Arxiu de la categoria: Eleccions 2014

Després de les urnes

El Partit Popular Europeu (EPP) es proclama guanyador d’aquestes eleccions, encara que hagi perdut 60 escons respecte al resultat del 2009. Els socialistes (S&D) també han registrat una baixada de 7 escons, però es mantenen com a segon grup majoritari.

Per a conèixer en detall els resultats d’aquestes eleccions, us recomanem consultar l’interactiu del Diari Ara, amb interessants infografies i comparatives amb les anteriors eleccions

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’auge de grups minoritaris i en molts casos, de partits sense una clara afiliació a un grup polític, ha fomentat la fragmentació política d’aquest nou Parlament. Això podria interpretar-se com un intent de regeneració democràtica, ja que molts d’aquest partits s’han distanciat del discurs dels partits tradicionals i han ofert una alternativa a la desafecció ciutadana. Entorn a aquesta qüestió, podeu consultar l’article “Nuevos partidos por la regeneración… ¿democrática?” publicat a SexyEurope.

D’altra banda, aquest Parlament engegarà un nou cicle polític a l’entramat polític europeu. Encara és massa d’hora per saber quin rol assumirà el Parlament i si està a l’alçada del mandat dels seus ciutadans, en tot cas, us recomanem la interessant reflexió que realitza  José Ignacio Torreblanca sobre la democràcia a Europa.

Si voleu saber totes les dades dels resultats a Catalunya en comparació a la resta de l’Estat espanyol, els altres països de la UE i també respecte les eleccions anteriors, consulteu aquest document del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública.

Elecciones europeas en perspectiva rumana

En la octava legislatura del Parlamento Europeo que se elegirá a finales de este mes, los temas económicos y sociales parecen ser decisivos para los resultados que obtendrán cada uno de los partidos políticos europeos.  Según reflejan las encuestas  temas como la austeridad y el desempleo son los que mayor influencia tendrán sobre los votos de los ciudadanos en esta ocasión y no es de extrañar que estén marcando la campaña de los partidos y candidatos.

Además, cabe recordar que la novedad que introduce esta elección en relación con el  nombramiento por parte de los partidos de un candidato para la presidencia de la Comisión Europea, ha contribuido a politizar la campaña electoral, a la vez que podría redundar en la propia democratización de la Unión Europea.

Sin embargo, según las encuestas, estamos asistiendo a un incremento del número de votos para los partidos euroescépticos. Y, aunque en algunos países las campañas electorales se ven más centradas en los partidos políticos europeos, en otros todavía se centran en los partidos políticos nacionales y lo cierto es que las campañas muestran grandes diferencias en función del país miembro.

Para conocer la perspectiva rumana de las próximas elecciones, les recomendamos leer el siguiente artículo, realizado por Alina Gadalean, Asistente de investigación de la FCE.

Mouffe: “El populisme és una necessitat”

La politòloga postmarxista Chantal Mouffe realitza una entrevista en la que afirma que el populisme de dretes no constitueix un problema, si existeix un populisme d’esquerres que compensi aquesta nova força. A més a més, considera que el populisme podria ser una manera d’incentivar la democràcia, en comptes de ser un factor d’amenaça.

Mouffe planteja diverses reflexions entorn a la manca de diferències i alternatives polítiques entre els partits i les seves conseqüències en el sistema polític, com l’abstenció electoral i la falta de debat polític real. Argumenta que l’atractiu discurs del populisme de dretes ha manllevat certs trets ideològics característics de l’esquerra, i aquesta ha adoptat un discurs poc diferenciat i dirigit a les classes mitjanes.

Tot i reconèixer que algunes de les demandes dels populistes de dretes poden definir-se com utòpiques, Mouffe afirma que “El populisme és una dimensió necessària en la política de les democràcies. [Actualment] No hi ha necessitat de prendre en consideració les peticions de les persones i de crear una voluntat comuna.” Per això, considera necessari el retorn de la “passió en la política”, amb la finalitat de mobilitzar la dimensió afectiva de les persones i contribuir a la creació de formes col·lectives d’identificació.

Per a conèixer més reflexions entorn a la desafecció ciutadana, quin paper han assumit els partits tradicionals i quines propostes es podrien implementar per canviar l’Europa actual, us recomanem la lectura de l’entrevista completa (en anglès), publicada a The European Magazine.

Un debat, quatre candidats i tres grans preguntes

Albert Aixalà, investigador en política europea a la UAB i investigador associat de la FCE

Dilluns 28 d’abril es va produir el primer debat de la campanya europea entre els candidats a la presidència de la Comissió. Un debat pioner, el primer gran debat entre candidats de diferents partits polítics europeus de la història democràtica de la Unió. Un debat en anglès però retransmès en directe amb traducció simultània pel canal Euronews arreu del món també en alemany, àrab, espanyol, francès, grec, hongarès, italià, persa, portuguès, rus, turc i ucranià.

Convidats per la Universitat i la ciutat de Maastricht, el Youth European Forum i Euronews,  hi van participar Jean-Claude Juncker -del Partit Popular Europeu-, Martin Schulz -del Partit dels Socialistes Europeus-, Guy Verhofstadt -candidat de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus-, i Ska Keller -candidata del Partit Verd Europeu-. Només hi va faltar Alexis Tsipras -candidat del Partit de l’Esquerra Europea- que malauradament va declinar la invitació.

Quatre candidats que representaven les 4 principals famílies polítiques europees, que avui agrupen 600 dels 750 diputats al Parlament Europeu. Les 4 famílies polítiques que protagonitzen sonores batalles i dures negociacions al Parlament Europeu es presentaven, per primer cop, en públic per debatre obertament els seus posicionaments polítics, els seus arguments, a través dels seus top candidates.

Les eleccions europees de 2014 seran les primeres en què cada partit polític europeu presenta un candidat comú, que representa a tots els partits polítics nacionals de la seva família ideològica. Un candidat pan-europeu, que fa campanya per tots els països de la Unió i que debat amb els candidats de les altres forces polítiques per fer arribar el seu missatge a l’opinió pública, com en qualsevol altra democràcia parlamentària. L’elecció de candidats comuns per part dels partits polítics és una innovació major del sistema polític de la Unió Europea, que pot marcar un avenç important en el procés de politització i democratització de les institucions comunitàries. Per primer cop, el candidat guanyador d’aquestes eleccions serà elegit pel Parlament com a nou President de la Comissió Europea, responsable d’aplicar un programa polític gràcies al mandat rebut de les urnes i a la majoria parlamentària que haurà de construir per a ser elegit.

El debat del dia 28 va ser el primer d’una sèrie que es produirà a través de diversos mitjans fins el dia de les eleccions. El més important es produirà el dia 15 de maig,  serà emès a través de la European Broadcasting Union – la xarxa de televisions públiques nacionals que emet el festival d’Eurovisió-, i ja hi han confirmat la seva participació els 5 candidats. Cada televisió pública nacional decidirà si l’emet en directe o en diferit i per quin dels seus canals, però suposa un salt qualitatiu important en la creació d’un espai públic de debat polític a nivell europeu.

Per tant, el debat del passat dilluns tenia un aire d’assaig general. Funcionaria el debat a quatre? Els candidats atraurien l’atenció del públic? S’interpel·larien entre ells? Es produirien al·lusions personals a les respectives carreres polítiques?

El format triat per Euronews amb dos conductors, preguntes en directe del públic present -més de 700 joves- i a través de les xarxes socials, i respostes necessàriament curtes -d’entre 30 segons i 1 minut- per part dels candidats, va convertir l’assaig general en un debat viu, directe i amb un ritme notable, major del que es produeix en molts debats polítics nacionals, sovint més pautats i encarcarats, i amb uns candidats sota pressió. En aquest cas, vam poder veure 4 candidats -darrere els seus respectius faristols-  convençuts dels seus arguments i amb ganes de rebatre els arguments dels altres per tal de convèncer al públic, que va aplaudir nombroses intervencions.

El debat es va estructurar en tres blocs: economia, euroescepticisme i política exterior, intentant respondre així les 3 grans preguntes sobre el futur de la Unió: com resoldre la profunda crisi econòmica? com tornar a guanyar la confiança dels ciutadans? com convertir la UE en un actor global rellevant?

En el primer van destacar clarament Martin Schulz i Guy Verhofstadt, que van insistir clarament en què l’única prioritat havia de ser la creació d’ocupació -“jobs, jobs, jobs“- i un “creixement qualificat” per tal d’obtenir “llocs de treball qualificats”. En aquest bloc, Keller va acusar directament Juncker de ser l’ex-primer ministre d’un “paradís fiscal”, acusació que va respondre dient que ell estava a favor de la “competència fiscal però no del dumping fiscal”. Finalment, Juncker i Schulz van polemitzar sobre l’existència de majories polítiques a Alemanya en favor dels Eurobons.

En el segon bloc, Verhofstadt es va seguir mantenint molt actiu -oferint-se per dotar d’un nou lideratge europeista a la presidència de la Comissió i arribant a afirmar que si el Consell Europeu tria un president de la Comissió que no hagi estat candidat per cap partit, això suposaria “la fi de la democràcia europea”. El candidat liberal també va denunciar que el PPE inclou partits xenòfobs i euroescèptics. Schulz va reduir notablement la seva presència en aquest bloc del debat, fet que va ser aprofitat per Keller -que es va créixer parlant de polítiques d’immigració i la lluita contra la xenofòbia- i Juncker, que va arribar a provocar les rialles del públic quan en ser tallat pel moderador per realitzar la pausa que marcava el programa va afirmar “Democracy come back after the pause“.

Finalment, en el tercer bloc el més absent va ser Juncker, que va patir una certa coalició dels altres tres candidats durant tot el debat contra les propostes i les polítiques del PPE impulsades des del Consell, la Comissió i l’Eurogrup. En relació a la crisi d’Ucraïna, Schulz va apuntar que la UE hauria d’haver ofert ajuda econòmica abans de la caiguda de l’anterior president, i Verhofstadt va posar l’èmfasi en la necessitat d’aturar a Putin i reforçar la política de defensa comú. En relació al tractat de lliure comerç amb els Estats Units, Keller va criticar que els altres tres grups polítics hi haguessin donat suport.

El debat, de 90 minuts, va superar clarament les expectatives. Els 4 candidats van fer gala de passió democràtica en la defensa de les seves posicions i el públic va poder valorar clarament les seves diferències. El seguiment a través de les xarxes socials va ser molt notable, convertint-se en trending topic a twitter durant bona part del debat en 6 països de la Unió: Bèlgica, Alemanya, Holanda, Irlanda, Àustria, Itàlia i França. De fet, es van registrar 50.000 tweets utilitzant el hashtag #EUDebate2014. El canal oficial d’Euronews a través d’internet va registrar 70.000 sessions per visualitzar el debat, a més de les desenes de milers de teleespectadors que el van seguir pel canal de televisió convencional o des d’altres plataformes. Un interès públic notable que caldrà veure com evoluciona al llarg de la campanya i a través dels mitjans de comunicació nacionals.

Per a més informació podeu consultar aquesta entrada del blog.

Sondeig: Les eleccions europees són importants?

La desafecció ciutadana i la baixa participació que caracteritza les eleccions europees és un tema recurrent en el debat. No obstant, el diari El Mundo aporta una nova perspectiva amb la publicació d’una enquesta en la qual les percepcions de la ciutadania no s’ajusten a la tendència habitual: prop del 64% dels enquestats considera les properes eleccions del 22 de maig un esdeveniment important.

Tot i així, la gran majoria dels enquestats (70%) continua considerant les eleccions generals, autonòmiques i municipals més influents respecte als comicis europeus.  La importància d’aquestes eleccions s’explica pel context socioeconòmic en el que es convoquen, i en aquesta línia, la convocatòria actual també és percebuda com a més rellevant respecte a anteriors eleccions. Entre els aspectes analitzats, destaca el coneixement i la valoració dels candidats, a més del fet que dones i joves són els col·lectius que donen més rellevància a la propera cita electoral.

Per a conèixer els resultats de l’enquesta, podeu consultar el següent enllaç.

Personalització de les eleccions?

Una de les grans novetats d’aquestes eleccions és, sens dubte, la vinculació per part dels grups polítics europeus amb un candidat a presidir la Comissió. Aquesta iniciativa va sorgir amb l’objectiu d’incrementar l’interès ciutadà en les eleccions i en el sistema polític europeu.

El paper que us proposem a continuació, publicat pel Centre for European Policy Studies (CEPS), analitza les principals febleses en el procés de selecció dels candidats i com estan focalitzant la campanya. Més enllà de les dificultats pròpies pel fet de ser una campanya d’àmbit europeu i no nacional, la falta d’un programa polític clar i la possibilitat que cap dels candidats esdevingui el President de la propera Comissió Europea també són factors que poden limitar l’efectivitat d’aquesta iniciativa en termes de participació electoral i legitimitat democràtica de la UE.

Per a més informació, consulteu el paper titulat “The ‘Personalisation’ of the European Elections: A half-hearted attempt to increase turnout and democratic legitimacy”, publicat pel Centre for European Policy Studies (CEPS) i European Policy Institutes Network (EPIN).

Sondeig: El Partit Popular Europeu es posa al capdavant

En el darrer sondeig realitzat per PollWatch2014, el Partit Popular Europeu (EPP) supera al Partit dels Socialdemòcrates (S&D) amb una diferència de 13 escons.

Aquest avantatge s’explicaria per l’important increment del suport al EPP a Polònia i França, a més d’altres estats membres. Paral·lelament, el S&D ha sofert una lleugera caiguda a Àustria, Bulgària, Hongria, Polònia, França i Grècia.

Per a més informació en anglès sobre els resultats del sondeig, cliqueu aquí.

Retòrica a la UE

En el context actual de crisi i desconfiança respecte a les institucions europees, existeixen també algunes incerteses sobre el projecte polític europeu. Gutiérrez-Rubí publica un interessant post al seu blog (Pasaporte #EP2014), en el que destaca que el debat sobre el futur d’Europa ha trobat diversos interlocutors arreu del continent, mitjançant diversos manifestos publicats els últims anys. Aquests relats constitueixen una alternativa al discurs del Consell Europeu, fins a aquest moment, incontestable.

Per a conèixer les diverses propostes que podrien tenir impacte en la campanya electoral, us recomanem la lectura del post “Manifiestos para una nueva Europa”.