Arxiu de la categoria: Democràcia europea

Europeïtzació descentralitzada?

Mentre la Comissió Europea diu a Grècia què ha de fer si vol rebre diners, l’inefable Varoufakis assisteix a congressos on explica què ha de fer Europa per sortir de l’atzucac. Geni i figura que no faltin. Ni tampoc idees dignes, si més no, de ser tingudes en compte. La darrera, presentada a Itàlia la setmana passada i recollida al seu blog[1], proposa una tercera via entre la federalització europea i el punt mort actual. Continua llegint Europeïtzació descentralitzada?

Nova commissió en acció

El passat 1 de novembre va prendre possessió la Comissió Europea, corresponent a la 8a. legislatura. L’equip presidit per Jean-Claude Juncker va ser aprovat pel Parlament Europeu el passat 26 d’octubre, amb 423 vots a favor, 206 en contra i 46 abstencions.

comission junker

Una de les novetats introduïdes per Juncker és el treball dels comissaris en grups temàtics (clusters), sota la coordinació de les vicepresidències. Aquest canvi augmenta la comunicació entre els diversos comissaris, amb l’objectiu que les propostes de la Comissió incloguin una visió completa i global.

La introducció d’aquesta nova manera de treballar, en part, respon a les prioritats establertes pel President de la Comissió per a aquest mandat. Al juliol, Jean-Claude Juncker va presentar la seva agenda per a Europa, es a dir, les grans línies directrius de la seva Comissió. En concret, els àmbits seleccionats destaquen pel seu caràcter ambiciós i europeista.

A continuació, us detallem les polítiques més rellevants de la Comissió Juncker:

Recuperar el creixement econòmic europeu

Tot i la situació d’incipient recuperació econòmica dels últims mesos, la situació socieconòmica dels països europeus continua sent molt delicada. El manteniment d’altes taxes d’atur en països perifèrics, així com el progressiu endeutament públic de molts estats membres afecten en gran mesura al nivell de vida dels ciutadans, cada vegada més desafectes amb les polítiques de la Unió Europea. D’altra banda, aquesta situació de crisi i recessió econòmica no ha afectat de la mateixa manera als països emergents, que han continuat creixent de manera constant i s’han posicionat com a economies de referència en el sistema mundial.

Per aquestes raons, la Comissió Europea adopta com a principals objectius la generació de creixement econòmic, i en particular, la creació d’ocupació. Per assolir aquests objectius, es proposa aprofundir en la integració del mercat comú, especialment en àrees com l’energia, el mercat de capitals i els continguts digitals.

Unió energètica i creixement sostenible

La idea de crear una unió energètica forma part de les iniciatives que fomenten l’aprofundiment del mercat comú i la competitivitat de les empreses europees, que es beneficiarien d’una important reducció de costos. A més a més, les tenses relacions amb Rússia i Ucraina, principals socis energètics dels estats membres orientals, han evidenciat la necessitat d’una acció europea conjunta en aquesta matèria.

D’altra banda, la Comissió manté el compromís de la UE amb la lluita contra el canvi climàtic, especialment amb la reducció d’emissions de diòxid de carboni (CO2). Una de les prioritats d’aquesta Comissió és la implementació d’un mercat de drets d’emissió (ETS en anglès) que fomenti la inversió en energies renovables.

Unió bancària i mercat de capitals

Arrel de la crisi financera de 2009, s’ha evidenciat la necessitat de dotar-se d’una regulació del mercat de capitals en l’àmbit supranacional. Des de la Unió Europea s’han adoptat diverses mesures, tenint en consideració l’existència d’una moneda única entre molts membres (eurozona) i la supervisió de la política monetària per part del BCE.

Aquests dies ha entrat en vigor el Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) que dóna al BCE les potestats per supervisar les entitats bancàries dels estats membres. Aquest instrument, juntament amb el Mecanisme Únic de Resolució (MUR), esdevindrà un dels pilars de la unió bancària. La implementació d’aquest projecte serà complementat per l’activitat del comissari Jonathan Hill, especialment designat per a afers d’Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió de Mercats de Capitals.

Agenda Digital

Durant aquest mandat, la Comissió impulsarà la creació d’un mercat integrat de telecomunicacions. Això implicarà la desaparició de les barreres nacionals en favor d’una regulació única europea, especialment en termes de copyright i protecció de dades personals. La finalitat d’aquesta equiparació en l’àmbit de les telecomunicacions es afavorir la inversió i el desenvolupament d’empreses  de contingut digitals en tot el continent europeu.

Per a més informació sobre els àmbits d’actuació de la nova Comissió Europea, us recomanem els següents informes:

Memos to the EU leadership (Bruegel)

Priorities for the Juncker Commission: Policy recommendations and advice (CEPS)

Integració econòmica a la UE: quines són les claus de la discrepància?

Segons un estudi realitzat per John Garry i James Tilley, publicat al LSE Blog, el context econòmic dels estats membres és més explicatiu que la identificació ideològica a l’hora de definir el grau de suport dels ciutadans a la integració europea.

Les conclusions d’aquest estudi contribueixen a comprendre perquè la cooperació entre partits polítics en l’àmbit europeu pot ser tan complexa.  Considerant que els efectes d’una major integració econòmica serien notablement diferents en les 28 realitats europees, els partits adopten diferents posicionaments sobre la integració tot i tenir posicionaments ideològics compartits.

Per a més informació sobre els resultats de l’estudi, us recomanem la lectura de “Right-wing citizens in right-wing countries dislike the EU, but right-wing citizens in left-wing countries support European integration“, article publicat al LSE Blog.

S’anuncia la celebració de la 7a ronda de negociació del TTIP

La trobada que tindrà lloc del 29 al 3 d’octubre, se celebrarà a Chevy Chase, Maryland, als Estats Units.

La Comissió Europea ha publicat un comunicat al seu portal web en el que anuncia la celebració de la propera ronda de negociacions.

En la nota de premsa, es descriu l’estructura de la cimera, que segons s’anuncia, es dividirà en dues parts:  una primera part al voltant de la presentació i exposició per part dels stakeholders o parts interessades; i una segona part de briefing on els caps negociadors compareixeran davant dels grups interessats. Més tard, se celebrarà una conferència de premsa on es rendirà comptes de tot el que s’ha parlat a les reunions.

Per a més informació sobre qualsevol novetat en relació a la cimera, visiteu la secció del departament de comerç de la web de la Comissió Europea o l’Oficina del USTR dels Estats Units, el més alt representant comercial nord-americà.

El TTIP des del prisma alemany

Alemanya està vivint intensament el procés de negociacions del TTIP. És un dels països que més té a dir: Molt dinàmic comercialment, amb un rol hegemònic en l’economia europea, i amb una societat civil molt activa. 

Alemanya és actualment el país més poblat i ric de la Unió Europea amb més de 80 milions d’habitants i amb el PIB més elevat de la regió segons dades de l’Eurostat. A més, comercialment, és el tercer major exportador mundial, i la relació amb els EUA és especialment intensa: Per a Alemanya, els EUA representa un important destí de les seves exportacions, mentre que per als EUA, Alemanya representa el principal soci europeu amb una xifra de volum comercial molt significativa.

Dit això, és evident que Alemanya ha estat un dels grans impulsors del TTIP i un dels grans interessats en que les relacions s’estrenyin encara més. Les principals motivacions són l’augment de llocs de treball, l’expansió econòmica, l’enfortiment de l’aliança Atlàntica i l’entrada al mercat automobilístic americà,  com apunta el think tank online Atlantic Community per explicar la postura germànica.

D’ençà de l’inici de les rondes de negociacions a començaments del 2013, s’ha especulat força sobre el paper que jugarà Alemanya en la presa de decisions i influència que tindrà en la configuració final del tractat, i són diversos els think tanks i consultores que ho posen de relleu. (la firma consultora alemanya Bohnen Kallmorgen & Partner presenta un interessant position paper).

L’executiu alemany, el Deutsche Bundesregierung, s’ha posicionat a favor del tractat, com a mesura per incentivar el comerç i impulsar el desenvolupament econòmic, tal i com es recull en declaracions de la canciller Angela Merkel.

Tot i que la postura oficial de la coalició de govern, i per extensió, dels partits UDC i PSD, es pro TTIP, els principals partits de l’oposició, com els Verds, es mostren força crítics i actius fent campanya en contra, com mostra aquesta notícia sobre unes filtracions publicades pels europarlamentaris alemanys verds. Per la seva partDie Linke, també ha endegat campanyes en contra l’acord. Altres partits més minoritaris, però amb importància com el partit pirata, també s’han mostrat molt actius, han engegat campanyes i han promogut manifestacions en contra. En definitiva, el país alemany s’ha caracteritzat per un nivell alt de manifestació, segons informa el Suddeutsche Zeitung, el diari de subscripció, de caire liberal, amb més tirada nacional .

D’altra banda, a part de l’actitud adoptada pel govern federal, la societat civil també s’ha posicionat al respecte. A més de les creixents queixes en relació a un procés de negociacions que es descriu com a poc transparent, que fins i tot ha portat a la Defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly,  a diversos experts i acadèmics, i a varis mitjans de comunicació (com la revista Der Spiegel) a denunciar-ho públicament, la societat alemanya s’ha mostrat crítica amb l’evolució i el contingut de les negociacions. Preocupa la sensació que l’acord serveix essencialment a l’interès de les empreses, i en concret preocupa l’assumpte de l’ISDS (la capacitat de les empreses d’anar a judici en contra els estats) com expressa l’economista Christopher Scherrer a una entrevista realitzada a la ràdio pública Deutsche Welle. Un altre assumpte que ha causat gran revolt, i que ha resultat en nombroses manifestacions, està relacionat amb la indústria agroalimentària, i en concret, amb els processos de desinfecció del pollastre als EUA, que exportaria aquest producte a Europa.

Tanmateix, el resultats d’un estudi d’enquestes realitzades a ciutadans alemanys i nord-americans per part del think tank estatunidenc PEW Research Center, en col·laboració amb la Bertelsmann Foundation i la North American Arm of Bertelsmann Foundation, mostra entre les seves conclusions, que existeix, darrere d’una primera impressió de suport, una sensació d’incertesa i confusió, traduïda en escepticisme, per part de la població alemanya en front al TTIP . Tot i que la població alemanya recolza i reconeix la importància del comerç, i que tant americans com germànics consideren el TTIP beneficiós pel país, no obstant, està bastant estesa la sensació, més entre alemanys que entre americans, de que certs continguts dins del tractat s’haurien de revisar.

Altres veus crítiques vénen relacionades amb les conseqüències negatives que el tractat pot tenir, a efectes col·laterals, en les petites economies, sobretot dels països més empobrits, com apunta l’ONG alemana Bröt fur Die Welt.

Els debats estan oberts i tot i que els interessos econòmics són molt potents, altres qüestions com els estàndards de consum, les proteccions dels consumidors dins del contingut del tractat, a més a més de la naturalesa de les negociacions, es plantegen com a temes cardinals i als quals la societat alemanya dóna molta importància. Veurem com continuen els esdeveniments.

En definitiva, el debat al país teutó està totalment viu i obert, on existeixen moltes posicions confrontades i interessos en joc. Tanmateix, l’activitat tant de think tanks com d’organitzacions activistes està contribuint a que el seguiment sigui bastant potent, tant per part dels media com de la societat civil. Veurem com continuen els esdeveniments.

El TTIP, en perspectiva britànica

Al Regne Unit s’està produïnt molta polèmica en torn del TTIP, especialment pel que fa al debat sobre si el National Health Service, el sistema de salut pública, ha de formar part dels àmbits de negociació del tractat. 

El Regne Unit és, per la seva economia i poder polític, un dels actors principals en el marc de la Unió Europea (tercer país amb més producció segons dades de l’Eurostat) . Destaca també el seu poder comercial, sent el desè major exportador mundial. I no menys important és la seva relació amb els EUA, que és el seu soci inversor principal, fet que repercuteix en la creació de més d’un milió de llocs de treball a cada banda de l’atlàntic, segons anuncia a la seva web, l’organització lobbista British American Business.

En relació al TTIP, La postura governamental és a dia d’avui força favorable a tirar endavant amb les negociacions i així ho demostra la pàgina web del govern que ha publicat durant aquests mesos diversos documents que defensen el contingut i les bondats de l’acord en termes de creació de nous llocs de treball com a resultat d’un augment de l’intercanvi comercial en un context on les barreres i aranzels siguin menors.

Per la seva banda, el parlament també s’ha posicionat. Tant a la House of Lords, la càmara alta, com la House of Commons, la càmara baixa, que presenten varies publicacions a les seves webs, els debats sobre què s’ha d’incloure i què no a l’acord protagonitzen les sessions plenàries.

Tot i que existeix cert consens entre els partits i la societat civil sobre els avantatges que comportaria el TTIP per a l’economia britànica, hi ha certs temes que provoquen encara molta controvèrsia. La principal discussió se centra en la possibilitat que el NHS (National Health Service), el servei públic de sanitats’inclogui en el paquet de continguts a negociar.

L’amenaça de privatitzar un bé públic i tant elemental com la salut ha generat molt de ressò entre la ciutadania, i tant sindicats com ONGs s’han pronunciat totalment en contra de l’adopció de mesures en aquest àmbit, com el sindicat Unite , el més gran del país en número d’afiliats, 1.500.000, que ha alertat de les conseqüències irreversibles de la privatització. Diversos grups i organitzacions ciutadanes també s’han fet notar: denúncies en contra la privatització, com les de Patients4NHS, o recollides de signatures, com l’endegada a la web de l’organització activista 38 Degrees.

També la coneguda ONG londinenca War on Want, una de les més actives en l’onada de protestes i crítiques, té disponible a la seva web informació detallada sobre el seu posicionament crític, com iniciatives per fer campanya o publicacions que posen en dubte les previsions econòmiques que preveuen els estudis que publiquen els defensors del TTIP.

Entre els principals mitjans de comunicació escrits, el TTIP també és un tema de debat recurrent. El columnista George Monbiot, del The Guardian, ha publicat força material crític, i el The Daily Telegraph se’n va fer ressò en el seu moment publicant un estudi de l’Atlantic Council, un think tank nord-americà, produït en col·laboració amb l’ambaixada anglesa als EUA.

Segons els comunicats i les compareixences realitzades fins ara, el govern del conservador Cameron no té intenció d’excloure el NHS de les negociacions, però el missatge oficial és que no es modificarà el servei de salut, tot això en el marc d’un context marcat pel malestar que produeix el caràcter opac de les negociacions.

La figura del govern més vinculada al procés de negociacions, i que s’està convertint en una de les cares més visibles d’ençà es va començar a tractar l’assumpte als media, és el ministre de Comerç Dan Livingston. Ell ha defensat obertament el procés de negociacions i s’ha desfet de les crítiques adduint que són resultat d’una mala interpretació de les voluntats dels negociadors .  A més, ha intentat restar importància al cas del NHS (Livingston també defensa obertament el cas de l’ISDS o Investor-State Dispute Settlement, la possibilitat que una companyia pugui demandar a un estat).

Vist com es presenta l’ escenari al Regne Unit, sembla que encara queda molt camí per recòrrer en les negociacions del Tractat i molts debats pendents de resoldre tant en l’àmbit institucional com entre el conjunt de la ciutadana.

Nova legislatura, nous reptes

La nova composició del Parlament Europeu ha sigut objecte de molts anàlisis, amb especial atenció a l’entrada de partits denominats euroescèptics. Tot i la impossibilitat de formar un grup polític propi, aquests partits han contribuït a la fragmentació global del Parlament que s’enfronta a importants reptes en la legislatura que comença.

Desprès del nomenament de la nova Comissió i els alts càrrecs de la Unió, com el President de la Comissió i l’Alt Representat d’afers exteriors i política de seguretat, l’agenda del Parlament es concentrarà en la discussió dels següents aspectes:

  • Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea
El procès de negociació va a càrrec de la Comissió, però és el Parlament el responsable de ratificar l’entrada en vigor del Tractat. Per aquesta raó, els europarlamentaris poden condicionar, en certa mesura, els àmbits  afectats pel Tractat o bé el grau d’aplicació en els sectors econòmics europeus.
  • Unió bancaria i regulació dels serveis financers

Tot i la recent aprovació de la Unió Bancària a l’àmbit europeu, la seva implementació requereix de regulació complementària pendent de discussió i aprovació.

  • Regulació de la Privacy i del mercat de continguts digitals

El Parlament Europeu realitza una tasca activa en la defensa dels drets dels ciutadans, especialment, en el món digital. Un dels objectius principals d’aquesta legislatura és la regulació dels continguts digitals i la protecció dels ciutadans, en concret, amb el reconeixement del “dret a ser oblidat“, reconegut per la Tribunal de Justícia Europeu.

  • Política energètica i canvi climàtic

Cap a final d’any el Parlament s’haurà de pronunciar sobre els objectius del marc europeu d’energia i canvi climàtic. La Unió Europea ha participat en moltes conferències internacionals en defensa de la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, i el Parlament haurà de continuar amb aquesta tasca de cara a les properes negociacions previstes pel 2015 a París.

Per a més informació sobre aquestes temàtiques, us recomanem aquest article, publicat a DW i aquest article, publicat al Financial Times.

L’estratègia de la ultradreta al Parlament Europeu

France Front National

La ultradreta ha aconseguit un nombre inesperat d’eurodiputats aquesta vuitena legislatura del Parlament Europeu. El triomf més destacat és el del Front Nacional francès, amb 24 membres a l’Eurocambra, i amb Marine Le Pen al capdavant.

Els partits ultradretans estan pactant una possible aliança. Aquests són el Partit per la Llibertat neerlandès (PVV), el Front Nacional francès (FN), l’Interès Flamenc belga (VB), el Partit de la Llibertat austríac (FPO) i la Lliga Nord italiana (LN). Tanmateix, necessiten dos partits més d’estats membres per a formar una aliança, ja que els requisits per aconseguir-ho són tenir un mínim de 25 membres i la representació de 7 països. Els pactes, en cas de donar-se, s’hauran de donar abans de l’1 de juliol, data en que se celebrarà la primera sessió del nou Parlament Europeu a Estrasburg.

Què explica el triomf d’aquests partits? Quines són les seves propostes i en quina mesura entren en contradicció amb els principis orientadors del projecte europeu? Es tracta d’una altra conseqüència de la mala gestió de la crisi econòmica i social europea?

Consulteu aquesta infografia, aquest article d’ Euractiv o aquest article d’Euroefe, per a trobar algunes respostes.

Cimera europea extraordinària després de les eleccions

Aquesta tarda se celebrarà a Brussel·les una cimera extraordinària dels vint-i-vuit caps d’estat de la Unió Europea amb el propòsit d’analitzar els resultats de les eleccions i les possibilitats de constituir una majoria estable dins del Parlament Europeu.

La cimera estarà presidida per Herman Van Rompuy, que probablement tindrà un paper central per al vincle postelectoral entre el Parlament Europeu i el Consell Europeu.

La cimera podria accelerar el procés de decisió en relació al nomenament del President de la Comissió. El Tractat de Lisboa determina que és el Consell Europeu qui ha d’elegir el candidat, però tenint en consideració el resultat de les eleccions al Parlament.

Tot i que els resultats són clars, amb 214 escons per al Partit Popular Europeu i 189 per al Partit Socialista Europeu, Martin Schulz no vol deixar el càrrec de President de la Comissió en mans de Jean-Claude Juncker i s’apunta que podria estar intentant formar una coalició, mentre que altres partits polítics no estan d’acord  en donar suport a cap d’aquests dos candidats.

Aquesta situació post-25 de maig amb una cimera en la que es discutirà la situació a porta tancada i en la que els partits polítics no volen acceptar com a president de la Comissió als líders d’altres partits és necessari preguntar-se si es complirà el que els partits polítics han promès: que un dels cinc candidats ocupi aquest càrrec.

Per a més informació, us recomanem consultar l’article “Strategists: reviewing possible coalition scenarios” publicat a Euroactiv i l’article “Euro-politcians head to the back room” publicat a NewEurope.

Si voleu conèixer quina serà l’evolució per a la constitució d’un nou cicle polític europeu, podeu consultar la nova secció titulada “Inici de la 8a. Legislatura” del blog.

Després de les urnes

El Partit Popular Europeu (EPP) es proclama guanyador d’aquestes eleccions, encara que hagi perdut 60 escons respecte al resultat del 2009. Els socialistes (S&D) també han registrat una baixada de 7 escons, però es mantenen com a segon grup majoritari.

Per a conèixer en detall els resultats d’aquestes eleccions, us recomanem consultar l’interactiu del Diari Ara, amb interessants infografies i comparatives amb les anteriors eleccions

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’auge de grups minoritaris i en molts casos, de partits sense una clara afiliació a un grup polític, ha fomentat la fragmentació política d’aquest nou Parlament. Això podria interpretar-se com un intent de regeneració democràtica, ja que molts d’aquest partits s’han distanciat del discurs dels partits tradicionals i han ofert una alternativa a la desafecció ciutadana. Entorn a aquesta qüestió, podeu consultar l’article “Nuevos partidos por la regeneración… ¿democrática?” publicat a SexyEurope.

D’altra banda, aquest Parlament engegarà un nou cicle polític a l’entramat polític europeu. Encara és massa d’hora per saber quin rol assumirà el Parlament i si està a l’alçada del mandat dels seus ciutadans, en tot cas, us recomanem la interessant reflexió que realitza  José Ignacio Torreblanca sobre la democràcia a Europa.

Si voleu saber totes les dades dels resultats a Catalunya en comparació a la resta de l’Estat espanyol, els altres països de la UE i també respecte les eleccions anteriors, consulteu aquest document del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública.