Arxiu de la categoria: Candidats Comissió Europea

Debat sobre la Política Exterior de la UE

Aquest dilluns es va celebrar l’audiència a Federica Mogherini, futura Vicepresidenta de la Comissió i Alta Representant d’Afers Exteriors i de la Política de Seguretat de la Unió Europea.

Davant la comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu, la candidata designada per Junker va haver de respondre a les qüestions plantejades pels europarlamentaris. En la seva intervenció inicial va destacar la seva voluntat de cooperació amb el Parlament Europeu i de col·laboració amb les polítiques nacionals dels estats membres. L’audiència va tractar els següents temes:

Relacions amb Rússia

Les relacions amb la potència veïna van concentrar gran part de les intervencions. En especial, s’ha qüestionat quin és el rol que ha d’assumir la Unió Europea, si es mantindrà el diàleg estratègic amb Rússia i quina interacció es planteja amb relació al partenariat oriental.

Estat Islàmic

Entre les preocupacions dels parlamentaris, va destacar la creixent implicació de l’organització denominada com a “Estat Islàmic” a Orient Pròxim entre els reptes de la política exterior europea.

Nou enfocament de la política exterior europea

Federica Mogherini ha insistit en la visió de conjunt que adoptarà per a definir la política exterior de la UE durant els propers cinc anys. Tot i reforçar la cooperació intrainstitucional, les seves intervencions posaven èmfasi en la necessitat d’una política europea comuna i d’impulsar ‘pensament estratègic’ al Servei Europeu d’Acció Exterior.

Per a més informació sobre Federica Mogherini, propera Alta Representant d’Afers Exteriors, podeu consultar aquest enllaç.

Si voleu conèixer en profunditat les intervencions realitzades a la audiència, us recomanem els articles publicats a EUObserver i EuropeanVoice, i el relat de l’audiència complerta publicat a la BBC.

Un debat, quatre candidats i tres grans preguntes

Albert Aixalà, investigador en política europea a la UAB i investigador associat de la FCE

Dilluns 28 d’abril es va produir el primer debat de la campanya europea entre els candidats a la presidència de la Comissió. Un debat pioner, el primer gran debat entre candidats de diferents partits polítics europeus de la història democràtica de la Unió. Un debat en anglès però retransmès en directe amb traducció simultània pel canal Euronews arreu del món també en alemany, àrab, espanyol, francès, grec, hongarès, italià, persa, portuguès, rus, turc i ucranià.

Convidats per la Universitat i la ciutat de Maastricht, el Youth European Forum i Euronews,  hi van participar Jean-Claude Juncker -del Partit Popular Europeu-, Martin Schulz -del Partit dels Socialistes Europeus-, Guy Verhofstadt -candidat de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus-, i Ska Keller -candidata del Partit Verd Europeu-. Només hi va faltar Alexis Tsipras -candidat del Partit de l’Esquerra Europea- que malauradament va declinar la invitació.

Quatre candidats que representaven les 4 principals famílies polítiques europees, que avui agrupen 600 dels 750 diputats al Parlament Europeu. Les 4 famílies polítiques que protagonitzen sonores batalles i dures negociacions al Parlament Europeu es presentaven, per primer cop, en públic per debatre obertament els seus posicionaments polítics, els seus arguments, a través dels seus top candidates.

Les eleccions europees de 2014 seran les primeres en què cada partit polític europeu presenta un candidat comú, que representa a tots els partits polítics nacionals de la seva família ideològica. Un candidat pan-europeu, que fa campanya per tots els països de la Unió i que debat amb els candidats de les altres forces polítiques per fer arribar el seu missatge a l’opinió pública, com en qualsevol altra democràcia parlamentària. L’elecció de candidats comuns per part dels partits polítics és una innovació major del sistema polític de la Unió Europea, que pot marcar un avenç important en el procés de politització i democratització de les institucions comunitàries. Per primer cop, el candidat guanyador d’aquestes eleccions serà elegit pel Parlament com a nou President de la Comissió Europea, responsable d’aplicar un programa polític gràcies al mandat rebut de les urnes i a la majoria parlamentària que haurà de construir per a ser elegit.

El debat del dia 28 va ser el primer d’una sèrie que es produirà a través de diversos mitjans fins el dia de les eleccions. El més important es produirà el dia 15 de maig,  serà emès a través de la European Broadcasting Union – la xarxa de televisions públiques nacionals que emet el festival d’Eurovisió-, i ja hi han confirmat la seva participació els 5 candidats. Cada televisió pública nacional decidirà si l’emet en directe o en diferit i per quin dels seus canals, però suposa un salt qualitatiu important en la creació d’un espai públic de debat polític a nivell europeu.

Per tant, el debat del passat dilluns tenia un aire d’assaig general. Funcionaria el debat a quatre? Els candidats atraurien l’atenció del públic? S’interpel·larien entre ells? Es produirien al·lusions personals a les respectives carreres polítiques?

El format triat per Euronews amb dos conductors, preguntes en directe del públic present -més de 700 joves- i a través de les xarxes socials, i respostes necessàriament curtes -d’entre 30 segons i 1 minut- per part dels candidats, va convertir l’assaig general en un debat viu, directe i amb un ritme notable, major del que es produeix en molts debats polítics nacionals, sovint més pautats i encarcarats, i amb uns candidats sota pressió. En aquest cas, vam poder veure 4 candidats -darrere els seus respectius faristols-  convençuts dels seus arguments i amb ganes de rebatre els arguments dels altres per tal de convèncer al públic, que va aplaudir nombroses intervencions.

El debat es va estructurar en tres blocs: economia, euroescepticisme i política exterior, intentant respondre així les 3 grans preguntes sobre el futur de la Unió: com resoldre la profunda crisi econòmica? com tornar a guanyar la confiança dels ciutadans? com convertir la UE en un actor global rellevant?

En el primer van destacar clarament Martin Schulz i Guy Verhofstadt, que van insistir clarament en què l’única prioritat havia de ser la creació d’ocupació -“jobs, jobs, jobs“- i un “creixement qualificat” per tal d’obtenir “llocs de treball qualificats”. En aquest bloc, Keller va acusar directament Juncker de ser l’ex-primer ministre d’un “paradís fiscal”, acusació que va respondre dient que ell estava a favor de la “competència fiscal però no del dumping fiscal”. Finalment, Juncker i Schulz van polemitzar sobre l’existència de majories polítiques a Alemanya en favor dels Eurobons.

En el segon bloc, Verhofstadt es va seguir mantenint molt actiu -oferint-se per dotar d’un nou lideratge europeista a la presidència de la Comissió i arribant a afirmar que si el Consell Europeu tria un president de la Comissió que no hagi estat candidat per cap partit, això suposaria “la fi de la democràcia europea”. El candidat liberal també va denunciar que el PPE inclou partits xenòfobs i euroescèptics. Schulz va reduir notablement la seva presència en aquest bloc del debat, fet que va ser aprofitat per Keller -que es va créixer parlant de polítiques d’immigració i la lluita contra la xenofòbia- i Juncker, que va arribar a provocar les rialles del públic quan en ser tallat pel moderador per realitzar la pausa que marcava el programa va afirmar “Democracy come back after the pause“.

Finalment, en el tercer bloc el més absent va ser Juncker, que va patir una certa coalició dels altres tres candidats durant tot el debat contra les propostes i les polítiques del PPE impulsades des del Consell, la Comissió i l’Eurogrup. En relació a la crisi d’Ucraïna, Schulz va apuntar que la UE hauria d’haver ofert ajuda econòmica abans de la caiguda de l’anterior president, i Verhofstadt va posar l’èmfasi en la necessitat d’aturar a Putin i reforçar la política de defensa comú. En relació al tractat de lliure comerç amb els Estats Units, Keller va criticar que els altres tres grups polítics hi haguessin donat suport.

El debat, de 90 minuts, va superar clarament les expectatives. Els 4 candidats van fer gala de passió democràtica en la defensa de les seves posicions i el públic va poder valorar clarament les seves diferències. El seguiment a través de les xarxes socials va ser molt notable, convertint-se en trending topic a twitter durant bona part del debat en 6 països de la Unió: Bèlgica, Alemanya, Holanda, Irlanda, Àustria, Itàlia i França. De fet, es van registrar 50.000 tweets utilitzant el hashtag #EUDebate2014. El canal oficial d’Euronews a través d’internet va registrar 70.000 sessions per visualitzar el debat, a més de les desenes de milers de teleespectadors que el van seguir pel canal de televisió convencional o des d’altres plataformes. Un interès públic notable que caldrà veure com evoluciona al llarg de la campanya i a través dels mitjans de comunicació nacionals.

Per a més informació podeu consultar aquesta entrada del blog.

Sondeig: El Partit Popular Europeu es posa al capdavant

En el darrer sondeig realitzat per PollWatch2014, el Partit Popular Europeu (EPP) supera al Partit dels Socialdemòcrates (S&D) amb una diferència de 13 escons.

Aquest avantatge s’explicaria per l’important increment del suport al EPP a Polònia i França, a més d’altres estats membres. Paral·lelament, el S&D ha sofert una lleugera caiguda a Àustria, Bulgària, Hongria, Polònia, França i Grècia.

Per a més informació en anglès sobre els resultats del sondeig, cliqueu aquí.

Les eleccions europees determinaran el futur de la UE

Sovint les eleccions europees es defineixen com a eleccions nacionals de segon o tercer ordre, en comptes d’eleccions europees reals. Tot i així, el president de la Comissió Europea assumeix un rol clau, juntament amb el Parlament, en la definició del projecte d’integració europea. Ingeborg Tömmel argumenta que, amb l’elecció del proper president de la Comissió segons el resultat de les eleccions europees al maig, és crucial que els ciutadans expressin les seves opinions mitjançant les urnes.

Per a més informació, llegiu l’article complert “European Parliament elections are no longer second-order national contests – they are essential for determining the future direction of the EU”, publicat al blog de European Politics and Policy (EUROPP) de la London School of Economics and Political Science.

Sondeig: empat tècnic entre populars i socialistes

El grup European People’s Party, amb el lideratge de Jean-Claude Junker, ha aconseguit retallar els 19 escons que donaven l’avantatge al grup socialdemòcrata, amb Martin Schulz com a candidat. En aquests moments, ambdós grups es trobarien en un empat tècnic.

Per més informació en anglès sobre els resultats dels sondeig, cliqueu aquí.

El Partit Popular Europeu tria a Juncker com a candidat a la Comissió

Ioannes_Claudius_Juncker_die_7_Martis_2014

L’elecció del Partit Popular Europeu per l’exprimer ministre luxemburguès com a candidat a presidir la propera Comissió Europea suposa una aposta per la negociació a la interna del projecte europeu.

A l’article Juncker: gana Merkel, otra vez, trobareu l’opinió d’Antoni Gutiérrez-Rubí, al seu blog “Pasaporte #EP2014”.