Arxiu de la categoria: Reformes UE

Tot a punt per iniciar el Pla Juncker

L’estiu passat, durant una conferència de bancs centrals celebrada als EUA, Mario Draghi, director del Banc Central Europeu, reconeixia obertament que la política d’austeritat fiscal havia dut a la UE a un estat d’anèmia econòmica que demanava un tractament gairebé de xoc per augmentar la demanda agregada i generar ocupació; quelcom que la política monetària per si sola no podria fer, tot i que ja havia decidit començar a fer-la tan expansiva com fos possible.

Jean-Claude Juncker, recentment anomenat President de la Comissió Europea, li agafava el guant i anunciava un pla d’inversions que hauria de mobilitzar més de 300.000 milions d’euros en els propers tres anys; una xifra que esperava assolir emprant com a palanca un fons públic de 21.000 milions, per cobrir les primeres pèrdues dels inversors privats disposats a endegar projectes de risc generadors d’ocupació. Continua llegint Tot a punt per iniciar el Pla Juncker

Ara, més que mai, cal una agenda urbana europea

Aquest any s’enceta una nova etapa en el funcionament de les principals institucions europees. Després de les eleccions al Parlament de l’any 2014 i l’elecció de Jean-Claude Juncker com a president de la Comissió, s’inicia un nou govern europeu. Igualment, comença a desplegar-se un nou marc pressupostari, l’aprovat pel període 2014-2020. Un seguit de canvis que han de coincidir amb el final de la crisi econòmica que ha afectat de ple el conjunt dels estats membres, en especial els del sud.

Amb tot aquest escenari, s’han impulsat un seguit de línies estratègiques que han de guiar les polítiques europees en el curt i mig termini: unes polítiques encaminades a crear ocupació, impulsant una nova economia basada en el coneixement, que lluiti contra el canvi climàtic i que aprofundeixi en el mercat comú, en especial en sectors estratègics com l’energia. Aquestes polítiques tenen una component clarament urbana. Sense la implicació dels espais urbans, una gran part de les prioritats no es podrien completar. A més, és en les ciutats on la crisi mostra la seva cara més crua, i on més es reflecteixen les desigualtats. Per tant, una part important dels projectes i inversions que han de fer les institucions europees tenen en la ciutat el seu objectiu.

wordle Continua llegint Ara, més que mai, cal una agenda urbana europea

Europeïtzació descentralitzada?

Mentre la Comissió Europea diu a Grècia què ha de fer si vol rebre diners, l’inefable Varoufakis assisteix a congressos on explica què ha de fer Europa per sortir de l’atzucac. Geni i figura que no faltin. Ni tampoc idees dignes, si més no, de ser tingudes en compte. La darrera, presentada a Itàlia la setmana passada i recollida al seu blog[1], proposa una tercera via entre la federalització europea i el punt mort actual. Continua llegint Europeïtzació descentralitzada?

Un Pla Juncker per a Catalunya

Encara que amb importants serrells per tancar, com ara la “finestreta” on s’hauran de presentar els projectes —si serà directament al BEI o a través de quina  Administració— els objectius generals del pla Juncker[1 ] estan prou clars:

  • Cobrir la manca d’inversió privada i sobretot pública que hi ha avui a Europa, i, amb això, cobrir la manca de demanda interna europea que es tradueix en atur.
  • Mobilitzar fins a 315.000 milions d’inversions “addicionals”; és a dir, que no es farien sense l’existència del pla.
  • Dotar el pla d’una garantia comunitària de “primeres pèrdues”; és a dir, disminuir el risc dels inversors privats per animar-los a invertir.

Continua llegint Un Pla Juncker per a Catalunya

Pla Juncker: entre esperança i realisme

El Pla Juncker, tècnicament denominat Fons Europeu per a Inversions Estratègiques, té el gran mèrit d’haver canviat el debat de les retallades pel de les inversions. I això en sí mateix no és pas poca cosa. A banda els fets i els fins per desencadenar-los,  l’economia es belluga en funció d’expectatives. I canviar aquestes en sentit positiu era l’objectiu primer, sinó l’únic, que perseguia Juncker.

Jean-Claude Juncker
Font: ec.europa.eu

Continua llegint Pla Juncker: entre esperança i realisme

Feliç Dia d’Europa

Avui, 9 de maig de 2014, els europeus celebrem el Dia d’Europa, també conegut per molts com el Dia Schuman, recordant l’èxit més gran que s’ha aconseguit des dels inicis del projecte: més de 60 anys de pau entre els països membres de la comunitat europea.

El 9 de maig de 1950 el primer ministre francès, Robert Schuman va establir las bases del projecte europeu a través d’un pla de col·laboració econòmica entre França i Alemanya.

A banda de la pau, també commemorem els principis i valors fonamentals europeus: el respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, respecte als drets humans, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.

El Dia d’Europa és un dels símbols de la Unió, juntament amb la bandera, l’Himne de l’Alegria de Beethoven, el lema ‘Unitat en la diversitat’ i l’euro.

Més informació: El País, Europa Press, Hablamos de Europa.

Opacitat, corrupció,… també a la UE?

La organització Transparència Internacional acaba de fer públic un informe sobre l’estat en aquesta qüestió de les institucions europees. El gran titular ha estat que denuncia l’opacitat existent en el procés de presa de decisions i el risc de corrupció que se’n deriva.

TI reconeix que existeixen bones bases per evitar la corrupció però que no s’apliquen estrictament ni amb prou contundència. L’informe critica la informalitat i el secretisme d’alguns processos i la UE es defensa al·legant que la intenció és disminuir la lentitud i complexitat, fet també criticat recurrentment. Per tant, es planteja un dilema sobre si més controls i escrutini complicarien encara més la realitat europea, perdent accountability i allunyant-la més de la ciutadania.

Informe complet

Si ens centrem en les crítiques i recomanacions que l’informe planteja pel Parlament Europeu destaca la debilitat de les mesures de control i supervisió de la conducta dels europarlamentaris i la seva relació amb els grups de pressió. Es recomana establir mecanismes de sanció de la conducta dels MEPs i els seus ajudants i planteja la possibilitat d’establir una autoritat independent i lliure d’influències dels partits polítics com a responsable d’aquesta supervisió.

Recomanacions pel Parlament Europeu

Retòrica a la UE

En el context actual de crisi i desconfiança respecte a les institucions europees, existeixen també algunes incerteses sobre el projecte polític europeu. Gutiérrez-Rubí publica un interessant post al seu blog (Pasaporte #EP2014), en el que destaca que el debat sobre el futur d’Europa ha trobat diversos interlocutors arreu del continent, mitjançant diversos manifestos publicats els últims anys. Aquests relats constitueixen una alternativa al discurs del Consell Europeu, fins a aquest moment, incontestable.

Per a conèixer les diverses propostes que podrien tenir impacte en la campanya electoral, us recomanem la lectura del post “Manifiestos para una nueva Europa”.

Cap a la unió bancària?

La unió bancària va ser una de les mesures acordades entre els mandataris europeus per tal d’impulsar una sortida de la crisi de forma unitària. Tot i estar convençuts de la necessitat d’aquesta mesura, el projecte ha avançat de forma lenta i amb considerables excepcions.

Carmen Alcaide, analista i expresidenta de l’INE, ens ofereix una anàlisi completa i detallada sobre quines són les directrius del Consell Europeu, en quins aspectes de la supervisió bancària s’ha avançat, quines entitats seran subjecte de la regulació i quina és la dinàmica impulsada entre els estats membres i les institucions comunitàries.

Per a conèixer de manera clara quina és la situació actual de la unió bancària, recomanem la lectura de l’editorial “Vamos despacio que tengo prisa”, publicat a El País.