El TTIP, des de l’òptica francesa

L’estat francès és el segon país més poblat de la Unió Europea i la cinquena potència mundial en termes de PIB, segons el FMI. La seva relació amb Estats Units és especialment estreta: França és el tercer soci comercial de la potència americana a Europa (després d’Alemanya i el Regne Unit) i els Estats Units són el principal destí extracomunitari de les exportacions i inversions franceses. Considerant això, és evident que l’aprovació d’un projecte com el TTIP tindrà uns efectes considerables sobre l’economia francesa.

Tot i haver sigut objecte d’una sessió al Senat francès amb anterioritat, les eleccions europees van ser l’escenari propici per a generalitzar el debat sobre les implicacions del TTIP a França. Durant el període de campanya electoral, es va destacar la responsabilitat dels europarlamentaris en l’aprovació d’aquest acord, que va esdevenir un dels principals temes de l’agenda electoral.

Aquest fenomen va obligar als partits polítics a posicionar-se de manera clara. La fitxa elaborada per Notre Europe reporta clarament les diverses tendències entre els eurodiputats francesos. En termes generals, el Partit Socialista va adoptar una posició cauta: tot i destacar els beneficis d’accés al mercat americà per a les empreses, es va manifestar clarament contrari a la inclusió de determinats àmbits (l’audiovisual, la cultura, la defensa i protecció de les dades personals i mesures mediambientals) i l’eliminació del Tribunal d’Arbitratge (ISDS). Alguns partits del centre ideològic, com l’UMP,  han expressat la seva desconfiança cap a un acord que posa en risc el model europeu, derogant estàndards de qualitat. Des de posicions més radicals (tant de dreta com esquerra) i ecologistes s’han mobilitzat clarament en contra del TTIP, considerat una amenaça a la sobirania de l’estat i la consolidació dels drets de les multinacionals en detriment dels drets dels consumidors.

El govern de François Hollande, en coherència amb la posició del seu partit, ha deixat clar que el marge de negociació està clarament definit i que el sector audiovisual i la protecció dels drets dels consumidors s’ha de mantenir fora del procés de liberalització. Recentment, el secretari de Comerç Exterior s’ha dirigit a la Comissió Europea demanant una major transparència en el procés de negociacions.

Segons una enquesta de l’Institut CSA (realitzat el maig de 2014), la societat francesa no està familiaritzada amb el TTIP i amb els seus efectes sobre l’economia. En principi, valora positivament la promoció dels intercanvis entre Estats Units i la Unió Europea, però existeix un fort sentiment de desconfiança en termes de seguretat sanitària. Tanmateix, preval la creença de que el tractat beneficiarà sobretot als Estats Units i es critica la falta de transparència en relació amb les negociacions.

Aquest clima d’incertesa i falta de cohesió de l’opinió pública francesa és fruit d’una sèrie de preocupacions. La introducció d’aliments genèticament modificats, de pollastres desinfectats amb clor o de vedella tractada amb hormones ha creat l’alarma entre els consumidors francesos, tot i que la Comissió Europea ha assegurat que no forma part de la negociació. Un altre risc que preocupa la ciutadania és la possibilitat de que el fràcking (una tècnica d’extracció de petroli molt agressiva amb el medi ambient) s’estengui com a pràctica habitual a Europa.

Per últim, hi ha un factor molt influent en la societat francesa que contribueix a aquest clima de desconfiança i és el concepte de “sobirania”. Tot i ser dels països més actius en el procés d’integració, França és fortament reticent a qualsevol mesura que sigui percebuda com una cessió o un atac a la sobirania nacional. Per aquest motiu, l’opinió pública francesa no valora positivament arguments com la liberalització comercial i la creació d’un Tribunal d’Arbitratge imparcial, donat que això s’interpreta com una cessió de sobirania a actors multinacionals al marge de l’estat.

En resum, el debat sobre les implicacions del TTIP continua obert. El govern francès i els grups polítics s’han mantingut actius sota l’escrutini dels mitjans de comunicació i d’una societat civil amb capacitat de mobilització. Està clar que les properes rondes de negociació seran de gran interès per al públic francès.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s