Ara, més que mai, cal una agenda urbana europea

Aquest any s’enceta una nova etapa en el funcionament de les principals institucions europees. Després de les eleccions al Parlament de l’any 2014 i l’elecció de Jean-Claude Juncker com a president de la Comissió, s’inicia un nou govern europeu. Igualment, comença a desplegar-se un nou marc pressupostari, l’aprovat pel període 2014-2020. Un seguit de canvis que han de coincidir amb el final de la crisi econòmica que ha afectat de ple el conjunt dels estats membres, en especial els del sud.

Amb tot aquest escenari, s’han impulsat un seguit de línies estratègiques que han de guiar les polítiques europees en el curt i mig termini: unes polítiques encaminades a crear ocupació, impulsant una nova economia basada en el coneixement, que lluiti contra el canvi climàtic i que aprofundeixi en el mercat comú, en especial en sectors estratègics com l’energia. Aquestes polítiques tenen una component clarament urbana. Sense la implicació dels espais urbans, una gran part de les prioritats no es podrien completar. A més, és en les ciutats on la crisi mostra la seva cara més crua, i on més es reflecteixen les desigualtats. Per tant, una part important dels projectes i inversions que han de fer les institucions europees tenen en la ciutat el seu objectiu.

wordle

A part dels instruments financers habituals, com els fons de cohesió, s’ha creat un nou fons que ha de ser un motor per noves inversions que ajudi al take off de l’economia europea. El conegut com a Pla Juncker vol unir inversió pública i privada per impulsar les inversions i aconseguir un impacte positiu en l’economia real. El paper que poden jugar les administracions locals en aquest nou instrument sembla passar a un segon terme, o si més no, no queda gaire ben definit. Els estats tenen l’última paraula i es corre el risc que es converteixin en els únics protagonistes. Semblaria que si, com dèiem, les prioritats polítiques tenen en la ciutat un dels seus escenaris principals, aquestes haurien de tenir un paper més rellevant en tot aquest procés. És en l’economia urbana on les inversions poden realment tenir un impacte més positiu en l’economia real, la de les petites i mitjanes empreses, i la del conjunt dels ciutadans. Amb aquests fets es torna a posar de relleu la necessitat d’aprovar una Agenda Urbana Europea.

Aquesta idea ja té un cert recorregut. L’any 2010, sota la presidència semestral espanyola del Consell Europeu, s’aprova la Declaració de Toledo [1]. Un document que recull la necessitat d’utilitzar les polítiques regionals i urbanes per aconseguir assolir els objectius establerts en els principals documents estratègics, com l’Europa 2020, recollits amb anterioritat en els paràgrafs precedents. Igualment, aquesta Declaració reconeix aquest paper fonamental de les ciutats, així com enfortir la dimensió urbana de les polítiques europees. I per tot això afirma la necessitat, en les seves paraules, “de consolidar en el futur una Agenda Urbana Europea”. Cinc anys després, aquest fet no s’ha produït. Avui, el Comitè de les Regions, com a espai de trobada dels agents regionals i urbans dins la Unió Europea, recull el guant i continua debatent sobre la necessitat d’aprovar aquest document. També altres fòrums de debat i trobada, com les diverses xarxes de ciutats a nivell europeu, reclamen la ratificació.

El Comitè de les Regions va aprovar una opinió, el juny del 2014, sobre la necessitat d’avançar cap a una Agenda Urbana Europea integrada [2] per la Unió Europea, presentada per l’alcalde de Delft Bas Verkerk.  Reitera el rol que poden jugar les ciutats com a plataforma de participació dels ciutadans en la definició d’estratègies i perquè no en la presa de decisions. Recull, igual que la Declaració de Toledo, la importància de les ciutats en l’assoliment dels objectius de les polítiques europees. Aquest document recolza la creació per part dels estats membres d’un grup de treball encarregat de dissenyar una visió comuna sobre quin ha de ser el paper de les ciutats en l’estratègia Europa 2020. A més, reitera la petició a la Comissió perquè elabori un Llibre Blanc sobre política urbana integrada, abans que es presenti l’estratègia que ha de succeir l’estratègia Europa 2020 i els pressupostos després del 2020.

Aquest Llibre Blanc ha d’aconseguir un enfocament més integrat de les polítiques de la UE respecte a les ciutats i espais urbans, i fer-les participar en l’elaboració d’aquestes polítiques i del finançament europeu, per fomentar un millor desenvolupament de les ciutats. Per aconseguir els objectius, el Llibre Blanc hauria d’establir com a prioritats:

a) Un nou mètode per un planejament més integrat en el procés d’elaboració de les polítiques —més del 70% de les polítiques europees s’implementen en l’àmbit regional i local, tot i que sovint s’oblida per part de les institucions—. A més reclama una major definició d’estàndards i definicions comunes, per tal d’aconseguir avançar de manera integral en tots els estats membres cap a un territori més integrat.

b) Una dimensió urbana en els fons europeus, per millorar la comprensió de les dimensions urbanes de les grans polítiques sectorials, com el medi ambient, l’energia o la mobilitat. El Comitè de les Regions recolza la necessitat d’una agenda urbana en els nous fons de cohesió, al mateix temps que proposa treballar de manera conjunta per definir aquests nous fons de cohesió.

c) Una plataforma d’intercanvi de bones pràctiques, com el projecte URBACT, on les ciutats poden tenir una plataforma d’intercanvi d’idees i experiències, per poder afrontar millor els nous reptes urbans que es presenten de cara al futur.

d) Una nova governança, involucrant més al nivell local en la presa de decisions, i apostant per la governança multinivell, ajudant a crear una nova relació entre les administracions i la societat.

En conclusió sembla necessari, avui més que mai, aprovar un document que avanci cap al reconeixement de les polítiques urbanes com a instrument clau per l’èxit de les polítiques i prioritats europees. Un moment com l’actual podria ser el moment més oportú per aconseguir-ho. Les ciutats, que acullen més del 70% dels europeus, han d’esdevenir un actor fonamental en el nou funcionament del gran engranatge europeu i ser una palanca per sortir de la crisi amb millors oportunitats per a tots.

Javi Martin Uceda, Geògraf

[1] Declaració de Toledo. Reunió informal de ministres de desenvolupament urbà. Toledo, 22 de juny del 2010. Presidencia espanyola del Consell Europeu. http://ec.europa.eu/regional_policy/archive/newsroom/pdf/201006_toledo_declaration_es.pdf

[2]  Verkerk, Bas. (2014) “Towards an Integrated Urban Agenda for the EU”. Comité de les Regions. http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=CELEX:52013IR6902&from=EN

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s