Arxiu de la categoria: Crisi econòmica i social

Europeïtzació descentralitzada?

Mentre la Comissió Europea diu a Grècia què ha de fer si vol rebre diners, l’inefable Varoufakis assisteix a congressos on explica què ha de fer Europa per sortir de l’atzucac. Geni i figura que no faltin. Ni tampoc idees dignes, si més no, de ser tingudes en compte. La darrera, presentada a Itàlia la setmana passada i recollida al seu blog[1], proposa una tercera via entre la federalització europea i el punt mort actual. Continua llegint Europeïtzació descentralitzada?

Un Pla Juncker per a Catalunya

Encara que amb importants serrells per tancar, com ara la “finestreta” on s’hauran de presentar els projectes —si serà directament al BEI o a través de quina  Administració— els objectius generals del pla Juncker[1 ] estan prou clars:

  • Cobrir la manca d’inversió privada i sobretot pública que hi ha avui a Europa, i, amb això, cobrir la manca de demanda interna europea que es tradueix en atur.
  • Mobilitzar fins a 315.000 milions d’inversions “addicionals”; és a dir, que no es farien sense l’existència del pla.
  • Dotar el pla d’una garantia comunitària de “primeres pèrdues”; és a dir, disminuir el risc dels inversors privats per animar-los a invertir.

Continua llegint Un Pla Juncker per a Catalunya

Estats membres, decisions comunitàries

Moltes vegades els ciutadans tenen la sensació que les grans decisions es prenen a “Europa”, en el marc de les institucions comunitàries. Per una altra banda, es percep que les decisions, especialment en relació amb els assumptes econòmics, que es prenen en el marc europeu estan fortament influïdes pels interessos dels estats membres més poderosos i això desincentiva la participació ciutadana.

S’ajusten aquestes percepcions a la realitat? Com es prenen les decisions a les institucions europees? Hi ha estats membres que prevalen sobre els altres? Quina és la dinàmica de funcionament al Parlament Europeu? I a les altres institucions?

Per conèixer la dinàmica de les institucions comunitàries, us recomanem la lectura de l’article “Divisiones (en la toma de decisiones) en Europa”, publicat al diari El País.

Frustració ciutadana i manca d’accountability

La crisi econòmica ha posat de manifest la dificultat d’exigir responsabilitats directes als governants, que s’excusen emparant-se en l’existència d’un sistema econòmic transnacional. Davant aquesta manca d’accountability, s’ha generat un profund sentiment de desafecció cap a les institucions, els governs i els partits polítics, tenint en compte la impossibilitat de control i sanció per part de la ciutadania.

En el context actual de desconfiança generalitzada, la lluita contra la desafecció ciutadana es presenta com un dels grans reptes dels propers comicis. Les eleccions europees es plantegen com una oportunitat per reduir el dèficit democràtic existent, mitjançant un augment de la legitimitat del Parlament Europeu.

Per a conèixer més reflexions entorn a la desafecció i el funcionament del sistema democràtic en temps de crisi, us proposem l’article “¿Qué pasa cuando las elecciones no sirven para castigar a los políticos que se lo merecen?” publicat a Eldiario.es

Cap a la unió bancària?

La unió bancària va ser una de les mesures acordades entre els mandataris europeus per tal d’impulsar una sortida de la crisi de forma unitària. Tot i estar convençuts de la necessitat d’aquesta mesura, el projecte ha avançat de forma lenta i amb considerables excepcions.

Carmen Alcaide, analista i expresidenta de l’INE, ens ofereix una anàlisi completa i detallada sobre quines són les directrius del Consell Europeu, en quins aspectes de la supervisió bancària s’ha avançat, quines entitats seran subjecte de la regulació i quina és la dinàmica impulsada entre els estats membres i les institucions comunitàries.

Per a conèixer de manera clara quina és la situació actual de la unió bancària, recomanem la lectura de l’editorial “Vamos despacio que tengo prisa”, publicat a El País.

Dèficit de poder a les institucions polítiques

El vicepresident del Parlament Europeu, Miguel Ángel Martínez, ha realitzat declaracions en relació a la participació en les properes eleccions de maig.

Martínez ha reconegut que són unes eleccions de rellevància, però pronostica uns alts nivells d’abstenció, a causa d’una “falta de poder”.  Destaca que els ciutadans estan convençuts de la impotència dels seus governants per exercir el poder, ara en mans de les institucions financeres. Assegura que “aquest desequilibri entre poder polític i financer és una de les qüestions més importants en les que ha de treballar Europa”.

Per a més informació sobre aquestes reflexions, podeu llegir aquest article, publicat a Euractiv.es.

Entrevista en profunditat amb Willy Meyer (IU)

Willy Meyer, cap de llista d’ICV a les eleccions europees, concedeix una entrevista publicada a eldiario.es en què tracta diversos temes d’interès. En concret, considera que la Unió Europea és un projecte regional fallit, blindat pels grups europeus majoritaris, la socialdemocràcia i la dreta.

Proposa l’impuls d’un procés constituent que inclogui reformes econòmiques (la creació d’un tresor públic, un Banc Central públic i amb capacitat d’actuació sobre el deute públic, entre d’altres), basat en un nou model econòmic i amb la remodelació de la democràcia (més exigibilitat dels drets). A banda de l’àmbit polític i econòmic, també es va pronunciar sobre les investigacions de les víctimes del franquisme, la immigració, el medi ambient o les mobilitzacions ciutadanes.

Per a llegir l’entrevista completa, feu clic aquí.