Partit Popular Europeu (EPP) es proclama guanyador d’aquestes eleccions, encara que hagi perdut 60 escons respecte al resultat del 2009. Els socialistes (S&D) també han registrat una baixada de 7 escons, però es mantenen com a segon grup majoritari.

Per a conèixer en detall els resultats d’aquestes eleccions, us recomanem consultar l’interactiu del Diari Ara, amb interessants infografies i comparatives amb les anteriors eleccions

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’auge de grups minoritaris i en molts casos, de partits sense una clara afiliació a un grup polític, ha fomentat la fragmentació política d’aquest nou Parlament. Això podria interpretar-se com un intent de regeneració democràtica, ja que molts d’aquest partits s’han distanciat del discurs dels partits tradicionals i han ofert una alternativa a la desafecció ciutadana. Entorn a aquesta qüestió, podeu consultar l’article “Nuevos partidos por la regeneración… ¿democrática?” publicat a SexyEurope.

D’altra banda, aquest Parlament engegarà un nou cicle polític a l’entramat polític europeu. Encara és massa d’hora per saber quin rol assumirà el Parlament i si està a l’alçada del mandat dels seus ciutadans, en tot cas, us recomanem la interessant reflexió que realitza  José Ignacio Torreblanca sobre la democràcia a Europa.

Si voleu saber totes les dades dels resultats a Catalunya en comparació a la resta de l’Estat espanyol, els altres països de la UE i també respecte les eleccions anteriors, consulteu aquest document del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública.

Blog d'informació sobre la 8a legislatura europea