El debat “presidencialista” Eurovision

El principal debat entre els candidats a presidir la Comissió Europea va tenir lloc el 15 de maig. Va ser un debat d’uns 90 minuts de durada, retransmès per 146 mitjans de comunicació procedents de 30 països. 

Principals àmbits de debat

Economia: austeritat i atur juvenil

En aquest eix de debat, els candidats van defensar diverses propostes com: la inversió en energies renovables, sanitat i educació (Ska Keller); la creació d’un ‘European New Deal’ i la condonació de part del deute (A.Tsipras); la lluita contra el frau fiscal i la inversió en continguts digitals i energia (M. Schulz); l’equilibri fiscal i la creació d’un mercat comú digital (J.C.Junker) i l’impuls d’una nova onada d’integració en l’àmbit bancari, de les telecomunicacions, energètic i financer (G.Verhofstadt).

Unió bancària i futur de l’Euro

En aquest àmbit hi va haver consens entorn de la necessitat d’impulsar una unió bancària, tot i poder-se identificar certes diferències entre els candidats. Uns van culpabilitzar als bancs de la crisi econòmica (A.Tsipras i M.Schulz), mentre altres van proposar la creació d’uns estàndards mínims per als treballadors (J.C.Junker), o bé van afirmar que el problema a Grècia no va ser a causa de bancs ‘dolents’ sinó de polítiques nacionals dolentes dels dos partits majoritaris (G.Verhofstadt). Finalment,  S.Keller va criticar la negociació a porta tancada del Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units.

Crisi a Ucraïna

Els candidats van adoptar diverses postures davant la crítica situació del país veí. Tsipras i Keller van coincidir en la necessitat  d’intensificar el diàleg a la zona, tot i que Keller va insistir en aturar la venda d’armes a Rússia. La resta de candidats coincidien en la necessitat d’imposar sancions, encara que Junker i Schulz van posar l’èmfasi en intensificar-les, respectant la naturalesa pacífica (soft power) de l’acció exterior de la UE.

Processos sobiranistes

En relació als moviments independentistes d’Escòcia i Catalunya, únicament Ska Keller va adoptar una postura clara en relació al dret de les persones a prendre les seves pròpies decisions.  Verhofstadt, Junker i Schulz van afirmar – amb diferents matisos – que es tracta d’un debat intern de cada estat membre i que no entra dins l’àmbit europeu. Tsipras, tot i reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles, no va valorar positivament els nacionalismes a la interna de la UE.

Migració i Asil

En aquest àmbit, tots els candidats van coincidir en la necessitat d’impulsar una política comú d’immigració i asil. Les diferències es van evidenciar en l’enfocament d’aquesta necessitat: per a donar una resposta a la immigració il·legal i el tràfic humà (Verhofstadt), com a mesura solidària i responsable de la Unió Europea davant els esdeveniments al mar Mediterrani (Tsipras), per a dotar-se d’un sistema legal i segur per a refugiats (Keller), com a complement de polítiques de desenvolupament a l’exterior de la UE (Junker) i com a sistema de protecció de refugiats de guerres civils i desastres (Schulz).

Desafecció ciutadana i abstenció electoral

Els candidats van reconèixer la persistència de l’abstenció en les eleccions europees vinculada a la desafecció que senten els ciutadans vers la Unió Europea.

Keller va insistir en la capacitat dels polítics europeus per a impulsar el canvi i escoltar la veu dels seus ciutadans. Junker va destacar la pau com un dels grans èxits del projecte europeu, per contra, Verhofstadt, es va centrar en la necessitat d’un nou discurs, en nous àmbits per a sustentar el projecte europeu. Tsipiras va justificar l’abstenció degut al dèficit democràtic de la Unió Europea, i Schulz va ressaltar la confrontació electoral d’aquestes eleccions com un factor que pot impulsar la participació.

Lobbies i corrupció en les institucions comunitàries

En relació a la presència de lobbies en la dinàmica política de la UE, Junker i Verhofstadt van coincidir en la necessitat de regular aquesta realitat, tot i reconèixer el rol dels grups d’interessos en la presa de decisions. Keller va denunciar que hi ha massa lobbistes i que les veus ciutadanes no són escoltades. Junker va proposar com a mesura, informar públicament amb quins grups es reuneixen els Comissaris.

Tsipras i Schulz van centrar les seves intervencions sobre la necessitat de promoure una normativa europea i nacional per a combatre la corrupció. El candidat de l’Esquerra va apel·lar a la voluntat política de la UE i dels governs dels estats membres per impulsar una normativa comunitària contra el frau i l’evasió fiscal.  Verhofstadt també va afegir que part del problema és la falta de lideratge  i d’independència de la Comissió davant els estats membres.

En els següents enllaços trobareu una selecció d’articles que analitzen el debat entre els candidats:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s